Els experts alerten que Palma té més perill que Sant Llorenç

PalmaEls alumnes de Geografia Física de la UIB han pogut analitzar aquesta setmana l’evolució urbanística de Sant Llorenç del Cardassar per intentar explicar el desastre. Ho han fet amb un seguit de mapes del nucli urbà i de la zona, els mateixos que il·lustren aquestes pàgines: el del 1956, quan les construccions al poble estaven en un turó i gairebé no hi havia edificacions, sinó horts, finques i solars buits a les voreres del torrent de les Planes -“un torrent rabiós”, segons el professor Miquel Grimalt-, que és el que va dur la torrentada des dels seus nombrosos brancals, que provenen del ventall de muntanyes que és la conca de la Begura; el mapa del 1989, just abans de la torrentada que ja va fer estralls aquell any, en el qual s’aprecia tot el procés d’eixample de la part baixa del poble, amb construccions al voltant del carrer de Lepant, a la ronda i al pont de la variant, quan encara l’ampliació i consolidació de la canalització del torrent no estava feta; i un mapa més, el del 2015: el torrent és més ample i està revestit de formigó, però les edificacions del poble s’hi han acostat massa, confiades que un torrent que ja és de gairebé 12 metres d’amplada i encimentat podria assumir tot el que vindria de la Begura que, a més, segons confirmen els experts, és una zona impermeable.

“La natura no és dolenta ni bona. I, en concret, l’aigua ni es pot aturar ni se li pot prendre el terreny que és seu. Allà on passen les torrentades no s’hi poden establir vides ni béns, perquè has de saber que en un parell de dècades, potser en 50 o 60 anys, les perdràs”. Així de contundent s’expressa Miquel Grimalt, professor titular de Geografia Física de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i doctor amb la tesi Geografia del risc a Mallorca. Les inundacions. “Abans del 1940, quan el nucli de Sant Llorenç estava damunt un turó, lluny dels torrents, les torrentades no l’afectaven, les veien passar”.

El risc es provoca

Distingeix Miquel Grimalt entre perill i risc: “El risc el cercam, el provocam, perquè el risc és quan es fa una activitat en una zona perillosa”. Diu el geògraf que és ben sabut que les serres del Llevant són zones perilloses en els moments de grans aiguades que, a més, per una conjunció de factors puntuals de temperatura, humitat, corrent d’aire , a més d’una orografia favorable a les torrentades. “Passa a totes les serres del Llevant, no només a Mallorca. És equivalent a les serralades catalanes i a totes les del Llevant peninsular. Només que el nostre és un territori petit, de grans pendents i torrents rabiosos”, confirma. En tot cas, el professor vol insistir en allò que no s’ha cansat de repetir des de dimarts: “Aquesta torrentada no es podia evitar. Quan cau aquesta aiguada, amb aquesta intensitat, la terra no vol més aigua. El torrent té una capacitat, i la torrentada la va excedir en molt. Altra cosa és que no s’hauria d’haver construït ni a les voreres del torrent ni a les zones de baixada per on es pot desviar l’aigua sobrant”. Per a aquest expert en geografia del risc, “el cas de Sant Llorenç no és únic. Hi ha molts torrents amb construccions al costat o que en tapen el curs. Esporles és un torrent. A Llucmajor hi va haver una torrentada històrica i n’hi pot haver una altra. Són conscients del risc els habitants del costat del torrent que baixa de Randa?”.

I Palma, més

En el mateix sentit es pronuncia el meteoròleg Agustí Jansà: “Això no ve d’ara. Sabem que hi ha moltíssimes cases a les zones inundables”. Tant Jansà com Grimalt coincideixen a assenyalar Palma com la zona més perillosa de l’illa. “El punt més perillós de Mallorca és la conca de Palma. Pensau que des d’Orient fins a Bellver, tota aquesta serra du l’aigua cap a Ciutat”, diu Grimalt. “Si un dia cau una aiguada com la de dimarts a les muntanyes de Puigpunyent, na Burguesa i voltants, a Palma hi pot haver un vertader drama. I això pot passar algun dia, no sabem quan, però passarà”, remarca Jansà. “Com ja va passar el setembre del 1962”, recorda Grimalt.

Manca de consciència

Ambdós parlen de la imprudència de construir en els torrents i també de la manca de consciència que hi ha en aquest sentit. “La gent que viu i fa feina en zones inundables no és conscient que pateix un risc. La gent ho sap, la informació de les zones inundables és pública, però o no es comunica bé o es mira cap a un altre costat. I, en tot cas, em deman sovint si, en el cas que la gent en sigui conscient, sap què ha de fer. Hi ha un pla de prevenció per a aquestes zones? Si hi és, la gent el coneix? En el cas de Sant Llorenç i s’Illot de dimarts, la gent feia el més convenient per salvar la vida i els béns? La resposta és no, perquè no en sap. Falten plans d’actuació”, emfasitza Agustí Jansà.