La tragèdia que hauria pogut passar amb l'incendi d'Alcanada

PalmaLes condicions meteorològiques favorables i la ràpida actuació dels bombers varen evitar que un incendi forestal cremàs la urbanització d'Alcanada, a Alcúdia, el 16 d'abril. Però això podria passar qualsevol altre dia; el perill és més real del que sembla. Les flames varen calcinar quasi una hectàrea de pinar i matoll devora els xalets i, si no fos perquè el vent va bufar en direcció contrària a les cases, el foc hi hauria arribat. "Hauria estat una emergència de gravetat molt més alta", assegura l'enginyer forestal de la Conselleria de Medi Ambient que va dirigir l'equip d'extinció, Oriol Domènech. Els propietaris no compleixen la normativa que obliga a tenir una franja de 30 metres de distància entre ca seva i el bosc per reduir el risc d'incendi. El tècnic alerta que la majoria de les urbanitzacions de les Balears tampoc no tenen aquesta franja que ha d'actuar de tallafoc.

Aquest risc afecta Canyamel, el Port d'Andratx, els xalets dispersos que hi ha entre Galilea i Puigpunyent, es Verger i molts indrets d'Eivissa. "Hi ha pocs incendis i tenim sort, però si passa el contrari, pot haver-hi molts danys personals i econòmics", avisa Domènech. Des de principi d'any s'han registrat 26 incendis forestals a les Balears, que han cremat 66,5 hectàrees, segons dades de l'Institut Balear de la Natura (Ibanat). El 97% de la superfície afectada és de Mallorca (64,6 ha), on hi ha hagut 19 focs, mentre que a Eivissa només se n'han registrat set que han calcinat 1,9 ha. A Menorca, en canvi, no hi ha hagut cap incendi, per ara.

Les normatives sectorials actuals exigeixen mesures d'autoprotecció en entorns urbans que estiguin dins o al voltant de terreny forestal. En aquest sentit, els plans territorials insulars obliguen a garantir l'accés àgil dels vehicles dels bombers, a més de desbrossar de plantes i arbres un radi de 30 metres al voltant de les edificacions, perquè les flames que hi puguin arribar tinguin menys combustible. L'enginyer forestal assenyala que la copa dels arbres ha d'estar, com a mínim, a tres metres de distància de la façana de qualsevol casa. A la franja aclarida només pot haver-hi mates, ullastres i arbres si estan ben podats i espaiats. Domènech també recorda que s'han de llevar els fems i altres residus on es pugui calar foc amb facilitat, i recorda que els voltants dels xalets d'Alcanada n'estaven plens.

El codi tècnic d'edificació incorpora mesures com l'obligació de separar una zona edificada de la massa forestal amb una franja de 25 metres i que tota zona urbanitzada ha de tenir dues vies d'accés. Així mateix, l'article 77 de la Llei agrària permet que els ajuntaments puguin fer i mantenir una franja perimetral exterior de seguretat, de 30 metres d'amplada mínima, al voltant de cases aïllades, i cobrar-ho als afectats.

Plans locals de prevenció

Fa tot just dos anys la Federació Espanyola de Municipis i Províncies va enviar una circular a tots els ajuntaments de l'Estat en què els advertia perquè redactassin plans per prevenir els incendis. En aquell moment, cap consistori de les Balears amb un destacat risc d'incendi forestal disposava d'aquesta normativa, però la situació està canviant. Fonts de la Conselleria de Medi Ambient expliquen que els municipis estan "responent" i que el missatge "ha calat". El Consell de Menorca, per exemple, treballa amb tots els ajuntaments de l'illa per impulsar els plans de prevenció, mentre que, a Mallorca, Alaró i Manacor ja n'han sol·licitat informació. L'objectiu dels plans locals és disminuir la probabilitat d'incendi, minimitzar els temps de detecció i resposta i reduir la perillositat dels focs que s'arribin a encendre.

Les mateixes fonts consultades recorden que la Conselleria pot assessorar els consistoris a l'hora de redactar els plans i que el Consell de Mallorca subvenciona el procés. Les ajudes de la institució insular estan incloses en el Pla d'acció per a l'energia sostenible i el clima, i també preveuen finançar actuacions com ara la redacció de projectes per fer franges de protecció entre el bosc i zones urbanes. El Pla d'acció, a més, inclou campanyes de sensibilització sobre el risc d'incendis.