Restes damunt l’arena: senyal de salut ambiental

PalmaCada inici de temporada turística es repeteix el guió. Les tempestes de l’hivern han deixat capes de posidònia morta damunt la vorera de la mar i comencen les crítiques d’alguns turistes que, quan arriben, troben que la platja no coincideix amb el que els han venut a les xarxes socials i, per tant, ho fan saber a l’hotel. Encara avui, “hi ha pressions als ajuntaments perquè la retirin”, explica un secretari municipal jubilat recentment. “Amb l’arribada del decret, ja s’havia d’anar més alerta, però les telefonades hi eren. Volen la foto sense posidònia i la resta els importa poc”, lamenta.

La posidònia morta, fa dècades que ho expliquen els científics, no és brutor, com creuen els indocumentats, sinó “senyal de la salut de la praderia propera i, per tant, de la salut del medi ambient”, explica Raquel Vaquer, coordinadora de l’informe Mar Balear de la Fundació Marilles. “La posidònia morta protegeix la platja de l’erosió, de les onades, fa de veritable barrera, per la qual cosa és part de l’ecosistema. A més, la biòloga troba “un greu error retirar-la i considerar-la un residu”. No és cap residu, sinó fulles i rizomes secs que s’acumulen i juguen un paper clau per preservar l’ecosistema. Si volem platges en un futur, necessitam mantenir-la damunt l’arena”, sentencia.

Tot i aquestes evidències científiques, no hi ha any que algun ajuntament no tregui un tractor i el passegi per l’arena. Durant els anys del Pacte, ja amb el Decret de posidònia vigent, l’Ajuntament de Campos va criticar no poder gestionar el litoral a la seva manera.

Però, gràcies que no va poder dur a terme la retirada com es feia abans de la normativa, una platja concreta com es Peregons Grans, just devora la coneguda platja del Marquès –dins el conjunt del Trenc–, va recuperar 69 metres lineals d’arena durant l’hivern del 2022. Els temporals ompliren la costa de fulles de posidònia morta i això va provocar un resultat impressionant. Per molt que enguany s’hagi perdut part de l’arena recuperada, els tècnics del Parc Natural del Trenc estan convençuts que el fet de mantenir la política de no retirada de posidònia farà que l’arena torni, com a bon sistema dinàmic.

Un altre exemple de gestió sostenible és la de l’Ajuntament de Manacor, que des de fa uns anys guarda la posidònia que retira de les platges urbanes i, arribat l’hivern, la hi torna a portar. De fet, aquesta pràctica serà obligatòria una vegada s’aprovi el decret llei de l’Estat, que inclou aquesta obligatorietat per a tots aquells ajuntaments que llevin la planta morta en platges on estigui permès fer-ho. En el cas de la capital del Llevant, l’estratègia de preservació del medi litoral s’ha complementat, des de fa dos anys, amb la reducció fins a la meitat de l’ocupació de les platges del municipi amb gandules i para-sols. Aquesta iniciativa s’ha pogut dur a terme perquè el 2021 el consistori manacorí va municipalitzar la gestió del litoral “per passar d’un model empresarial centrat en el guany econòmic a un de centrat en el medi ambient”, va dir llavors el batle Miquel Oliver.