Catalina Cladera: "El risc més gran per a la Serra és que s'abandoni l'agricultura"

PalmaMalgrat que la llei de la Serra culminarà la tramitació en la propera legislatura, la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, destaca que ja s’està marcant una manera de fer. En un paisatge cultural tan peculiar com aquest, no basta de protegir l’entorn, sinó que s’ha de preservar el llegat de milers d’anys d’una activitat humana que la Unesco va reconèixer amb la declaració de Patrimoni Mundial.

En quin punt queda la tramitació de la llei de la Serra?

— La llei de la Serra s’ha fet amb un procés participatiu durant dos anys. Hi ha hagut moltes aportacions des d’abans d’arribar al text inicial i més encara amb l’exposició pública, gràcies a entitats com Asaja i Tramuntana XXI. La gran majoria, un 71%, s’hi han pogut integrar i hem millorat el text. Un dels objectius és millorar la governança, perquè la Serra és un espai que administram amb les conselleries d’Agricultura i Medi Ambient del Govern; el Consorci Serra de Tramuntana, amb tots els instruments territorials que té Mallorca, i els ajuntaments. Amb aquesta llei hem avançat, però hem de fer més. Tant Govern comConsell hem de cedir competències en favor d’un instrument que n’unifiqui i agiliti la gestió. Com que la norma no podrà arribar al Parlament, serà un objectiu de la propera legislatura. Amb altres coses compleix molt bé, com passa amb l’ampliació de l’àmbit territorial i la protecció de tots els elements que han fet que sigui declarada Patrimoni Mundial.

Fa gairebé 12 anys que la Serra va ser declarada Patrimoni Mundial. Per què s’ha tardat tant fins a tenir la llei? Us preocupa que pugui quedar dins d’un calaix?

— No és que s’hagi tardat, sinó que tot du la seva feina i s’ha de fer de la millor manera possible. La gestió va quedar aturada un temps pel covid. Ens hauria agradat que la llei hagués entrat en el Parlament amb més temps, però el procés participatiu de tots els que fan feina a la Serra era molt necessari. Quants de projectes es comencen en una legislatura i s’acaben en una altra? Idò aquest n’és un.

Quin balanç feis de la declaració de la Serra com a Patrimoni Mundial?

— Ens serveix perquè tot el món conegui el que tenim, totes les cultures que hi han treballat, els elements etnològics que hi trobes, les finques, les possessions i el paisatge. La declaració es va fer pel paisatge cultural que s’ha anat elaborant al llarg dels segles en un indret que no era fàcil. Aquesta figura ens ha servit a tots per augmentar el compromís. També han sortit a debat temes complicats, com les dificultats per mantenir les finques que hi ha a la Tramuntana i les de l’agricultura, que és importantíssima.

Ara mateix hi ha quatre empreses que s’han adherit al distintiu Serra de Tramuntana. Com es pot fer per donar-li més força i que s’hi sumi més gent?

— Hem de fer més difusió dels avantatges que té i de la seva finalitat: dinamitzar la part econòmica de la Serra, que va molt lligada amb la preservació. S’hi han adherit la Cooperativa de Sant Bartomeu de Sóller, els Formatges Tramuntana, vinyes Mortitx i la cooperativa Pagesa de Pollença. Però el distintiu també està pensat per a les possessions, la restauració, el comerç, les empreses de serveis, els guies de muntanya, etc. Es tracta de generar xarxa entre tots.

Hi ha queixes que les ajudes arriben tard. Com se’n pot agilitzar la distribució?

— Som conscient d’aquesta queixa i hem fet algunes millores, però no és suficient. Sí que hem duplicat les ajudes, tant pel que fa als beneficiaris com a l’import que hi dedicam. Però hem de continuar millorant la tramitació i la burocràcia. Quan un propietari demana un ajut per fer un marge, per exemple, hi ha uns temps que s’haurien de poder simplificar. Però també hem de ser conscients que els doblers públics requereixen un procediment per a la bona gestió. Els doblers públics han de ser útils i han d’arribar de la manera més eficaç possible.

La limitació de les curses esportives de motor és un dels aspectes més coneguts de la llei de la Serra. Però també cal solucionar el problema de les curses il·legals.

— La Serra no ha de ser un circuit de motos cada setmana. Jo ho qualificaria de delicte ambiental, tot i que no està tipificat. Es posa en perill la vida de la gent, però és molt més que un tema de seguretat. A Mallorca, tenim unes limitacions de competències. Però aquesta legislatura hem consensuat mesures en una comissió juntament amb la Delegació del govern espanyol, la Guàrdia Civil, la DGT, el Govern i els veïns. Hem limitat la velocitat a tota l’Ma-10, llevat de l’arribada a Pollença; la DGT ha posat radars, i la Guàrdia Civil ha incrementat els controls. Des de Medi Ambient es treballa la contaminació acústica. També s’ha fet una ordenança per penalitzar el renou que fan les motos dins dels nuclis urbans. Però no basta. Hem de continuar reivindicant que aquesta zona sigui no apta per a curses de motos.

A més de les motos, quins són els principals perills per a la Serra? Massificació? Construccions il·legals?

— La construcció il·legal s’ha controlat molt els darrers anys, amb instruments de protecció com l’Agència de Defensa del Territori. Crec que el risc més gran per a la Serra és que l’agricultura s’abandoni completament, perquè el paisatge que tenim de fa milers d’anys perillaria. Quant a l’ús, està mesurat, excepte quan hi ha una nevada o una situació extraordinària. La gent que va a la Serra s’ha de comportar de manera cívica, però també hem de permetre que en pugui gaudir.

Què implica que s’hagi homologat la Ruta de la Pedra en Sec?

— Mancava el certificat europeu per al GR 221 i sense homologació no era possible. Hem treballat amb la Federació de Muntanya i Escalada de les Balears i s’ha fet una revisió de la ruta. Ja s’han pogut homologar els primers 50 quilòmetres. Això és un incentiu per acabar la ruta i que travessi tota la Serra. La cultura del senderisme és una manera de valorar el que tenim trepitjant el terreny.

Us preocupa que un canvi de color polític faci marxa enrere respecte de la feina que s’ha fet?

— La societat de Mallorca està molt conscienciada i no permetria fer marxa enrere. Mallorca té el repte ara d’equilibrar els models turístic i territorial. S’ha d’apostar pel turisme amb contenció per aconseguir preservar el nostre model econòmic i territorial. Aquest és el nostre repte.