Les tècniques de respiració assistida a l'UCI causen atròfia pulmonar
Els malalts es recuperen abans si la màquina no substitueix l'activitat dels músculs respiratoris
BarcelonaEls sistemes de ventilació mecànica, és a dir, les màquines de suport vital que es connecten als pacients ingressats a les unitats de cures intensives (UCI) perquè respirin, poden allargar l'estada dels malalts a l'hospital i afavorir l'aparició de complicacions respiratòries. Si bé aquest mecanisme hauria de permetre treballar la musculatura respiratòria, no totes les tècniques tenen el mateix impacte en la salut dels malalts. Els mecanismes més invasius, que no permeten que els pacients respirin per si mateixos i que substitueixen l'activitat dels músculs respiratoris, afavoreixen el desenvolupament d'atròfia pulmonar.
Un estudi en què han participat professionals dels serveis de medicina intensiva, pneumologia i urologia de l'Hospital del Mar i investigadors del grup de recerca en patologia crítica de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques del mateix centre han demostrat, per primera vegada en humans, que aquells models de respiració assistida en què són els mateixos pacients els que marquen l'estímul respiratori –mitjançant la seva respiració espontània– funcionen millor, agilitzen el procés de recuperació i eviten que es derivin seqüeles físiques de l'estratègia.
Judith Marín, metge adjunta del servei de medicina intensiva que ha liderat l'estudi, assegura que aquestes conclusions suposaran un abans i un després en el tractament quotidià que s'oferirà als pacients de les UCI. "És el primer treball que posa la base perquè, a partir d'ara, puguem parlar de noves guies de treball que tinguin en compte els beneficis de la utilització de determinades estratègies de ventilació mecànica en aquest tipus de pacients”, ha explicat.
Existeixen tres modalitats de ventilació, indica Marín: la ventilació mecànica controlada, la ventilació mecànica assistida i la ventilació espontània. La ventilació mecànica controlada és la més invasiva, ja que substitueix l'activitat dels pulmons i fa tot el procés respiratori pel pacient. L'assistida i l'espontània, però, permeten que sigui el pacient qui marqui l'estímul respiratori i, per tant, que el diafragma funcioni millor ajudat per la màquina. "A les modalitats que deixen que el diafragma treballi, la musculatura pateix menys els efectes de l'atròfia induïda per la manca d'activitat [dels músculs pulmonars] derivada de la ventilació mecànica", precisa la investigadora.
Sovint la respiració mecànica invasiva acaba provocant un mal major del que vol corregir i, de fet, l'estudi apunta que fa que els pacients estiguin connectats a una màquina durant molt més temps del que caldria "si comencessin a respirar abans" per si mateixos, apunta Marín. En altres paraules: si la ventilació mecànica només fos un suport però no substituís l'activitat dels pulmons, els pacients s'adaptarien millor a respirar sense estar connectats i podrien rebre l'alta abans sense presentar seqüeles.
Humanització de l'UCI
Els investigadors han analitzat dades d'una trentena de persones ingressades a l'UCI de l'Hospital del Mar, totes elles sotmeses a una modalitat de ventilació mecànica per poder respirar, i de donants d'òrgans. Les biòpsies de la musculatura revelen que les persones connectades a la màquina de suport vital més invasiva –la ventilació mecànica controlada– presenten fibres musculars empetitides, una alteració que revela que molts dels pacients acaben patint atròfia i, aleshores, tenen menys capacitat per regenerar cèl·lules musculars.
"Sempre que puguem mantenir un pacient ingressat en una UCI amb modalitats ventilatòries amb les quals respirin per ells mateixos, hem de fer-ho", conclou la metge adjunta del servei de medicina intensiva de l'Hospital del Mar. De fet, Judith Marín va més enllà i assenyala que aquest estudi deixa clara la necessitat de revisar diàriament si els pacients poden seguir amb la respiració espontània per evitar fer servir tècniques més invasives.
Aquest canvi s'emmarca en el projecte del servei de medicina intensiva que persegueix la humanització de les cures que s'ofereixen als malalts ingressats a l'UCI de l'Hospital del Mar. Joan Ramon Masclans, cap del servei, destaca que l'etapa en què l'únic objectiu era salvar la vida dels pacients ja s'ha superat i que és essencial "tenir també cura de com i quan surten de les nostres unitats, intentant disminuir tant l'estada a l’UCI com les possibles seqüeles posteriors, físiques o psicosocials".
