Retorn al prostíbul de l'Empordà on les elits pagaven el sexe amb menors amb tarja

GironaEntre els clients del prostíbul Gran Escala 2000 de Ventalló (Alt Empordà), un local amb fama d’exclusiu, freqüentat per les elits de la Costa Brava i que era la darrera parada dels comiats de solter més passats de voltes, hi havia també càrrecs públics i funcionaris de l’Estat. Les prostitutes més cobejades del bordell eren menors d’edat vulnerables de famílies desestructurades, d’entre 15 i 17 anys, captades a la conurbació de Barcelona amb ofertes falses de cambrera de restaurant. Una bona part de la clientela del local va quedar documentada als informes de la policia perquè feien el pagament amb targetes de crèdit. El 15 de maig del 1992 i després de dos mesos d’investigació i seguiments que van incloure fins i tot fotografies del complex d’alt estànding des d’un helicòpter, els Mossos d’Esquadra van irrompre al prostíbul per desmantellar-lo en una operació que es va saldar amb una vintena de detinguts. Entre aquests, a banda dels propietaris i treballadors del local, van aparèixer més endavant també empresaris i càrrecs públics, com l’alcalde de Vilamalla, Ferran Prat, i el regidor i exalcalde de Sant Pere Pescador Joan Casamort. Les expectatives que va aixecar el cas i la possibilitat d’una condemna exemplar per als clients de més volada que s’allitaven amb les menors es van anar desinflant, sobretot quan el procés es va resoldre excepcionalment en tan sols mig any (quan altres casos de menys complexitat s’instrueixen durant anys) i només van acabar condemnats els propietaris i alguns treballadors del prostíbul, ja que el tribunal va considerar que els clients no podien conèixer l’edat de les noies. 

Murs de silenci. Gran Escala 2000 és una investigació periodística d’Anna Teixidor i Marc Faro per a 3Cat que desenterra aquest cas dels anys noranta, treu a la llum determinades connivències amb el poder i dona veu a les víctimes. La sèrie, que es podrà veure a 3Cat i a TV3 a partir de dimarts al vespre, vol “aclarir les vinculacions entre els que regentaven el negoci i els càrrecs i personatges públics de l’època”, segons fonts de 3Cat. I afegeix: “És un retrat d’un moment en què les connivències a l’entorn de l’explotació sexual eren habituals. Una de les testimonis, menor explotada sexualment, identifica [a la sèrie, després de 30 anys] un jutge com a client”.

Desaparició de menors

La investigació de la docusèrie ha durat dos anys i inclou més de dues-centes entrevistes, malgrat que no tots els entrevistats han volgut parlar davant de càmera. Entre els testimonis més impactants hi ha el de diverses noies que van ser captades amb enganys per treballar de prostitutes al local, algunes de les quals ja van declarar al judici, i que als anys noranta eren menors d’edat. Una d’elles reconeix que era verge quan va entrar a treballar al Gran Escala 2000. De fet, és la desaparició d’aquestes noies el que posa els Mossos d’Esquadra sobre la pista d’aquest local. Els pares d’una d’elles havien denunciat la seva desaparició i la policia va acabar descobrint que treballava en aquest club de Ventalló. A partir d’aquest moment el sotmeten a vigilància i hi envien agents de paisà, que de seguida s’adonen que a l’establiment hi ha altres menors d’edat. Els serveis sexuals del club no estaven a l’abast de totes les butxaques, ja que oscil·laven entre les 30.000 i les 100.000 pessetes de l’època (uns 600 euros). Era considerat el prostíbul de més categoria de les comarques gironines. Hi havia un pub musical, una barra americana, un restaurant i una sèrie de bungalous aparellats on tenien lloc els contactes sexuals. Destacaven també uns llits rodons envoltats de cabines individuals que, a través d’uns ulls de bou que s’obrien previ pagament d’unes monedes, deixaven veure els espectacles pornogràfics de sexe explícit que tenien lloc a l’interior. És el que es coneix com a peep show.

