Per què Rosalía està en contra del cultiu del salmó, i el Prat de Llobregat ho sap

El Prat de LlobregatLa Granja de la Ricarda, del Prat de Llobregat, és l'escenari del combat que protagonitzen les cantants Björk i Rosalía en el videoclip de la cançó Oral, que anuncia des de l'inici que tots els beneficis recaptats de la cançó aniran destinats a la lluita contra el cultiu del salmó en gàbies flotants a Islàndia. Segons diuen les artistes, el cultiu provoca que la fauna i la flora dels fiords s'estigui fent malbé. La cançó acaba amb la indicació d'una pàgina web, en la qual es pot trobar més informació sobre les piscifactories del salmó, un debat intens dins del món de la pesca, que posa a l'ull de l'huracà el sistema de captura dels peixos, el pinso amb què s'alimenten i els preus posteriors amb què es ven als mercats.

Al Prat de Llobregat el regidor de Promoció de la Ciutat, Quim Bartolomé, revela que va ser la directora del videoclip, Carlota Guerrero, qui es va posar en contacte amb l’Ajuntament a través de l’oficina dedicada a rodatges, anomenada Prat Film Office. “Som de les tres poblacions de Catalunya que acullen més rodatges de pel·lícules; les altres ciutats són Barcelona, en primer lloc, i Terrassa”. El cas és que Guerrero va conèixer l’espai de la Granja de la Ricarda i hi va contactar per veure-la. “De seguida li va agradar perquè era el que buscava”, diu el regidor. La lluita d’arts marcials entre les dues cantants es representa, amb intel·ligència artificial, enmig de la Granja, que antigament havia estat una de les vaqueries més modernes i importants del país, tant per les instal·lacions amb tècniques higièniques (ús de rajola a les parets i al sostre) com per la manera com estaven estabulades les vaques, amb espai entre les unes i les altres, perquè la Granja era (i és) de grans dimensions. Curiosament, les dues cantants ballen i canten enmig de la vaqueria, on antigament anaven a parar els fems de les vaques perquè el terra estava inclinat, i des d’on es trobaven les vaques, als laterals, fins al centre, el pendent permetia que purins i femtes s’escolessin pels espais disposats del centre. 

Justament, en aquest mateix espai, des d’avui fins diumenge, té lloc la Fira Avícola del Prat de Llobregat, en què s’exhibirà el pollastre i el capó de raça de pota blava del Prat, amb denominació protegida i amb indicació geogràfica protegida. Tant el regidor de Promoció de la Ciutat com l’alcalde, Lluís Mijoler Martínez, recorden que les dues proteccions van ser pioneres. Ara bé, també afegeixen que el futur del pota blava és incert a la població. Envoltada d’indústries i d’instal·lacions de serveis com el mateix aeroport, la cria del pota blava gairebé es pot dir que està en mans de l’Ajuntament, que ha creat una entitat municipal per garantir-ne la criança i que n’hi hagi durant tot l’any.

“Els criadors més joves que es dediquen al pota blava tenen vuitanta anys, i no tenen relleu, d’aquí que l’Ajuntament hi hagi intervingut amb una fundació que pretén crear iniciatives per a la cria”, explica Bartolomé. Una de les idees amb què treballen és el del padrinatge. Ser padrí d’un pota blava suposarà fer-te càrrec del cost de l’alimentació de l’au a la granja, i al cap dels mesos, al voltant de l’any, tenir-lo sacrificat per cuinar-lo. “La idea sabem que potser causarà controvèrsia perquè jo mateix a casa en vaig tenir un de petit, tots ens hi vam encarinyar, i quan va tocar menjar-se'l ningú de casa en va voler tall; només el pare”, recorda l’alcalde del Prat de Llobregat. 

50 edicions de la Fira Avícola del Prat de Llobregat

A la Granja de la Ricarda es podrà contemplar el pollastre pota blava i també l’exposició 50 fires: per molts anys, potablaves!, que dona a conèixer la història i curiositats de la fira i el seu protagonista, el pollastre de pota blava. Com ara que el pota blava es va arribar a criar al Río de la Plata i que el primer concurs el va organitzar la Mancomunitat el 1921. O que la Granja de la Ricarda és propietat d’Aena, l'empresa gestionadora dels aeroports de l'Estat, que la va desmuntar del seu emplaçament natural, perquè tocava a l’ampliació de l’aeroport, i la va traslladar pedra per pedra a l’emplaçament actual, a la carretera de la platja del Prat de Llobregat.