La major part dels residus tèxtils de Balears s'incineren: només un 3% es recicla i un 2% es reutilitza

PalmaEls ciutadans de les Illes Balears suspenen en reciclatge de roba. De fet, un 79% dels residus tèxtils acaben incinerats, mentre que només un 3% són reciclats i un 2% preparats per a la reutilització. Així ho afirma l'informe Anàlisi del sistema de gestió dels residus municipals a les Illes Balears, fet per la Conselleria de Medi Ambient i Territori. Els mesos de desembre i gener, i coincidint amb les festes de Nadal i Reis, s'incrementa el consum de tèxtil i, com a conseqüència, se'n tira també més. Per això, la Conselleria ha posat en marxa una campanya a través de les xarxes socials, amb la intenció de recordar la importància de practicar un consum conscient de tèxtil, així com intentar reutilitzar-lo o bé reciclar-lo.

L'objectiu és potenciar el reciclatge i el consum conscient. El conseller Miquel Mir considera que "és cabdal començar a agafar consciència que aquests residus no han d'acabar a la bossa de rebuig".

Cap a un canvi de model

El director general de Residus i Educació Ambiental, Sebastià Sansó, ha incidit en la importància de la feina prèvia feta per entitats del tercer sector, que ja fa anys que recullen roba, sobretot, perquè sigui reutilitzada. Així "impulsen un model d'economia social i circular, que és cap on hem d'anar".

Per poder fer efectiu aquest canvi de model, ha explicat Sansó, s'han atorgat subvencions d'economia social i circular a tres entitats que treballen en projectes de reciclatge i reutilització de roba, com són Mestral inserció i medi ambient SLU (Menorca) i Eines per inserció, empresa d'inserció SL (Mallorca), a més del projecte del futur centre de Deixalles a Calvià, que es va presentar a finals de l'any passat.

La Direcció General també ha promogut un projecte conjunt des de l'Euroregió Pirineus – Mediterrània, liderat per la Fundació Deixalles, amb la finalitat que entitats de les Illes Balears, Catalunya i França treballin conjuntament en l'intercanvi d'experiències i en la recerca d'alternatives de reutilització i reciclatge dels tèxtils per tenir la base per als futurs Sistemes Col·lectius de Responsabilitat Ampliada del Productor (SCRAP).

Aquest projecte, finançat amb 70.000 euros dels Fons de suport covid-19, destinats a economia circular, residus tèxtils i tercer sector, tindrà una durada de 13 mesos. S'analitzarà i s'aprofundirà en el reciclatge i reutilització del residu tèxtil, a més de cercar noves línies de feina en el sector, també tocat per la situació sanitària derivada del coronavirus. Així mateix, es parlarà de l'obligatorietat de la recollida tèxtil i els canvis generats en la qualitat d'aquests materials a causa del que es coneix com a fast fashion (moda ràpida).

Compromís estatal

Des de la Direcció General de Residus i Educació Ambiental es varen presentar al·legacions a l'avantprojecte de llei estatal de residus i sòls contaminats per instar l'Estat a posar en marxa SCRAP per als residus tèxtils com abans millor. El text proposat pel Ministeri de Transició Ecològica preveu que entrin en vigor en un màxim de cinc anys després de l'aprovació de la llei, mentre que les Illes Balears demanen que es faci en dos.

Per això, ha recordat Mir, des de la Direcció General de Residus i Educació Ambiental es va demanar a l'Estat "un compromís ferm no només en l'entrada en vigor dels SCRAP, sinó en el reconeixement i compensació econòmica d'aquells que ja s'han posat en marxa des de les administracions públiques".

Cal recordar que, segons la Llei 8/2019 de residus i sòls contaminats, a partir de maig d'enguany, els ajuntaments han de començar a recollir els residus tèxtils en una fracció diferenciada.