La façana "totalment inflamable" de l'edifici, la principal hipòtesi del voraç incendi de València

Una de les principals hipòtesis de l'origen del virulent incendi que dijous va devorar un edifici de catorze plantes a València en poc més d'una hora és el revestiment de la finca, construïda el 2005. Tot i que les causes encara no estan confirmades i les ratxes de vent també van poder tenir alguna cosa a veure amb la seva ràpida expansió, els experts posen en el punt de mira els materials que recobrien la façana de l'immoble, ara calcinat i reduït a l'esquelet. Concretament assenyalen els panells que fan l'aïllament tèrmic –és a dir, els que protegeixen les finques i els residents de les temperatures extremes, tant a l'estiu com a l'hivern– com a propagadors de les flames.

La veu més autoritzada fins ara ha sigut la vicepresidenta del Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de València, Esther Puchades, que va ser l'especialista que va peritar l'edifici que s'ha cremat i que, en declaracions a la televisió pública À Punt, ha atribuït la voracitat de l'incendi al revestiment de poliuretà de la façana. L'experta ha explicat que sota les peces d'alumini col·locades a l'exterior de l'edifici hi ha poliuretà, un producte "totalment inflamable" que, segons el seu parer, "és el que ha provocat l'expansió de les flames en menys de mitja hora". Ella mateixa ha explicat que quan es va construir l'edifici "la mala fama del poliuretà no estava tan estesa", i ha assegurat que "avui ja no s'utilitza, o com a mínim no d'aquesta forma".

Però Puchades no és l'única que sospita que el revestiment de poliuretà s'amaga darrere de la voracitat d'aquest foc que ha causat almenys quatre morts. Per al president de la comissió de seguretat del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, Jordi Sans, aquests panells estarien fets d'un material de fàcil combustió que ha permès al foc propagar-se en vertical per la façana de l'edifici. L'expansió normal d'un incendi és cap amunt, però el degoteig de material fos va permetre que les flames també avancessin cap avall, concreta. Amb tot, els bombers s'havien d'enfrontar a dos focs simultanis: el que es propagava en vertical per la façana i el que es propagava a l'interior per celoberts i escales de l'edifici. Sumant-hi les fortes ratxes de vent, es va originar una "tempesta perfecta" perquè el foc ho devorés tot, ha afegit Sans.

També el catedràtic del Departament d'Enginyeria Civil de la Construcció i de Projectes d'Enginyeria Civil de la Universitat Politècnica de València, Antonio Hospitaler, assenyala el material amb què estava fet el revestiment de l'edifici com a responsable del foc. En declaracions a Europa Press, Hospitaler ha apuntat que si la façana hagués estat construïda "amb totxanes i no amb un material combustible", l'incendi no s'hauria propagat tan ràpidament. Aquest enginyer, que va estar a la torre Windsor de Madrid després que cremés l'any 2005, ha explicat que "la propagació per façana és molt més ràpida que un incendi a l'aire lliure". 

D'altra banda, l'Associació Nacional de Fabricants de Materials Aïllants ha demanat prudència a l'hora de relacionar els motius de la propagació del foc amb materials i productes que s'hagin utilitzat per a la construcció de l'edifici calcinat i ha descartat que un dels motius de la proliferació de les flames sigui l'aïllament tèrmic de l'immoble: "Tot indica que, d'acord amb les informacions d'experts conegudes fins al moment, l'aïllament tèrmic no ha tingut res a veure amb la propagació del foc per l'exterior".

Amb tot, la cap de l'Oficina Consultora Tècnica del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Montserrat Vilardaga, explica que la normativa vigent quan es va construir aquest edifici no regulava la relació que tenien els materials de la façana amb el foc, és a dir, com reaccionaven quan es cremaven –si tenien una combustió més ràpida o més lenta i si es produïa un degoteig de material, entre altres característiques–. Per tant, en cas de confirmar-se que hi havia materials de fàcil combustió, com apunten les hipòtesis principals sobre l'origen de l'incendi, no s'estaria vulnerant la normativa, que es va actualitzar el 2006. Va ser aleshores quan es va incloure la reacció al foc dels materials de façana i de coberta en edificis accessibles al públic i d'una alçada d'evacuació de més de 18 metres.

Un cas "raríssim"

Sans assegura a l'ARA que l'incendi d'aquest dijous a València és molt infreqüent. "No havia vist un foc d'aquest nivell en tota la meva vida", ha remarcat, adduint al volum i a la violència de les flames que van devorar l'immoble. A priori, es tracta d'un edifici construït el 2005 que comptava amb aïllaments tèrmics fabricats amb algun material combustible. Són econòmics i eficients des del punt de vista tèrmic, ja que protegeixen els residents de temperatures càlides i també fredes, però cremen amb facilitat.

Sans ha deixat clar que no tots els aïllaments d'aquestes característiques estan fabricats amb elements combustibles i ha insistit en el fet que aquest tipus de foc és molt estrany. De fet, al preguntar-li per si hi ha edificis d'aquestes característiques a Catalunya, l'enginyer confirma que n'hi ha, però que desconeix el percentatge d'immobles que podrien comptar amb materials combustibles a la façana. Amb tot, ha destacat que els sistemes que es fan servir avui dia "són més segurs" i que la normativa dels materials ha evolucionat molt. Així doncs, creu que cada edifici té la seva particularitat concreta i no hi ha una solució general, i ha reiterat que aquests tipus de focs són "raríssims".

Hospitaler ha explicat que, des de l'any 2006, el Codi tècnic de l'edificació "preveu aquesta mena de situacions i que els materials de la façana no siguin combustibles per evitar que actuï com a propagador d'incendis". "La façana té una propietat física que fa que s'hi adhereixin les flames i, al fer-ho, pugen a tota velocitat i llavors l'incendi s'estén ràpidament. Això ha provocat que es trenquessin els vidres dels habitatges i que l'incendi es propagués cap a l'interior", ha explicat.

Aquest material ja ha provocat altres grans incendis, com ara el de la torre Grenfell de Londres l'any 2017, en què van morir 72 persones. Arran d'aquesta tragèdia, el 2019 es va actualitzar de nou la normativa, que és vigent en l'actualitat. S'aplica a tots els edificis i s'apugen les exigències dels materials que s'utilitzen per a la seva construcció. El conjunt constructiu de façana, és a dir, els diferents elements que configuren la part exterior de l'edifici, s'ha de posar a prova prèviament per determinar com reacciona al foc. L'objectiu és assegurar que "no siguin elements contribuïdors a accelerar la propagació del foc", concreta Vilardaga.

Els tuits que mostren la velocitat de les flames

El biòleg Carlos Estella, que era a la vora de l'edifici quan va començar l'incendi, ha publicat una sèrie de vídeos a X (Twitter) que demostren com en només tres quarts d'hora les flames van passar d'afectar un pis a arrasar la major part de la façana de l'edifici.