Isidre Marimón: “La robòtica ha canviat per complet les intervencions traumatològiques”

ManacorIsidre Marimón (Barcelona, 1964) és el nou cap de Traumatologia de l’Hospital de Manacor en substitució de Cinta Escuder. Llicenciat per la Universitat Autònoma de Barcelona, la seva vocació li ve de ben petit, quan el seu pare ja li posava un tamboret defora de la sala d'operacions perquè pogués veure les intervencions a través del vidre. Aquest divendres i dissabte dirigeix el 38è Congrès de l’Associació Balear de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia a Manacor.

Com assumiu el nou càrrec després de tants anys a la plantilla de l’Hospital de Manacor?

— Amb tranquil·litat i il·lusió. Després que el doctor Werner Grill es retiràs amb la pandèmia i després de ser segon cap clínic amb la doctora Cinta Escuder, ara m’ha tocat posar-m’hi davant. He de dir que mai ha estat una ambició personal ser cap de servei, però quan arriba l’etapa final de la meva carrera professional, em fa especial il·lusió.

Vós sou un dels metges que obriren aquest centre l’any 1997.

— Així és. Record que pel 1996 jo feia rotacions per distints hospitals, i en aquells moments em tocava anar-me’n sis mesos a un centre de França. El que volia era treballar, així que vaig cercar casa i ja havia carregat el cotxe per partir mig any. Així les coses, que el dia abans em telefona precisament el doctor Grill, perquè estaven a punt d’obrir un nou hospital a Mallorca i m’oferien una plaça… En poques hores ja volava cap a l’illa.

Com ho recordau? Obrir tot un hospital deu ser complicat…

— Tota la feinada que suposa es compensa amb il·lusió, amb ganes i amb un ambient que era boníssim. No hi havia conveni col·lectiu, no teníem horaris, però érem tots molts joves i estàvem contents de poder muntar-ho tot de zero.

Surten menys traumatòlegs que abans o és només una percepció des de fora?

— Hi ha un dèficit de traumatòlegs i de metges en general. Crec que tot ve d’una manca de previsió durant els darrers anys que s’hauria de corregir. Ara als estudiants els demanen la màxima nota a Selectivitat, has de ser pràcticament superdotat per accedir als estudis, i tampoc és això. S’obren nous hospitals, però s’han d’omplir de professionals. L’opció B és sempre poder fer feina en una privada. Així i tot, ara acabam d’incorporar un nou professional jove, format en les noves tecnologies aplicades a la cirurgia, per exemple. Aquest relleu generacional és importantíssim.

I en la vostra especialitat encara hi ha menys relleu.

— Sí, jo som especialista en cirurgia de columna, una cosa que tampoc és gaire atractiva a l’hora d’estudiar, ho entenc, però que és molt necessària.

Anem a l’essencial. Què tracta la traumatologia?

— Tracta les lesions produides per un cop que pot ser de baixa o alta energia, i que duen a una rotura, una contusió, que que pot afectar també en parts planes o repercuteix en una fractura d’un os.

Aquest divendres i dissabte hi ha un congrés d’especialistes. Què s’hi tractarà?

— Efectivament, és un congrés balear de traumatologia i ortopèdia que cada any va rotant d’illa en illa i que tracta cada cop de temes específics en voga. Enguany sobre l’húmer proximal, el piló tibial i el lligament creuat anterior.

Com han canviat la cirurgia i el tractament durant aquests darrers anys?

— Cada cop és menys invasiva, amb insercions més petites, menys sagnants i amb eines com la navegació o la robòtica que ens faciliten enormement la nostra feina i fan que sigui més precisa. Han canviat per complet les intervencions traumatològiques.

Parlàveu del lligament creuat anterior, una lesió molt relacionada amb l’esport i que abans significava pràcticament dir adeu a una carrera professional. Ja no és així?

— Conec esportistes d’elit que s’han romput el lligament creuat anterior diverses vegades i continuen jugant a un alt nivell. Heu de tenir en compte que ja no s’opera com abans, quan t’obrien tot el genoll; ara amb artroscòpia i la tecnologia tot és menys invasiu, cosa que vol dir que es recuperen més ràpid i millor.

Com afrontau la càrrega de feina en cas d’un accident múltiple, per exemple de trànsit?

— En general, es té la percepció que hem d’actuar els primers quan passa una desgràcia així, però en realitat som els darrers. Ho dic perquè en un moment crític el més important és el maneig vital del pacient, que sobrevisqui; després ja tractarem tots els politraumatismes que pugui patir. Primer cal que estigui estabilitzat.

Quina és la intervenció més freqüent?

— La protèsica de genoll i maluc, sobretot. Amb la diferència respecte d'abans que ara l’implant pot durar tota la vida. Allò bo que tenim a Manacor és que dins l’equip no tots feim de tot, sinó que estam molt especialitzats, amb la qual cosa tenim molta més experiència específica. Tot és més ràpid i hi ha menys riscos d’infecció.