Les distintes 'Sibil·les' de la Mediterrània, juntes per primer pic a la Seu

PalmaPer primera vegada, es podrà assistir a les diferents representacions del cant de la Sibil·la dels territoris de parla catalana en un mateix lloc. La Seu acull aquesta reunió històrica, la de les 'Sibil·les' de Mallorca, l'Alguer, València i Barcelona, dimecres 3 de gener, a les 19 hores, amb un programa que tindrà una escenografia específica, a càrrec de Rafel Lladó, i la participació dels Ministrils i de la Capella de la Seu, dirigida per Joan Company. Tots els actes són gratuïts, però tenen un aforament limitat.

Des de la Seu, el prefecte Pere Oliver ha destacat la singularitat de l'existència d'un cant compartit a les quatre catedrals i l'oportunitat que suposa poder escoltar-ne les quatre versions a Palma. Cal recordar que aquest cant s'ha mantingut de manera ininterrompuda a Mallorca i a l'Alguer, mentre que a Catalunya i a València es va deixar de representar el segle XVI, però s'ha recuperat en els darrers anys.

La trobada es completa amb una taula rodona prevista per a aquest dimarts, 2 de gener, a les 19 hores a la Seu amb els diferents experts de cada territori.

Semblances i diferències

A cada territori es comparteixen nombrosos aspectes, però també mostren aspectes propis. En el cas de l'Alguer, la denominació és distinta, "a la gent li dius 'Sibil·la' i no saben de què els parles. Allà es coneix com 'Lo Senyal del Judici' i ha estat interpretat tradicionalment per un canonge de la Catedral", explica Giuseppe Calaresu.

"A la catedral de Barcelona es va recuperar el 2009", explica Pere Lluís Biosca, i avui ja hi ha una desena de temples que l'ofereixen. "Ens pensaven que no tindria gaire resposta perquè hem optat per fer-ne una representació més arcaica, amb tot el ritual, però ha anat molt bé". De fet, actualment, s'ha recuperat el cant de la Sibil·la a la majoria de grans ciutats de Catalunya.

A València es va recuperar el 2012 i, segons Lluís Garrido, es disposava d'un text, però no tenien la música original: "Ens vàrem basar en la versió dels Blauets de Lluc". L'encarregat de cantar la Sibil·la valenciana des de fa dos anys és el jove Noel López, de només 12 anys, que ha reconegut que el que més li costa és el fet que "es tracta d'un valencià antic, molt diferent de l'actual".

En realitat, totes les versions parteixen de textos i músiques similars, però presenten algunes diferències, "especialment", reconeix Biosca, "en el cas de Mallorca i l'Alguer, pel fet que amb el pas dels anys s'han anat embellint", en referència al fet que sobre la melodia base s'han incorporat nombroses modificacions. "És un senyal de vitalitat. Nosaltres només duim 15 anys i ja hi hem fet modificacions. No es tracta de fer-ne només una reproducció històrica", conclou Biosca.

Els intèrprets del cant seran Mariona Llobera (Barcelona), Noel López (València), Gabriele Catalano (l'Alguer) i Esther Barceló (Mallorca).

Una història antiga

El cant de la Sibil·la és l'escenificació del Judici Final per part d'un personatge femení que canta, amb una espasa a la mà, els vaticinis del que ens espera. Forma part de la tradició grega i el cristianisme el va incorporar com a última lliçó de les Matines de la nit de Nadal. Es va representar a tota la Corona d'Aragó fins a final del segle XVI quan el Concili de Trento va renovar la litúrgia, i a la majoria d'indrets es va excloure aquesta representació, excepte a Mallorca i a l'Alguer (Sardenya).