Creix el risc d’incendis i desertització a les Illes

PalmaLes Balears s’enfronten a un futur marcat per la pèrdua de biodiversitat i, alhora, per l’augment del risc d’incendis i de desertització. La crisi climàtica, la manca de gestió dels boscos i l’abandó dels camps són alguns dels factors que empenyen les Illes cap a aquest camí. I no només és probable que hi hagi més incendis, sinó que cada vegada seran més freqüents els episodis de focs forestals simultanis a diferents punts, com el de principi de juliol amb incendis alhora a Cala Tuent, Andratx i Alaró. La bona notícia és que els responsables de combatre els focs ja ho saben. “Haurem d’estar preparats per atendre emergències de manera simultània durant tot l’estiu”, reconeix el gerent de l’Ibanat, Joan Ramon Villalonga.

Els incendis forestals podrien esclatar fins i tot en moments de l’any en què fins ara gairebé no hi havia perill. “L’època de risc elevat d’incendi ja abasta de l’1 de maig al 15 d’octubre”, explica Villalonga, que preveu una ampliació del calendari “si les estadístiques indiquen que n’augmenta el percentatge en èpoques de baix risc”. El gerent de l’Ibanat assenyala que la quantitat de combustible vegetal “és cada vegada major”. Un dels motius és “l’abandonament de terres agrícoles”, les quals generen “més hectàrees de massa forestal”. A més, gairebé ningú no aprofita ara la biomassa que produeixen els boscos, perquè no és prou rendible, de manera que queda allà i el combustible es continua acumulant. “Mantenir el paisatge és essencial per prevenir incendis, però per això s’han d’incentivar polítiques que facin que el camp sigui atractiu i que el bosc sigui rendible per als seus propietaris”, continua Villalonga.

La propietat és un dels elements que dificulta la gestió dels boscos, sobretot a la serra de Tramuntana, la majoria de la qual és de propietat privada i dividida en parcel·les petites, indica Villalonga. “Els propietaris en són responsables, però calen incentius”, diu. La manca de pluges durant la primavera i l’arribada al juny de la primera onada de calor han agreujat la situació: no només hi ha més combustible, sinó que també està més sec. “Això fa que la vegetació estigui més exposada a cremar en cas que s’iniciï un incendi forestal”, assenyala Villalonga.

La crisi climàtica també afectarà la vegetació: malgrat que les plantes autòctones estan adaptades a les èpoques de calor, l’augment de les temperatures a l’hivern i de les mínimes a l’estiu comprometrà el futur de les espècies que no s’hi puguin adaptar. “No sabem quines sobreviuran i quines quedaran pel camí”, alerta el professor de Biologia i Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural de la UIB, Llorenç Gil. A més, la combinació de descens de pluges i augment perllongat de les temperatures té una altra conseqüència: la desertització.

Gil fa referència a l’ombroclima, és a dir, la relació entre precipitacions i la presència de determinades espècies vegetals. “Si continua la suma entre descens de pluges i augment de temperatura, es podria arribar a un ombroclima àrid a determinades zones de les Illes”, explica.“La vegetació davallaria un escaló en general. Per exemple, els alzinars típics de zones subhumides serien més clars i es mesclarien amb pins, si aquests indrets passen a tenir un ombroclima sec”.

Malgrat que no és la primera vegada que la Terra està sotmesa a un procés de canvi climàtic, aquest en concret té dues característiques que el fan diferent: està produït per l’ésser humà i és molt ràpid. “És un procés molt accelerat i les plantes necessiten temps per recuperar-se”, diu Gil. Afegeix que el paisatge que coneixem canviarà, encara que no se sap de quina manera exacta. “No serà radical, perquè les plantes es defensaran”. A més, la vegetació no només haurà de lluitar contra la calor i la manca d’aigua, sinó també contra l’increment de les plagues, segons s’assenyala a l’ Estudi sobre la prospectiva econòmica, social i mediambiental de les societats de les Illes Balears a l’horitzó 2030 del Consell Econòmic i Social i la UIB.

Aquesta situació no només afecta la vegetació silvestre, sinó que també fa patir els cultius, especialment “els de secà”, segons el cap de servei d’Agricultura de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Andreu Joan Serra. “Si la manca de precipitacions continua, les fulles es necrosaran i les plantes podrien arribar a morir”, avisa. Aquesta situació influeix menys en els cultius de regadiu. Així i tot, “es poden cremar els fruits i escaldar les fulles a causa de la radicació solar”. En el cas dels ametlers afectats per la Xylella fastidiosa, el pronòstic empitjora. Aquest bacteri impedeix la circulació de la saba dins la planta, la qual “defalleix encara més si no pot agafar aigua del terra”.