Joan Riera: "La revolta catalana va ser com veure sortir el sol en una Europa envellida immòbil"

PalmaEl sol sortí pel sud (Edicions Baleària) és la segona novel·la del periodista Joan Riera Frau, una crònica de "ficció” que suscita al lector un exercici de memòria històrica. La Guerra Civil espanyola, la Guerra Freda i l'1-O són alguns dels escenaris que recorre l'escriptor a través del fil conductor de tres personatges ficticis. Acompanyat per l'editor, Guillem Rosselló, l'escriptor presentarà la novel·la aquest divendres 17 de març a les 19 h al Centre Cultural Sa Nostra de Palma.

Què us va animar a escriure aquest llibre?

— Ve d'enrere. Tot va començar quan em varen enviar com a reporter a cobrir l'1-O per a l'Última Hora. Vaig arribar a Barcelona el 29 de setembre. Els dies anteriors s'hi respirava una determinada incertesa, a la ciutat, ningú no sabia què passaria. El fet és que va arribar el dia del referèndum i la gent s'hi va bolcar. Jo vaig ser a l'escola Collaso i Gil, entre Poble Nou i el Raval, prop del Port, on hi havia el vaixell ple de policies nacionals, destinats a aturar per la força el referèndum d'autodeterminació. Em va impactar molt perquè hi havia una gentada, en aquella escola, almanco el temps que hi vaig ser. Tot i això, però, va passar desapercebuda pels cossos de seguretat.

Podríem dir que encarnau el periodista Jordi Vila, a la novel·la?

— Sí i no, perquè és cert que el periodista Jordi Vila, que també és mallorquí, és el reporter encarregat d'explicar els successos que tingueren lloc el primer d'octubre de 2017 a Barcelona per a un rotatiu publicat a Palma. La diferència és que ell en aquell moment té 32 anys i jo l'any 2017 ja en tenia un parell més [riu].

En la novel·la descriviu l'atmosfera sota la qual es va desenvolupar el referèndum d'autodeterminació de Catalunya l'any 2017 i alhora contau l'experiència de Clara a San Francisco i a Nou Mèxic. Què ofereix aquest testimoni en relació amb l'episodi català?

— Resulta que en Jordi Vila s'allotja a casa de les seves ties durant els dies que és a Barcelona per cobrir l'1-O. Clara i Natàlia tenen 98 anys i 71, respectivament, i és això que em permet enllaçar els fets que tingueren lloc el primer d'octubre amb els que varen viure tant Clara com Natàlia. La tia Clara va passar part de la seva joventut infiltrada en les bases dels serveis secrets soviètics i la tia Natàlia és la memòria viva del 1936. Aquestes tres generacions em permeten estructurar la novel·la en dos espais temporals: el matí, en què en Jordi narra els fets que tingueren lloc l'1-O, i a la nit, moment en el qual Clara Calaona, d'avançada edat, confon el seu jove nebot amb la seva parella i li explica tot el que va viure primer a Califòrnia i, posteriorment, a Nou Mèxic, on es va llançar la primera bomba atòmica, anomenada Trinity. Així és com la novel·la entronca amb aquests tres personatges com a fil conductor, els esdeveniments històrics del 2017, el 1945 i el 1936.

El pròxim primer d'octubre es compliran sis anys del referèndum. Durant aquest temps, s'han empresonat polítics i activistes socials i s'ha reprimit el moviment independentista en general. Creis que els dirigents polítics catalans actuals en són responsables?

— No ho crec, com tampoc crec que ho fossin en el 36. Més enllà dels polítics, el transcurs de la història el marca la gent i l'1-O va quedar molt marcat en la memòria de la gent. Crec que va ser el començament d'un procés llarg. Allò important és que la flama persisteix.

No creis que la repressió d'aquests darrers anys contra polítics i activistes ha calat?

— Crec que la repressió només ha servit per encendre més la flama. Fa molts d'anys que s'intenta reprimir el poble català. Si els catalans han resistit amb el Decret de Nova Planta i amb el mateix Francisco Franco, dubt que ara aconsegueixin doblegar-los.

Com creis que es va viure el referèndum de l'1-O des de les Balears?

— Amb la mateixa actitud de sempre en relació amb els catalans, amb una certa inquietud i escepticisme. Sempre n'hi ha que han donat suport a la causa i el mateix va passar el 2017, hi va haver qualque manifestació i concentracions de suport a Palma i en alguns pobles de la Part Forana, sobretot quan varen empresonar els polítics de la Generalitat. També n'hi va haver molts que varen ser a Barcelona per donar suport al referèndum. Allà els mallorquins es comporten d'una altra manera, podríem dir que surten de l'armari.

En aquest sentit, com veis el panorama polític amb vista a les pròximes eleccions autonòmiques del maig?

— Crec que, amb les forces molt ajustades, l'esquerra aconseguirà revalidar el Pacte al Govern. Sobretot pels vots de la Part Forana i Menorca. A Palma, en canvi, no ho veig. Serà una situació semblant al 1999, quan es va conformar el primer Pacte de Progrés al Parlament, però l'Ajuntament de Palma quedà en mans del PP.

En un context on la política internacional té un gran pes, quin paper creis que té Europa pel que fa a l'autodeterminació de Catalunya?

— Com sempre, Europa s'ho mira de reüll. No crec que es banyi per a l'autodeterminació de Catalunya, de la mateixa manera que tampoc no ho va fer durant la Guerra Civil amb l'anomenat Comitè de No-Intervenció. França i el Regne Unit decidiren deixar a la seva sort els republicans catalans i espanyols que s'enfrontaren al feixisme. Els que sí que varen donar un cop de mà varen ser els soviètics i això ha quedat en la memòria de molts catalans que durant l'1-O pensaren en Rússia i no pel feixista de Putin, precisament. De fet, la novel·la explica l'ajut dels agents catalans que formaren part del comitè per enderrocar Trotski.

Què vol dir "El sol sortí pel sud"?

— El dia que feren esclatar la primera bomba atòmica a Alamogordo, en plena Guerra Freda, un grup de científics destinats a observar l'experiment es referiren a la immensa explosió com si haguessin vist sortir el sol sortir pel sud. El mateix va passar dia primer d'octubre de 2017 a Barcelona, que posà en marxa una revolta popular en el context d'una Europa envellida i immòbil.