La residència d’estudiants de la UIB no dona més a l’abast

PalmaLa residència d’estudiants de la UIB està saturada. L’edifici té capacitat per a 101 usuaris, i ja no pot assumir l’increment exponencial de la demanda dels darrers anys. Segons les dades de la UIB, el curs 2020-2021 varen sol·licitar-hi plaça 164 persones, el 2021-2022 en varen ser 246 i l’any acadèmic 2022-2023, 252. Aquest fet, lligat a l’increment dels residents que renoven plaça, va generar llistes d’espera de 129, 159 i 185 persones, respectivament.

Marta (nom fictici) és una estudiant d’Eivissa que ocupa la quinzena posició a la llista d’espera d’enguany. “Si hagués sabut que no tindria plaça a la residència, hauria demanat plaça a alguna universitat del País Valencià, perquè tenia nota”, lamenta. En el seu cas, l’única opció factible és entrar a la residència. “Els pisos són massa cars i la meva família no es pot permetre pagar un habitatge”, diu. Una alternativa que té, però que vol evitar a tot preu, és demanar a uns familiars de Sineu per viure amb ells. “Els posaria en un compromís i no ho vull”, diu. Ara per ara, no té la seva plaça garantida en cap cas.

L’augment dels preus dels lloguers, tant de pisos complets com d’habitacions, és una de les causes principals de l’increment de la demanda a la residència de la UIB. Al portal Idealista només hi ha 15 habitacions per menys de 400 euros mensuals i dos pisos de tres o quatre habitacions per menys de 1.000 euros, ambdós sense moblar, una condició que no és còmoda per als estudiants. La majoria venen de lluny i tenir el pis amb tot el necessari és un requisit valorat. Ara bé, la residència no és barata, però almenys és dins el campus. Una habitació individual costa 629,66 euros mensuals, un preu al qual caldria afegir 196,60 euros opcionals si es vol estar a mitja pensió o 338,59 per a pensió completa. Un estudiant que opti per la segona opció paga 963,25 euros cada mes.

La vicerectora d’Innovació i Transformació Digital de la UIB, Loren Carrasco, explica que aquesta situació “és un símptoma de la crisi d’habitatge que pateixen les Illes”. Amb la vista posada al futur, hi ha el projecte de fer una segona residència a Palma, una reivindicació de la UIB més necessària que mai en els darrers anys. “Malauradament no estarà llesta aviat, i això serà un problema per als alumnes dels cursos següents”, lamenta. Educació preveu construir l’espai al futur Districte de les Arts, al costat del Conservatori i iniciar-ne les obres a mitjà termini.

Més estrangers i peninsulars

L’arribada de cada vegada més alumnes estrangers i peninsulars ha transformat la residència universitària. De fet, el curs 2021-2021 n’eren 11 i 70, respectivament, mentre que el 2022-2023 varen augmentar fins als 40 i 106. Cal tenir en compte que la UIB ha guanyat atractiu internacional. A més, la implantació de nous graus, com el de Medicina, han atret estudiants de tot l’Estat.

A l’hora d’assignar les places, la residència prioritza els usuaris de Menorca, Eivissa i Formentera.

Pel que fa als mallorquins de la Part Forana, la major part es desplaça cada dia des del seu municipi fins al campus. Ara bé, també n’hi ha 36 que el curs 2022-2023 varen demanar plaça a la residència, malgrat les dificultats per entrar-hi. Una altra part dels joves mallorquins cerquen pis a Palma, una feina dura si es té en compte com està el preu del lloguer i que “a les Balears no hi ha oferta residencial pensada per als estudiants, que ho tenen fotut”, explica Pedro del Barco, expert i empresari immobiliari. Segons diu, el boom de la demanda dels estudiants es va començar a notar fa cinc anys. La immobiliària que gestiona tenia en cartera pisos de tres, quatre i cinc habitacions als quals no s’aconseguia donar sortida. “Vàrem començar a rebre telefonades de famílies que demanaven si estàvem disposats a llogar-los als fills”, explica. Només quatre propietaris hi varen estar d’acord.

En el cas que un grup d’estudiants llogui un pis, la fórmula més habitual són els contractes de deu mesos. Ara bé, Del Barco explica que hi ha pares que també paguen els mesos d’estiu “per por de perdre l’habitatge”. De tota manera, aquesta problemàtica no es limita ni de bon tros a Palma, en el cas dels alumnes illencs. Cada any centenars d’estudiants de les Balears se’n van a universitats de fora, sobretot a Barcelona i Madrid, ciutats on el preu del lloguer també està disparat.

Martina Pons i dues amigues són de la Part Forana i després de dos mesos de cercar pis a Palma ja quasi el tenen. “1.200 euros per tres habitacions i és el més barat que hem trobat”. “No inclou ni electricitat, ni llum ni res”, explica Martina. Han fet la recerca elles mateixes a través de contactes, perquè han detectat que els preus de les immobiliàries són molt més cars. “La majoria dels pisos que ofereixen, que no sempre estan en bones condicions, costen entre 1.300 i 1.500 euros, i no ens ho podem permetre”, diu. Enguany viuran a Palma per estar a prop de la UIB. “L’any que ve tal vegada sí que farem cotxades des dels pobles per estalviar-nos els doblers del lloguer”, exposa.

La situació de Martina i les amigues és positiva, malgrat les dificultats. Mentrestant, molts dels estudiants que estan a la llista d’espera de la residència de la UIB no hi entraran. A partir d’aquí començaran els ‘jocs de la fam’ per trobar un sostre a Ciutat i per bregar amb un mercat de lloguer que no vol estudiants, tot i que són un col·lectiu que sol pagar amb puntualitat. Habitualment, qui se’n fa càrrec, del lloguer, són els pares, que els avalen.