“Retol en català i sempre tenc ple”

PalmaTrobar un comerç retolat en català a les Balears ja és un fet excepcional que confirma la norma: la retolació comercial en la llengua pròpia es perd. A causa de la forta presència del turisme, molts de propietaris d’establiments associen el fet de retolar en castellà o en llengües estrangeres, com l’anglès i l’alemany, amb un increment de les vendes. “El turista majoritari és alemany i els comerços el que volen és vendre”, assegura el president de PIMEM Comerç, Miquel Àngel Mateu. Aquesta creença generalitzada perd força quan es pensa en els comerços que ho retolen tot en català i que tenen gran afluència. Així ho confirma el propietari del Fornet de la Soca, Tomeu Arbona: “Retol en català i sempre tenc ple”.

Però els comerciants, davant el gruix de clients forans i la voluntat d’atreure’ls, mostren el convenciment de tenir més possibilitats d’aconseguir-ho si fan servir una llengua que entenguin. “A escala comercial és més fàcil comunicar-ho tot en un idioma estàndard com el castellà o l’anglès”, insisteix Mateu. No obstant això, el portaveu de Joves de Mallorca per la Llengua, Pau Emili Muñoz, qualifica aquest fet de “manca d’autoestima lingüística”. “Pensam que en un altre idioma la gent t’entendrà més. A França tot està retolat en francès i la gent no deixa d’anar a comprar per això”, afegeix.

La comunicació en llengua catalana en l’àmbit comercial es barata pel castellà i altres llengües amb més parlants. Ara bé, retolar en altres idiomes no només és freqüent als comerços que pretenen ser un reclam per als turistes, com els souvenirs, sinó que també afecta el petit comerç i molts establiments que són necessaris per al desenvolupament de la vida diària dels habitants i els autòctons, com les farmàcies o les botigues de queviures. De fet, un estudi realitzat per la Direcció Insular de Política Lingüística del Consell de Mallorca, el 2022, demostra que a Palma, de 42 apotecaries visitades, el 23,8% estan retolades en català, el 71,4%, en castellà i un 4,7%, en ambdues llengües. Pel que fa a les botigues de queviures, de 86 visitades, un 16,4% tenen el rètol de la façana en català, mentre que el 55,8% i el 25,5% el tenen en castellà i en altres llengües, respectivament. A més, aquest estudi evidencia que les barriades més turístiques de Palma són les que tenen menys presència de comerços en català. La Calatrava, una de les zones més transitades pels turistes, disposa de dos comerços que tenen l’horari i el cartell de la façana en la llengua pròpia.

Tot i ser una minoria, alguns comerços aposten per la retolació en català com una mostra d’estima i d’arrelament al paisatge lingüístic de les Illes. “Retolam en català perquè és la nostra llengua materna i ens defineix, no tindria sentit posar furniture”, explica Pilar Serra, propietària de Mobles Contal. En la mateixa línia es pronuncia qui està al capdavant de la Fruiteria General Riera, oberta fa 31 anys: conta que ja va posar el nom en català perquè volia que sabessin que a la botiga se’n podia parlar. D’altres, a causa de l’antiguitat del negoci, varen emprar el malnom per batiar-lo. “Fa 78 anys que es va obrir i no ho podíem posar en castellà, evidentment”, recalca el propietari de la Merceria Ca Na Mongeta, Pere Adrover. També n’hi ha que aposten per comunicar íntegrament en català perquè ho vinculen amb la tasca que fan: “Preparam menjar tradicional seguint les receptes de ma mare i som de família mallorquina”, diu Edu Cortés, de Menjarets. A més, tots ells coincideixen que retolar en català no és un problema per als clients. “Tenim gent de per tot; a més, tot els que venen ja tenen un mínim de cultura per no fer cap geniada, no hem tingut mai cap problema”, confirma Miquel Àngel Sancho, propietari de l’Espai Xocolat.

Mentre uns comerciants donen molta importància a la retolació com a símbol d’identitat, per a altres és un element accessori que no omple el negoci. Així ho argumenten, però denota un posicionament respecte de la llengua i la identitat: “Quins dois! Per què l’hem de tenir en català? Aquí som mallorquins i castellans. A més, fa 70 anys no teníem aquest problema”, opina la propietària d’Eléctrica Ramblas, Francisca Vives.

Ajuts i inspeccions de carrer

Per fomentar l’ús de la llengua catalana en l’àmbit comercial, el Consell de Mallorca ofereix ajuts als establiments que vulguin emprar la llengua pròpia en la retolació de la façana, en les etiquetes, bosses, etc. Segons fonts del departament de Cultura, Patrimoni i Esports de la institució insular, la partida destinada a aquesta convocatòria és de 245.000 euros. A més, alguns ajuntaments de l’illa també convoquen ajudes per impulsar el català en els comerços locals. L’Ajuntament de Capdepera subvenciona els comerços locals interessats a retolar en la llengua pròpia des de finals dels 90 de manera ininterrompuda, segons afirma Maria Àngela Melis, tècnica de dinamització lingüística del consistori. En aquest cas, la contribució és de 1.500 euros que es distribueixen “en funció de la despesa que fa cada empresa”, aclareix Melis.

A més, Capdepera disposa d’una ordenança municipal que regula l’ús lingüístic dels bars i cafeteries, i estableix que la retolació ha d’estar en una de les dues llengües oficials a les Balears. “Moltes vegades, ni tan sols utilitzen el castellà. Feim inspeccions de carrer i contactam amb les empreses perquè rectifiquin, sempre com a una recomanació”, explica Melis.