Reviuen retines humanes després de la mort
Una nova tècnica aconsegueix que els ulls d’un cadàver puguin tornar a detectar llum
Un rumor popular diu que Walt Disney es va fer congelar per poder ressuscitar en el futur (no és cert: el seu cadàver es va incinerar el 1966). La idea parteix de l’anomenada teoria criònica, segons la qual es podrien preservar organismes a molt baixa temperatura instants després de la mort per tornar-los a la vida quan la tecnologia ho permeti. Això encara no s’ha aconseguit, ni sembla que hagi de ser possible mai, però, malgrat tot, des de mitjans del segle passat s’han criopreservat centenars de cossos, que esperen pacientment la seva oportunitat en algun congelador. Mentrestant, els experiments per reviure teixits humans continuen avançant per altres camins i, recentment, s’ha aconseguit que retines de cadàver puguin tornar a detectar llum.
La mort és un estat final que arriba en un moment o altre a tots els organismes i es caracteritza per l’aturada irreversible de l’activitat bioquímica de les cèl·lules, que apareix a conseqüència de la cessació de la respiració, la circulació i les funcions cerebrals. Més enllà d’aquesta definició biològica, els humans som els únics éssers vius conscients de les tràgiques implicacions que aquest fet té en la nostra existència, i això ens ha empès a buscar maneres tant d’aturar la degeneració que ens porta a aquest destí (i totes les malalties associades) com de revertir el procés un cop ha succeït. De moment, no hem tingut èxit en cap d’aquestes vies, però en els darrers anys s’han fet alguns avenços importants, que han portat els més optimistes a creure que algun dia es podrà vèncer la mort.
El 2019, per exemple, uns científics de la Universitat Yale van aconseguir reviure cervells de porc, si més no durant una estona, quatre hores després que morissin. Van veure com es restablia certa activitat cel·lular, sobretot pel que fa al metabolisme i el consum d’energia, però això no vol dir que els cervells recuperessin les seves funcions habituals. De fet, en cap moment es van detectar senyals que suggerissin que eren conscients, o ni tan sols que estiguessin en un estat similar al vegetatiu. D'altra banda, la tècnica és complicada i implica treure el cervell del crani. Queda un llarg camí, doncs, per poder-la aplicar un dia en humans.
Més oxigen i un PH estable
Però potser abans es podrà tornar a la vida òrgans menys complexos que el cervell. En aquest sentit, el grup dirigit per l’investigador Frans Vinberg, de la Universitat de Utah, ha publicat recentment un article a la revista Nature en el qual descriu l’èxit a l’hora de reactivar l’activitat bàsica de les retines tant de ratolins com humanes. La retina és la capa que recobreix l’interior de l’ull i està formada per un estrat de cèl·lules receptores que capten la llum i transmeten la informació a unes neurones connectades amb el cervell a través del nervi òptic. És un component essencial de l’ull de la majoria de vertebrats i pot degenerar per culpa de l’edat o de malalties.
El doctor Vinberg i els seus col·laboradors van usar una tècnica anomenada electroretinografia per mesurar l’activitat de les neurones de la retina en ratolins després de la mort i van confirmar que dequeia ràpidament. Però llavors van descobrir que, si posaven els ulls en unes condicions en les quals les cèl·lules tenien accés a suficient oxigen i, a més, el pH es mantenia estable, aquesta activitat retornava al cap d’una estona. Encara més: quan se les estimulava amb un focus de llum, les retines reviscolades reaccionaven com se suposa que ho han de fer i les cèl·lules receptores passaven informació, a través d’impulsos elèctrics, a les altres neurones. Així doncs, la conclusió que van treure és que les retines tornaven a ser capaces de processar imatges, i que aquesta recuperació es podia aconseguir fins i tot tres hores després de la mort de l’animal. A continuació van provar la mateixa tècnica amb humans, a partir d’autòpsies de donants d’un banc d’ulls. En aquest cas, van aconseguir uns efectes similars fins a cinc hores després de morir.
Ressuscitar neurones
Aquests experiments poden tenir diverses aplicacions en el futur, més enllà de demostrar que la mort no és del tot irreversible, si més no dins d’un període de temps limitat i si parlem de certs teixits. Aplicar aquesta tècnica en ulls de donants pot ser molt útil per estudiar el funcionament de la retina d’una manera propera a la realitat, i mirar també com respon a certs fàrmacs. També permetria assajar noves tècniques quirúrgiques que més endavant es poguessin aplicar en persones que han perdut la vista per problemes a la retina.
L’aplicació més immediata d’aquest sistema, però, segurament serà facilitar el trasplantament de retines, ja que permetria mantenir-les vives durant més temps i frenar així la pèrdua de viabilitat que se sol observar en aquests òrgans immediatament després de la mort. Però aquest treball també té una implicació més profunda, perquè demostra que les neurones es poden ressuscitar. Si les tècniques es poguessin aplicar a tot un cervell, potser es podria arribar més lluny que amb els experiments que s’han fet fins ara amb porcs.
