Societat24/10/2018

El riure, una via d'escapament per als infants refugiats

Un estudi atribueix a les representacions de pallassos millores en casos d'estrès posttraumàtic

G.g.g
i G.g.g

BarcelonaL'estat emocional dels infants sirians que viuen en camps de refugiats millora gràcies a les representacions de Pallassos Sense Fronteres. Els problemes de conducta d'aquestes criatures i l'estrès posttraumàtic que pateixen a causa de la guerra s'alleugen de forma significativa després d'assistir a les representacions dels pallassos, segons un estudi realitzat a 220 nens refugiats de la vall de Beqaa, al Líban. Riure no només repercuteix en el seu estat d'ànim, sinó que els nens i nenes aconsegueixen calmar-se en situacions d'irritabilitat, donades per experiències traumàtiques, i evitar problemes de comportament i de convivència, com ara barallar-se o incomplir les normes.

La Unitat de Trauma, Crisi i Conflictes de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha mesurat els efectes que les actuacions de l'ONG Pallassos Sense Fronteres tenen sobre els nens i nenes que viuen als camps de refugiats al Líban. Uns 220 infants refugiats sirians d'entre 7 i 14 anys van participar en l'informe. "Molts no havien vist mai un pallasso i en qüestió de segons ja reien entusiasmats", explica la directora tècnica de la Unitat de Crisi de la UAB, Ingerborg Porcar, que va viatjar al Líban el setembre del 2017 amb l'ONG.

Cargando
No hay anuncios

L'estudi divideix els infants en quatre grups, després de fer-los un test inicial per establir el punt de partida del seu estat emocional. La metodologia era la següent: un dels grups no rebia cap tractament, un altre participava en les representacions dels pallassos i uns altres eren atesos amb un protocol internacional de tècniques de rehabilitació psicològica. El quart grup rebia tant la visita dels pallassos com l'atenció especialitzada. La coordinadora de l'àrea d'intervenció de la Unitat de Trauma, Alicia Álvarez, assenyala que la combinació dels dos tractaments va repercutir positivament en l'actitud de les criatures: "Es produeix una disminució de la simptomatologia depressiva en els nens estudiats".

Les intrusions d'imatges i sons que els retornen a la tragèdia es repeteixen en forma de malsons i sovint no donen treva als infants: no els permeten descansar i, més greu encara, els impossibiliten deixar enrere el trauma. "Els pallassos sols aconsegueixen que els infants apartin aquests episodis traumàtics, com a mínim, durant tres mesos", atribueix Porcar.

Cargando
No hay anuncios

L'anàlisi s'ha dut a terme seguint un protocol internacional que mesura l'impacte traumàtic, els símptomes depressius i els problemes de comportament, i el seguiment s'ha fet abans de desplegar-lo i després. En aquest cas, les primeres valoracions es van fer pocs dies abans de l'arribada dels pallassos al camp de refugiats i van poder desgranar-ne les conclusions dotze setmanes després. "Els resultats indiquen que la influència positiva del riure, i per tant dels pallassos s'allarga al menys tres mesos", conclou Porcar.

"Comicitat en la justa mesura"

El president de Pallassos Sense Fronteres, Tortell Poltrona, explica que fins a la publicació de l'estudi els activistes havien treballat tenint com a única referència la resposta dels nens. Per això, valora positivament que es quantifiquin científicament els efectes de les seves actuacions. Unes representacions que animen els camp de refugiats, on la infància sembla que ha desaparegut i els episodis viscuts afecten de forma severa el seu benestar emocional i els impedeix tenir una vida normalitzada. "Aquests nens han viscut situacions de gran duresa, com la mort en primera persona", recorda Poltrona.

Cargando
No hay anuncios

Malgrat la necessitat del riure en situacions dramàtiques, el pallasso ha reivindicat, però, que en aquest context la comicitat "s'ha d'aplicar en la seva justa mesura" i que s'ha de "tenir molt en compte a quin auditori et dirigeixes". En aquest sentit, ha destacat la necessitat d'utilitzar paraules i expressions "pròpies de la zona" i fins i tot "recrear a partir de l'humor situacions que en el dia a dia són autèntiques tragèdies".