La consellera Marta Vidal vol "ressuscitar els edificis morts" i generar el nombre màxim d'habitatges possible
El Govern presenta les seves línies d'actuació a les entitats del sector
PalmaLa Mesa de l'Habitatge s'ha reunit aquest dimecres, després de dos anys, per conèixer de primera mà les línies mestres de la Conselleria per a aquesta legislatura. Marta Vidal, consellera d'Habitatge, Territori i Mobilitat, ha explicat que el seu principal objectiu és generar el màxim nombre d'habitatges possible sense consumir territori i sense generar cost per a l'Administració. I ha posat com a exemple el cas de la reconversió d'instal·lacions turístiques obsoletes: "Si hi ha establiments turístics tancats, morts, el que volem és ressuscitar-los perquè la gent hi pugui viure. A diferència de la llei turística anterior, que reservava el 50% a habitatges de protecció oficial i el 50% a mercat lliure, nosaltres volem que tot l'edifici sigui per a habitatge de preu limitat".
La Conselleria ha presentat, entre les línies prioritàries d'actuació, el desplegament del Decret de mesures urgents, l'agilització dels pagaments de les ajudes al lloguer i de les ajudes finançades amb fons europeus per a la rehabilitació energètica d'habitatges i edificis residencials i l'increment de l'habitatge protegit de lloguer a través del programa Build to Rent en col·laboració amb la iniciativa privada. En aquest cas, s'està prioritzant juntament amb la Direcció General de Paisatge la identificació dels sols susceptibles a acollir-se a aquest programa i paral·lelament s'estan redactant uns plecs tipus per poder fer les licitacions el 2024.
Vidal ha afegit que entre les principals actuacions previstes es troba la redacció del Pla director sectorial d'habitatge i la nova Llei d'habitatge de les Illes Balears. A més, es treballa en la implantació de l'Observatori de l'Habitatge i en la posada en marxa del programa Lloguer Segur. Finalment, s'ha anunciat l'elaboració d'un pla contra l'ocupació il·legal d'habitatges que preveu mesures com protocols d'intervenció ràpida o les restriccions d'ajudes a l'habitatge o d'accés al lloguer dels infractors.
Els ajuntaments valoren com desplegar les noves mesures
Des de la Conselleria s'ha informat que actualment els ajuntaments estan analitzant les mesures del nou decret de mesures urgents per tal de decidir quines apliquen al seu municipi i de zonificació. A més, també podran fer aportacions al decret, com a la resta d'entitats, en la fase de tramitació parlamentària.
Per part de l'Ibavi es preveu signar més de 20 convenis amb ajuntaments i entitats per a la cessió de sòl destinat a la construcció de nous habitatges protegits. També s'està treballant en una revisió dels criteris tècnics de l'Ibavi per a la construcció i acabats dels habitatges de protecció.
Ajuts pendents de gestionar
Entre les prioritats expressades per la Conselleria es troba l'acceleració de l'execució dels fons europeus per a la rehabilitació energètica, dels quals només s'ha executat el 9%. Del total de 45,4 milions, s'han concedit ajuts per valor de 4,05 milions.
Per altra banda, ja s'han presentat els ajuts de lloguer per al 2023, tot i que encara queden ajuts per pagar de 2021, que es preveu que quedin resolts aquest trimestre i de 2022, de les quals s'afronta el quart pagament i es continuaran fent les revisions d'expedients.
La convocatòria d'enguany està dotada amb 8,77 milions d'euros, adreçats a persones amb recursos econòmics escassos i amb lloguers mensuals de fins a 900 euros en el seu domicili habitual. El termini de presentació s'iniciarà el 15 de novembre i estarà obert fins al 15 de desembre.