Les reunions per videotrucada ens tornen menys creatius
El nombre de noves idees decreix un 20% en entorns virtuals
Les interaccions laborals han canviat amb la pandèmia. El teletreball està molt més estès i, per tant, moltes de les reunions que abans es feien presencialment ara es fan per videoconferència. Té algun impacte, això, en l’assoliment dels objectius de les reunions? Segons un estudi publicat a la revista Nature fet per investigadors de les universitats de Colúmbia i Stanford, als Estats Units, sí que en té: les videotrucades redueixen la creativitat.
Per investigar com aquesta forma de comunicació podia afectar la generació d’idees, els experts en màrqueting i innovació Melanie Brucks (Colúmbia) i Jonathan Levav (Stanford) van fer una sèrie d’experiments amb 1.490 enginyers d’una empresa de telecomunicacions que treballaven en cinc països diferents: Portugal, Israel, Finlàndia, Hongria i l’Índia. Els van emparellar a l’atzar i els van demanar que generessin idees per a nous productes de la companyia durant una hora. Un cop les tinguessin, havien de triar la millor.
A tot arreu van observar el mateix: els equips de treball que es comunicaven a través de pantalles van generar menys idees. A més, quan es va avaluar la naturalesa de les idees, es va veure que també n’hi havia menys d’originals i disruptives i que, en definitiva, les idees generades eren menys creatives. Més concretament, les parelles que van interactuar per videoconferència van generar una mitjana de 7,43 idees, i les que ho van fer presencialment, 8,58, una diferència que, aparentment, no és especialment acusada. L’anàlisi dels investigadors, però, confirma que és estadísticament significativa i que, per tant, en un tipus d’empresa que basa el seu valor en la innovació, pot tenir efectes rellevants.
A més d’aquest experiment, els investigadors en van fer un altre de semblant amb 602 persones en un entorn de laboratori, la meitat de les quals van treballar virtualment i la resta presencialment. El plantejament era semblant: generar idees durant un temps (aquest cop, només cinc minuts) i seleccionar la millor. Aquest entorn controlat va permetre fer un seguiment dels punts on centraven l’atenció visual els participants, i també es va aprofitar per introduir en l’espai de treball elements de dos tipus diferents: objectes habituals en un ambient d’oficina, com per exemple una pila de carpetes, i altres de poc habituals, com ara un pòster d’un esquelet. Els resultats van ser els mateixos: les videoconferències van minar la creativitat dels participants.
Estretor de mires cognitiva
A més d’aquests resultats, els investigadors van observar que els voluntaris que s’havien comunicat per pantalla havien dedicat més temps a mirar directament el seu company i menys a observar al seu voltant. Això, al seu torn, havia fet que no s’haguessin fixat tant en els elements poc habituals de l’espai. Segons els autors, aquest tancament del focus visual implicaria una mena d’estretor de mires cognitiva que afectaria negativament el pensament creatiu i la generació d’idees.
Tot i que els resultats dels experiments mostren que el contacte presencial afavoreix la generació de noves idees, també indiquen que a l’hora triar les millors idees la comunicació virtual és lleugerament més efectiva. El procés d’avaluació d’idees utilitza recursos cognitius diferents que el procés per generar-les i no pateix els efectes de l’estrenyiment del focus cognitiu. Aquest resultat pot ser útil a l’hora d’organitzar reunions en un o altre format en funció dels objectius de la trobada.
La importància de l’atenció
“Es tracta d’un treball molt ben fet des del punt de vista metodològic i que arriba a unes conclusions raonables”, valora el neurocientífic Diego Redolar, cap del grup de recerca Cognitive NeuroLab de la Universitat Oberta de Catalunya. “L’estudi se centra en la creativitat, però hi ha una altra variable important que és l’atenció: en un entorn virtual estem pendents de qui està connectat i qui no, de si s’ha de connectar el micròfon, etc., i, en canvi, en una sala amb gent, aquests elements no interfereixen i l’atenció es pot focalitzar més en el contingut”, explica Redolar.
Per altra banda, “els estudis fets amb tècniques de neuroimatge -continua l’investigador- mostren que hi ha una xarxa neural de crítica importància per a la creativitat, que uneix regions de l’escorça prefrontal amb regions de l’escorça parietal, i que resulta que també és important per a l’atenció”. “Això explica per què s’han trobat aquests resultats: si l’atenció no està funcionant de manera correcta per captar la informació important, la creativitat tampoc es desplega perquè la xarxa neural implicada és la mateixa”, conclou.
