El retorn a la sensualitat (revisada) del calendari Pirelli

BarcelonaEl calendari Pirelli ha transitat pels mateixos corrents que ha respirat la societat. Una plataforma d'expressió artística en els seus inicis de la dècada dels 60, una galeria d'imatges de cossos de dona nus i sexualitzats per l'òptica masculina durant els anys 80 i, recentment, un espai per repensar la bellesa estereotipada a través de la representació de la diversitat amb models de totes les edats, sexes i colors de pell. Aquesta setmana s'ha anunciat el fotògraf per al calendari del 2025 amb la promesa del retorn a la sensualitat, però oberta a indagar entre les fronteres entre el que és femení i masculí.

Els editors del calendari Pirelli tenen clar la màxima d'adaptar-se o morir. Ells han decidit adaptar-se i enguany ho faran de la mà de James Green, natural de Michigan, i habitual de les editorials de Vogue, Harper's Bazaar i The New Yorker. La decisió va un pas més enllà de la reinvenció que, des dels volts del 2015, està prenent l'icònic calendari de Pirelli. Mentre que en els darrers anys la marca italiana ha girat full de les estereotipades models lànguides, canòniques i de nuesa gairebé pornogràfica –amb la pressió estètica implícita que imposen aquests referents–, enguany el fotògraf promet un atansament a la sensualitat actualitzada als nous models de bellesa amb identitats diverses i sovint fluides.

El problema no era la nuesa, sinó els models estètics que des de fa segles encotillen els cossos femenins. Sota aquesta premissa Green, de 34 anys, es posarà darrere les lents per retratar una sensualitat que passi el filtre de la generació Z, amb la intenció d'assegurar una llarga vida al que va néixer com un calendari exclusiu només a l'abast d'uns pocs. "No es tracta del que portaran posat, sinó del que no portaran", diu l'estilista del projecte, Tonne Goodman, al vídeo promocional del calendari 2025, publicat aquesta setmana. Malgrat que l'anunci del professional que hi haurà darrere la càmera es va fer fa uns dies, la sessió de fotografies es va fer entre el maig i el juny a Miami i es preveu que el calendari es presenti al novembre a Londres.

El repàs històric del calendari Pirelli

Durant els deu primers anys del calendari, nascut el 1964, les models –totes dones– apareixien cobertes amb diferents estilismes, ja que l'estètica que imperava a les imatges residia en ser un petit àlbum d'imatges artístiques fetes per grans fotògrafs del moment. Llavors el calendari era gairebé una peça de col·leccionista, i les còpies i revendes abundaven al mercat negre a preus desorbitats per a l'època. Però l'alt nivell i els costos que suposaven les sessions de fotografies van obligar l'empresa a aturar la creació de l'icònic calendari. El 1974 va ser el darrer any que es va produir els calendaris i no va ser fins al 1983 que se'n va reprendre la creació, encara que amb un plantejament totalment diferent.

Per mirar d'aconseguir el màxim de vendes i evitar aturar la producció del que ja eren els calendaris més esperats de Nadal, Pirelli va decidir apostar per un model de calendari de nus i seminús. Aquesta decisió no era una proposta aïllada, ja que en aquell moment la revista Playboy estava en la seva màxima esplendor i proliferaven noves revistes eròtiques i pornogràfiques als quioscos.

Però aquesta tendència no va sobreviure als diferents moviments socials del segle XXI. Les models que representaven un model de bellesa estanc no encaixaven amb les premisses feministes i tampoc amb el moviment Black Lives Matter sorgit el 2013. Entretant, el calendari del 2000 va ser fotografiat per Annie Leibovitz, la primera dona que es posava al capdavant de l'anuari, i el 2015 van aparèixer dones que trencaven la pell càndida dominant de les darreres dècades amb les models Joan Smalls i Adriana Lima. Aquest canvi progressiu va arribar al seu màxim exponent al calendari del 2024, quan únicament van aparèixer persones –ara també homes– de pell negra, amb diferents tipologies de cossos i edats.