Orgies amb nenes de la 'jet'

La revista Interviú, amb el to sensacionalista que la caracteritzava, va publicar un reportatge sobre el prostíbul amb el títol “La jet organitzava orgies amb nenes”, tot i que la informació que contenia el reportatge, signat per Xavier Vinader, responia a una aprofundida recerca periodística amb bons contactes policíacs. Vinader assegurava: “També van aparèixer gairebé quatre mil rebuts de targetes Visa, signats pels usuaris del sexe que havien passat per allà els darrers anys, i entre els quals es troben la flor i nata de la indústria i el comerç de Girona i la seva comarca”. I sobre la detenció de l’alcalde Ferran Prat afirmava: “Ningú s’imaginava que la seva fulgurant carrera política podria quedar truncada entre les cuixes d’una nena de setze anys”. Prat sempre es va declarar innocent, deia que va ser el cap de turc de l’operació, però va canviar la seva versió dels fets diverses vegades i una de les noies el va identificar clarament com un dels seus clients habituals, “dels pocs que mai no pagava”. La detenció de Prat va originar una tempesta política entre Convergència Democràtica (CDC) i Unió Democràtica (UDC), que feien coalició a Convergència i Unió. Tots dos partits atribuïen a l’altre la inclusió de Prat a les llistes i fins i tot es van acusar mútuament de voler “carregar el mort” a l’altre.  

Enganyades i pressionades

Els delictes que van tenir lloc en aquest local anaven des del proxenetisme fins a la corrupció de menors, passant per l’estafa, la falsificació de documents i diversos delictes fiscals, ja que es va acreditar que al complex ningú havia declarat l’IVA ni es feia declaració de renda. 

Les menors d’edat que es van trobar al local van ser traslladades a diversos centres de menors i van quedar a càrrec de la direcció general d’Atenció a la Infància de la Generalitat fins que van declarar al judici. La investigació va descobrir que hi havia un flux constant de joves, reclutades a través dels anuncis de cambreres a la premsa de Barcelona. En molts casos es tractava de noies que tenien problemes familiars i que buscaven una sortida ràpida als seus conflictes. Els propietaris del local els prometien feina ben pagada, allotjament i manutenció i les feien anar amb tren a l’estació de Figueres, on les recollien per portar-les al prostíbul. Per iniciar-les en la feina de la prostitució les posaven primer a la barra, i al cap d’uns dies les pressionaven perquè comencessin a anar a les habitacions amb alguns clients. Les menors gairebé no sortien mai del local, només per anar a fer algunes compres de roba o a la perruqueria, i sempre acompanyades per alguna de les persones de confiança dels proxenetes. 

Sororitat

La decisió del tribunal d’absoldre els clients que van tenir sexe amb menors no va ser unànime, ja que hi va haver un vot particular en contra, de l’única dona que formava part de l’equip de tres magistrats que van redactar la sentència. Aquesta jutgessa va mantenir que les proves acreditaven que els clients eren coneixedors de les edats de les noies. De fet, en el seu moment l’absolució de Prat (que va morir el 2015) va rebre les crítiques de totes les diputades del Parlament de Catalunya, a excepció de Dolors Montserrat, del PP, que van acordar un document en què lamentaven l’absolució de l’alcalde pel delicte de corrupció de menors i consideraven que la sentència era discriminatòria cap a les dones.

Murs de silenci

La docusèrie Murs de silenci. Gran Escala 2000 intenta resoldre, trenta anys després, alguns interrogants que planen sobre aquest cas. ¿Van seure al banc dels acusats tots els implicats? ¿Hi havia altres càrrecs públics o funcionaris de l’Estat dels quals no va transcendir el nom? ¿Com es va fer el pacte de silenci entorn de l’explotació de menors? ¿Qui podien ser els altres socis de la família Fernández (propietaris del negoci) que actuaven com a proxenetes? La investigació periodística de 3Cat també posa llum sobre una xarxa de clubs (en la qual s’integrava el 2000) on era habitual explotar menors d’edat i també sobre les connivències “entre proxenetes i personatges amb certa notorietat”.