Un robot per recollir els pèl·lets de la sorra fet per universitaris

TarragonaLa presència de pèl·lets a les platges preocupa cada cop més, però la solució no és gens fàcil. Aquestes petites boletes, compostes principalment de polipropilè i polietilè, es fabriquen en gran part al polígon petroquímic de Tarragona, però després es distribueixen a diferents empreses que utilitzen aquest tipus de plàstic per fabricar tota mena de productes. Després d'una recent investigació que va acabar el mes d'agost passat, el departament d'Acció Climàtica va concloure que "la responsabilitat en l'abocament és col·lectiva" i assenyalava una desena d'empreses, a les quals demanava aplicar mesures per evitar aquesta situació. Però la conselleria també admetia que l'origen de la contaminació era "difús", de manera que sembla una quimera confiar en el fet que l'abocament de pèl·lets es pugui resoldre a curt termini. En aquest context, la detecció i recollida d'aquests petits plàstics és cada cop més important i una seixantena d'estudiants de la Universitat Rovira i Virgili (URV) han posat sobre la taula –o millor dit sobre la sorra– algunes possibles solucions que les empreses químiques s'han compromès a estudiar.

Les idees van sorgir a partir d'una hackató, que és una mena de competició en la qual un grup ha de desenvolupar un programari en un temps determinat. En aquest cas tenien dos dies per dissenyar sistemes robòtics innovadors que fessin més eficient la recollida dels pèl·lets de la sorra de les platges. Tenien un petit robot que calia configurar i una maqueta a escala que imitava una platja. La directora gerent de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), Maria Mas, va explicar als diferents equips el context i quins eren els reptes, i els estudiants es van posar a treballar. "I els alumnes van ser capaços de proposar millors solucions que les actuals", explica satisfet Àngel Cid, director de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria (URV).

Actualment, els pèl·lets els recullen dos grans vehicles, pràcticament tractors, que han d'anar removent tota la sorra per trobar-los. "Uns alumnes van proposar, per exemple, usar drons per veure en quina part de la platja hi havia més pèl·lets acumulats i fer un mapatge i enviar les coordenades a petits robots perquè els anessin a buscar", explica Cid. "No cal fer escombrats massius, sinó intel·ligents a les zones on n'hi ha més", aclareix l'enginyer. Alguns equips també van proposar usar instal·lacions de plaques fotovoltaiques per poder carregar aquests petits robots que, en alguns casos, podrien funcionar fins i tot encara que hi hagués banyistes a la platja. De fet, tots els projectes es van centrar en reduir el consum d'energia i incorporar la intel·ligència artificial per millorar l'eficàcia d'aquesta feina.

Presentació a les químiques

A més, els pèl·lets recollits es poden reutilitzar perquè majoritàriament es perden al principi de la cadena productiva. Aquesta característica fa més rendible (i viable) tots aquests projectes. De fet, l'AEQT té previst convocar els equips d'estudiants perquè presentin els seus projectes davant les empreses químiques. "Hi ha moltes propostes que podrien millorar el sistema que s'utilitza actualment", explica Josep Ribas, estudiant d'Enginyeria Informàtica i coordinador de l'equip guanyador.

L'experiència es va poder organitzar amb temps i això va ser possible gràcies a tots els impulsors que hi havia al darrere. La hackató es va crear en el marc de l'Àrea Digital Camp de Tarragona, promogut per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i comptava amb el suport de la Generalitat de Catalunya, el Mobile World Capital Barcelona (MWCapital) i l'i2CAT. També hi han col·laborat la mateixa AEQT, el Clúster TIC Catalunya Sud i institucions com la Diputació de Tarragona, l'Ajuntament de Tarragona i l'Ajuntament de Reus.

A més d'ajudar a solucionar un problema mediambiental, Cid també destaca que l'experiència ha servit per demostrar "les possibilitats que tenen els joves per fer coses quan se'ls dona l'oportunitat d'expressar-se".