Paleontologia

Les restes de femta i vòmit que demostren com els dinosaures van dominar la Terra

Investigadors suecs analitzen més de 500 mostres de material digestiu conservades a l'actual Polònia

Reconstrucció artística de dinosaures sauropodomorfs herbívors que menjaven falgueres a l'ecosistema del Juràssic primerenc de Soltykow.
27/11/2024
2 min

BarcelonaEls dinosaures van dominar la Terra fa 200 milions d'anys, però el camí que van seguir fins a assolir la supremacia en els ecosistemes terrestres era una incògnita. Fins ara. Investigadors de la Universitat d'Uppsala, a Suècia, ho han resolt gràcies a les mostres fòssils de femta i vòmits d'aquests rèptils gegants, mitjançant les quals han aconseguit noves pistes sobre la seva alimentació. La investigació, que publica aquest dimecres la revista Nature, revela que l'increment de l'activitat volcànica de l'època va provocar canvis ambientals que van afavorir l'aparició d'una gamma més diversa de plantes per alimentar-se. Això, per un costat, va permetre que hi hagués noves espècies d'herbívors més grossos i, per l'altre, dinosaures carnívors que els caçaven i, per tant, també eren més grossos.

Resta fòssil de la femta d'un dinosaure.

Per arribar a aquestes conclusions els autors han analitzat més de 500 restes fossilitzades de material digestiu (com ara excrements i vòmits) del sud-est de Polònia. Aquestes mostres, que s'anomenen copròlits, corresponen als períodes triàsic i juràssic. Si bé els registres fòssils mostren que els dinosaures van evolucionar durant la part mitjana del període triàsic, fa entre 247 i 237 milions d'anys, el seu domini en els ecosistemes no es va veure fins a principis del període juràssic, fa uns 200 milions d'anys. L'equip ha identificat restes d'aliments no digerits, des de plantes fins a altres animals, per reconstruir les interaccions dels dinosaures dins dels ecosistemes i determinar com i quan va començar el seu regnat a la Terra.

Grans quantitats de plantes

"Estudiar restes d'aliments no digerits per determinar qui es va menjar a qui en el passat és un veritable treball de detectiu", argumenta Martin Qvarnström, l'autor principal de l'estudi, en un comunicat de la universitat sueca. L'investigador defensa que examinar què menjaven els animals i com van interactuar amb el seu entorn proporciona una "informació inestimable sobre com van assolir la supremacia". Es tracta d'una investigació a partir de restes fòssils recollides durant 25 anys i que han fet conjuntament amb investigadors de Noruega, Polònia i Hongria.

Els copròlits analitzats contenien restes de peixos, insectes, animals més grans i plantes, alguns inusualment ben conservats, inclosos petits escarabats. Altres contenien ossos mastegats per depredadors que, com les hienes avui dia, trituraven els ossos per obtenir sals i medul·la. Els copròlits dels primers grans dinosaures herbívors, els sauròpodes de coll llarg, van sorprendre els investigadors perquè contenien grans quantitats de falgueres, però també altres tipus de plantes i carbó vegetal. La hipòtesi dels paleontòlegs és que el carbó vegetal s'ingeria per desintoxicar el contingut de l'estómac, ja que les falgueres poden ser tòxiques per als herbívors.

stats