Eduard Moyà: “Robert Graves va viure 50 anys a Mallorca, és part del nostre patrimoni, tot i que l’estudiïn com a poeta anglès”

PalmaEduard Moyà és doctor en Literatura Comparada a la Universitat de les Illes Balears. Estudia la literatura de viatges i com la idea de Mallorca com un paradís de mercat es va iniciar amb els primers viatgers del segle XX.

La literatura de muntanya és un gènere homogeni?

— Podríem dir que qualsevol text narratiu on la muntanya és present, de manera física, metafòrica o com a paisatge, és literatura de muntanya. De poesia de muntanya no en tenim gaire: el gran Jacint Verdaguer, que va cantar als Pirineus; la poesia de Robert Graves, i Lluís Calvo, qui fa poc ha fet un recull que es diu Cor pirinenc: el poema de Fontalba i Gotanegra, també una ruta pels Pirineus. Però el 80% de la literatura de muntanya se situa entre la crònica i la literatura de viatges. Després també hi ha aquella ficció que presenta la muntanya com un escenari de perill o d’aventures.

Així, cada obra deu perseguir un fi diferent.

— En la primera meitat del segle XX, la literatura de muntanya se centrava en la conquesta del món, els cims. I cap a finals de segle fins ara, esdevé una narrativa de denúncia davant un món que estam esgotant. Però també han pres força els viatges interiors, segurament perquè la conquesta ja està feta.

Entenc que aquesta evolució ve acompanyada del context, però què hi ha dels autors?

— El primer escriptor –de literatura de muntanya– era abans muntanyenc que escriptor. Ara és a l’inrevés; primer tens un vessant estètic o espiritual, i després te’n vas a la muntanya. En el present tenim escriptors de muntanya, i abans teníem muntanyencs que escrivien.

Parlareu d’aquests muntanyencs que escrivien a Deià?

— La primera passa que faré és donar a conèixer la figura de Robert Graves; crec que el tenim considerat una figura folklòrica que vivia a Deià i poc més; però va viure 50 anys a Mallorca, és part del nostre patrimoni, tot i que l’estudiïn com a poeta anglès. Així que farem una aproximació a la figura de Graves i al paisatge que l’inspirava, passejant i vestint la muntanya amb els seus poemes.

Com veu, Graves, Mallorca i els mallorquins?

— Graves troba que Mallorca és el paradís oriental i li recorda les novel·les gòtiques, per això decideix que vol escapar i ve cap aquí. Ell dona a conèixer aquesta recerca del paradís, utòpica, i el mercat se n’aprofita; el joc perillós és que ell ve quan la indústria del turisme ja ha esclatat per tota la Mediterrània. Tothom vol ser part d’aquest paradís. Tu dones l’etiqueta a un lloc i al final el mates; és com el que passa a Instagram. William Graves, el fill, comentava fa uns mesos en una entrevista que, avui en dia, son pare no hi aniria, a Deià, perquè ja està col·lapsat.