Ramon Ametller: "He vist un retrocés important de la glacera Johnson a l’Antàrtida en els últims 15 anys"

GironaRamon Ametller (Palau-sator, 1974) és mecànic de la unitat de tecnologia marina del CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques), que té la seu central al passeig Marítim de la Barceloneta. Ha participat en una quinzena de campanyes a l’Antàrtida, un continent molt desconegut que és fonamental per a l’estudi d’àmbits tan diversos com la geologia, el clima, la biologia o l’astronomia.

 De què s’ocupa la seva unitat?

— Donem suport tècnic i logístic a les campanyes científiques. També als vaixells BIO Hespérides, Sarmiento de Gamboa, García del Cid i als de l’Institut Oceanogràfic Espanyol. I, finalment, també ens ocupem de la gestió del dia a dia de la Base Antàrtica Joan Carles I, a l’illa de Livingston.

 Aquesta base a l’Antàrtida és permanent?

— S’obre només durant l’estiu austral, que és el nostre hivern a l’hemisferi nord. També hi ha una altra base que la gestiona l’exèrcit, la Gabriel de Castilla, a l’illa Decepció. Tot això és a la zona de les illes Shetland del Sud, que són a 120 km de  la península Antàrtica.

 ¿L’Antàrtida no és propietat de cap país?

— Tots hi tenen interessos. En virtut del Tractat Antàrtic, que gestiona i regula el que s'hi pot fer, només s’hi poden portar a terme actuacions científiques. No es poden treure recursos del sòl, que és força ric. Possiblement per això tots els països tenen interès en tenir-hi bases. Tots hi volen tenir un peu posat. Hi ha una disputa per la propietat entre Xile, Argentina i altres països: els EUA, Rússia, la Xina…

 Quines investigacions hi porta a terme l’estat espanyol?

— Van de la vulcanologia al canvi climàtic, passant per la meteorologia, la biologia o l'astronomia. És un dels continents més secs i més verges, això fa que sigui un dels millors laboratoris d’experimentació del planeta. Per això hi van tota mena de científics. La Base Joan Carles I té una capacitat per a 52 persones entre tècnics i científics. A l’Antàrtida hi ha milers d’investigadors. Només a la base americana McMurdo, una de les més grans, hi deu haver durant l’estiu austral unes 2.000 persones. La resta de bases van de les 10 persones a alguns centenars. Tots els materials s’hi han de dur en vaixell, està allunyat de tot i resulta molt car portar-hi el que es necessita.

 Sortiu poc a l’exterior?

— Al contrari. Treballem molt a fora. A l’estiu pots estar entre menys cinc i més cinc graus. És molt diferent de l’hivern, quan es converteix en un dels punts més freds del planeta. A la base russa tenen el rècord de baixes temperatures, amb -70.

 D’on s’extreu l’energia?

— Tenim plaques solars, energia eòlica i en generem amb motors dièsel. S’aprofiten els gasos d’escapament per escalfar aigua en circuits. Es busca l’impacte ambiental mínim.

 Quina és la seva feina diària?

— Embarcat, normalment faig generació de font sísmica, una tecnologia per fer prospecció del fons marí. Estudiem l’escorça terrestre, les plaques, les capes sedimentàries… És com un sonar a través de canons sísmics. Es generen imatges en 2D o 3D i es va fent capes. En funció de la freqüència penetrem més o menys. Gràcies a aquesta tecnologia pots descobrir zones amb possibilitat de terratrèmols. A la base no hi ha port, però hi ha una platja on hi tenim zòdiacs. El vaixell arriba on es pot fondejar i tot el material es porta amb les zòdiacs. A la base m’ocupo del manteniment de la infraestructura perquè hi sigui possible la vida: generadors de corrent, aigua, etcètera.

 ¿L’Antàrtida és una gran font de coneixement?

— És un gran laboratori. El gel és un registre de com ha estat l’atmosfera durant anys. S’està explorant, però encara falta molt. Han estudiat el paleoclima a través dels registres geològics. Pots saber com era el clima abans i preveure el clima futur, perquè la terra és cíclica. S’ha descobert que al fons del gel de l’Antàrtida hi havia hagut vegetació. Això vol dir que en algun moment el clima va ser més càlid. Possiblement el continent era més al nord i pel moviment de plaques després es va moure més cap al sud.

 Quina vida hi ha, allà?

— Líquens, pingüins, llops marins, elefants marins, balenes, la foca lleopard, que és de les més agressives. El que no hi ha, tot i que molta gent s’ho pensa, són ossos polars i morses.

 En el temps que hi ha passat, ¿ha vist efectes del canvi climàtic?

— Des del 2005 hi faig campanyes. Es parla molt del retrocés de la barrera de glaç de Larsen. Jo no l’he vist desprendre’s, perquè estem en una altra zona, però sí que hi ha un retrocés important de la glacera Johnson, a prop de la base, un retrocés de més de cent metres. És gel que s’ha perdut. Sempre que l’he vist, ha anat enrere. També recordo que quan vaig arribar feia més fred, igual que aquí també hi ha gent que ho diu. Un altre dels grans problemes per al medi ambient són els microplàstics. El seu nivell als oceans és molt preocupant. No ens en adonem i dia a dia estem ingerint plàstics.

 Què fan a les hores de lleure?

— Tens un horari de feina i a les hores de lleure, si som a la base, mirem de fer excursions. S'hi menja molt bé i tenim bona harmonia entre tots. Al vaixell és diferent. No podem tocar port durant força temps i si hi ha un borrasca molt forta es mira de preveure i buscar una zona més tranquil·la. Les distàncies són enormes. Entre illa i illa podem trigar fins i tot vuit hores. Es visitaven altres bases, però amb el covid ens ho van impedir. L'Antàrtida està lliure de covid. Passem moltes proves. Hi ha hagut casos comptats i si n’apareix algun s’intenta aïllar de seguida. A cap de les dues bases espanyoles no hi ha hagut cap cas.

 ¿La ciència encara és cosa d’homes?

— No. Cada vegada hi ha més dones científiques. S’ha notat un canvi. A la geologia marina, per exemple, hi ha més dones que abans. En l'última campanya, la investigadora principal era una dona. I també hi ha gent d’arreu, ja que molts projectes són internacionals. 

 On el portarà la propera campanya?

— Al Brasil. Farem mostreig sedimentari del fons marí a bord del BIO Hespérides.

 ¿Aquest vaixell no deu ser el mateix Hespérides que era a Cartagena als anys 90, quan jo hi vaig fer el servei militar?

— El mateix. Té la base a Cartagena. És de l’any 91. Ja és una mica vellet i potser s’hauria de renovar. El Sarmiento de Gamboa és més nou, del 2007.