Reviure el camp, una solució per frenar la destrucció del paisatge

PalmaProtegir el paisatge no és suficient per preservar-ne l’atractiu estètic i natural, per això s’han d’afavorir iniciatives de producció d’aliments locals que puguin proveir les zones urbanes properes al camp. Aquesta és una de les propostes per evitar l’argument de “si això està abandonat i no produeix, es pot urbanitzar” i que defensa Rafael Mata Olmo, catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional i director del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Madrid.

Mata creu que aquests espais “s’estan protegint passivament, és a dir, s’hi atribueixen uns valors i se’ls protegeix, però només estèticament”. En aquest sentit, el geògraf considera que les persones que fan feina amb la terra són les qui donen vida als paisatges i per aquesta raó, “hauríem d’entendre que el camp ens alimenta i que el podem degustar visualment, però també com a font d’alimentació”, afirma.

“Els paisatges amb un gran valor objectiu i que són apreciats per la societat han estat construïts en sintonia amb l’agricultura i la vida humana al camp”, explica Mata, que va participar activament en l’elaboració de l’estratègia que avui dia regula el paisatge menorquí, i que recentment va presentar amb el Departament de Territori del Consell l’equivalent per a Mallorca.

D’aquesta manera, el catedràtic afirma que “apostant pels productes de proximitat, es pot rompre amb els circuits globals agropecuaris, els quals, a més de dificultar l’economia local, generen un gran consum de recursos fòssils contaminants”, recorda Rafael Mata. A més, insisteix que “la terra a Mallorca és molt valuosa i el sòl és un recurs pràcticament irrecuperable que contribueix a frenar el canvi climàtic”.

Pel que fa a les denominacions d’origen, són importants perquè es posa en relleu un recurs pròxim, com pot ser l’oli de Caimari. Per a Mata, això s’hauria d’estendre i “hem de començar a parlar de denominació paisatgística”, indica. Aquests indrets, afegeix, compten amb un gran interès estratègic per la seva capacitat d’oferir productes alimentaris de qualitat i proximitat, cosa que contribueix a sustentar una gastronomia lligada al territori i als sabers heretats. “Quan menjam un formatge manxec, no només consumim un producte, darrere hi ha tot un paisatge que l’ha fet possible i també l’associam a la cultura, amb el Quixot”, explica. Tot i que el geògraf considera que a Mallorca és molt difícil arribar a una sobirania alimentària total, pels fluxos demogràfics, se n’han d’augmentar les quotes.

Una empenta institucional

Miquel Vadell és el director insular de Territori i Paisatge del Consell de Mallorca. “Gestionar correctament l’entorn natural implica protegir-lo, però no ens pot passar com amb la serra de Tramuntana, on no es generen productes suficients i no es pot mantenir, és a dir, la seva protecció crea una despesa que es podria revertir”.

Per aquesta raó, la institució insular vol impulsar una marca genèrica perquè els productes que es produeixen dins dels límits que componen la Serra tinguin una sortida al mercat, atès que “si el Govern t’avala pots guanyar més prestigi”, comenta Vadell.

L’Estratègia de Paisatge contempla la incorporació i promoció del caràcter i els valors del paisatge en les indicacions geogràfiques protegides, les denominacions d’origen i, en general, en projectes i iniciatives de promoció i innovació econòmica relacionats amb els recursos locals, l’artesania i els sabers i les activitats productives tradicionals. De fet, el departament d’Economia i Hisenda de la institució té un programa de promoció econòmica i artesanies. Altres exemples, com el Programa de Desenvolupament Rural de les Illes Balears, afavoreixen l’impuls a la conservació i gestió d’elements i components valuosos del paisatge rural a través de projectes subvencionables.

A més d’això, una altra directriu plantejada és la promoció de la figura del parc agrari, a més del foment de la funció productiva econòmicament viable, la gestió i activació del paisatge i la seva interpretació, associada a l’alimentació de qualitat i proximitat. Encara que concebuda amb una altra funció, la normativa del Pla Territorial Insular de Mallorca recull la figura de “Parc periurbà al voltant de la ciutat de Palma” que podria constituir el germen d’iniciatives com les proposades per Rafael Mata.

Tot això és recollit detalladament en l’avantprojecte de llei agrària de les Illes Balears, que s’espera aprovar els primers mesos de 2019.

Dificultats per dur-ho a terme

Victòria Fiol Duran és arquitecta i paisatgista doctoranda per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona de la Universitat Politècnica Catalunya. En la seva opinió, per poder dur endavant aquestes propostes “es necessita una cooperativa o agrupació de pagesos que es posin d’acord amb l’objectiu de redactar un projecte per presentar-lo a l’administració”. A més, afegeix que “ara mateix existeixen aquests col·lectius a Mallorca, però sense uns productors interessats i que apostin per això, tampoc podrà tirar endavant”.

Segons Fiol, si no hi ha una proposta tangible, l’administració no la impulsarà, però, tanmateix, “és necessària la seva implicació”, afirma. Per aquesta raó, l’arquitecta considera que els pagesos associats poden demanar que algun tècnic elabori el projecte.