La nova residència de Son Dureta estarà llesta abans que acabi el 2026 i es finançarà amb fons europeus

PalmaEls fons europeus que rebran les Illes Balears en matèria social serviran perquè la futura residència de Son Dureta estigui llesta abans que acabi el 2026. Així ho ha anunciat la consellera d'Afers Socials, Fina Santiago, durant la signatura entre els governs balear i espanyol del conveni de 64,3 milions d'euros procedents d'Europa per reforçar els serveis socials. Santiago ha assegurat que la inversió "s'ha de gestionar ràpidament" perquè la Unió Europea és "molt dura amb els terminis". En aquest sentit, ha explicat que, durant el 2021, una de les fites és tenir fet el projecte arquitectònic.

Els 64,3 milions d'euros de Brusel·les s'invertiran entre el 2021 (17,8 milions), el 2022 (22 milions) i el 2023 (24,5 milions). En concret, es destinaran 33,24 milions d'euros a construir 430 places residencials i un centre de dia per a persones amb necessitat de cures de llarga durada; 7,57 milions a crear places residencials i recursos d'atenció per a menors tutelats pels consells, joves extutelats i persones sense sostre; 8,67 milions a la reforma de 264 places a residències públiques; 6,43 milions al reforç del servei de teleassistència domiciliària i noves tecnologies, i 6,43 milions a millorar l'accessibilitat.

"Si alguna cosa ens ha ensenyat la pandèmia és que quan tot s'atura les cures no s'aturen", ha recordat la ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra. En aquest sentit, ha defensat que "les administracions s'han de corresponsabilitzar de les cures perquè les persones d'aquest país puguin tenir vides dignes en situació de dependència i al final de les seves vides". A més, ha remarcat que és una manera d'impulsar la diversificació de l'economia cap a un sector "enormement feminitzat que no és deslocalitzable, que garanteix els drets i l'ocupació digna". La ministra ha destacat que estan treballant en un pla de treball amb Afers Socials que aposta per "la teleassistència, el reforç de l'ajuda a domicili i l'atenció residencial centrada en la persona".

Per la seva banda, Santiago ha subratllat la "intel·ligència política del Ministeri" per aprofitar els fons europeus per reforçar els equipaments dels serveis socials i especialment els dedicats a la dependència. D'altra banda, ha assenyalat que és "una novetat importantíssima" que Europa reconegui que els serveis socials "no només són despesa sinó també inversió", i que per aquest motiu els ha inclòs dins l'apartat d'estructura econòmica.

"Estam treballant en tornar amb inversió pública a les persones que més han patit la situació de crisi sanitària que són les persones grans", ha afirmat la presidenta del l'Executiu illenc, Francina Armengol. En la mateixa línia que Santiago i Belarra, ha destacat que "estam en un moment de recuperació i és transformador que es faci invertint en polítiques socials en aquesta comunitat". Pel que fa al model econòmic, la presidenta ha dit que "les millores que necessitam" passen per "ser capaços de generar altres nínxols per trobar llocs de feina de qualitat i estables".

Factor d'insularitat: "un deute"

La ministra de Drets Socials i Agenda 2030 s'ha referit a la notícia que va avançar ahir al Parlament Armengol que els pressupostos estatals del 2022 tindran "una partida específica del factor d'insularitat". Ha opinat que "és un deute que tenia el govern d'Espanya amb els ciutadans i ciutadanes de les Illes". La cap de l'Executiu, ha destacat que l'acord "és molt important" i que es decidirà la fórmula per calcular la quantitat que correspondria a l'Arxipèlag pel factor d'insularitat en la comissió mixta de finançament que tindrà lloc "els propers dies".