Una riuada de 36.000 tuits va ajudar a mitigar l’impacte de l’aigua

PalmaQualsevol tragèdia com la de Sant Llorenç genera un elevat flux d’informació que tradicionalment es canalitzava a través dels mitjans de comunicació. Els 36.109 tuits que varen recórrer les xarxes socials amb l’etiqueta #SantLlorenç durant les inundacions i els dies posteriors donen una idea de la influència d’aquests mitjans multidireccionals, que varen jugar un paper molt important i varen contribuir, en certa manera, a pal·liar l’impacte del drama que va generar la catàstrofe natural. Així es desprèn de l’estudi Stay safe and tweet, elaborat per Julián Villodre i Juan Ignacio Criado, de la Universitat Autònoma de Madrid, que analitza el paper de Twitter i els seus usuaris en els moments previs, durant i després de la tragèdia del Llevant de Mallorca.

Criado explica a l’ARA Balears que els fets de Sant Llorenç varen demostrar que darrere les xarxes socials hi ha comunitats de ciutadans que, en un moment determinat, actuen col·laborant per oferir un servei públic a la societat i que això es veu d’una manera especialment clara en les situacions d’emergència. Els internautes varen ser un element clau per donar a conèixer el que succeïa, primer dins la mateixa illa i ràpidament de manera internacional. “La mobilització que es va produir a les xarxes va permetre prendre consciència d’una manera quasi immediata del que passava”, afegeix Criado.

Segons les conclusions de la investigació, les comunitats d’internautes no professionals, com la que hi ha darrere del compte de Twitter @meteodemallorca, hi varen jugar un paper molt actiu, sobretot en la fase de precrisi. Aquesta entitat, formada per aficionats a la meteorologia que gestionen una xarxa d’estacions locals, va ser capaç d’oferir actualitzacions del temps de manera més ràpida que la mateixa Aemet. En els moments anteriors a les inundacions, una xarxa d’usuaris aficionats a la meteorologia -com @meteo_menorca, @peter_visser, @agesotrophic, @xiscotomas i @migollo- es mostrà molt activa per disseminar la informació que partia de l’Aemet o d’altres fonts. “Tempestes”, “excepcional” i “pluja” varen ser els termes més usats.

Fase de resposta

Així mateix, la utilització de Twitter va permetre la col·laboració de determinats serveis d’emergències durant les següents fases de la crisi. Destacaren els missatges per demanar o oferir informació sobre persones desaparegudes. “La gran difusió d’alguns missatges relacionats amb la recerca o el rescat, o d’ajuda, es reflecteix en la utilització col·laborativa de mecanismes com els retuits”, apunten els autors.

Les inundacions varen donar lloc a l’inici de la fase de resposta. A Twitter es va generar un flux darrere l’etiqueta #SantLlorenç, començat pels mitjans locals i ciutadans com @tiagoalvarez, @aiinass i @defrancdigital. “Aquests ciutadans i mitjans locals varen donar veu a la tragèdia subministrant imatges i vídeos sobre el que estava passant”, diuen els autors. Aquest grup que inicialment es va fer ressò de la tragèdia va ser el que va alimentar en primera instància mitjans de comunicació convencionals, com IB3, La Sexta, ElDiario.es i l’ARA Balears mateix, que també tenen comptes de Twitter. A partir d’aquí s’activà una xarxa per ajudar a localitzar desapareguts. El tuit d’@aiinass que demanava ajuda per trobar Biel Mesquida, una de les víctimes de la torrentada, va ser repiulat 975 vegades, fet que el converteix en un missatge de gran impacte, segons els autors.

En aquesta fase, les agències de seguretat agafaren el protagonisme a les xarxes. Comptes com @policia, @ejercitodelaire i @UMEgob, d’agències estatals, i @BombersdeMca i @112IllesBalears, per part de les locals, varen guanyar pes. Les primeres estaven més centrades a explicar les tasques de rescat i les segones, a oferir consells de seguretat.

Els ciutadans i els mitjans de comunicació també varen complir, sobretot, dues funcions, segons l’estudi: comunicar els riscos i donar suport als missatges col·laboratius, com els de cerca de persones desaparegudes, fent-ne d’altaveus. Els autors destaquen que l’important nombre de retuitadors permet demostrar la contribució de les comunitats en el cas de les emergències, “no només a través de la producció de contingut original, sinó també retuitant els mitjans de comunicació o les institucions públiques”, expliquen.