Rosalía se sincera a 'Vogue': "Em faria molta il·lusió ser mare"

BarcelonaNo ha estat un cara a cara. L'entrevista entre Penélope Cruz i Rosalía ha estat una trobada de dues amigues que abans de conèixer-se s'admiraven mútuament. El Vogue del mes de novembre ja ha arribat als quioscos i entre les moltíssimes pàgines hi ha l'esperada entrevista. L'actriu i la cantant han compartit una conversa on han parlat de la inquietud artística durant la infantesa, el vertigen de la fama, la carrera professional, la maternitat, el feminisme i també els seus referents aliens i la responsabilitat pròpia com a referents d'altres.

L'entrevista comença amb un intercanvi d'elogis. Per bé que Penélope tenia el rol d'entrevistadora i Rosalía d'entrevistada, l'estructura de la peça ha quedat dissolta en forma d'una conversa entre dues amigues que no es veien des de feia temps. Si hi ha un mantra que es repeteix al llarg de l'entrevista és el "jo també", de l'una i de l'altra, i totes dues expliquen que van ser precoces. "Devia tenir uns nou anys, més o menys", diu Rosalía quan l'actriu li pregunta a quina edat va saber que volia dedicar-se a cantar. La d'Alcobendas també recorda que de ben petita ja apuntava maneres: "Cada diumenge els obligava [els pares] a seure al sofà i que em miressin actuar".

Entre les confessions vitals de les dues artistes, les fotografies de Katie Burnett a Rosalía farceixen les pàgines. La irreverència de les imatges, totes en blanc i negre i sovint amb moviment, acompanya el transcurs d'una conversa on es fa evident el salt generacional entre la cantant de 31 anys i l'actriu de 49, amb un matrimoni de gairebé dues dècades i dos fills en comú. Així i tot, troben referents comuns com Alaska i Almodóvar. La cantant de Sant Esteve Sesrovires va saber que volia dedicar-se a cantar quan escoltava amb la seva germana la impietosa artista de la Movida Madrileña, un gust que encarna el folklore alternatiu espanyol amb el qual se senten representades, per haver-se criat "en entorns bastant humils".

Però tot i els anys de lletres reivindicatives, hi ha plagues que perduren. La chica Almodóvar se sent "bastant impressionada" perquè encara ara les lletres de les cançons siguin "summament masclistes". Rosalía és clara i concisa: "La música només és un reflex de la societat". La cantant creu que hi ha d'haver més valentia a l'hora de sortir d'un camí àmpliament explotat i caduc i reconeix que els seus artistes preferits són els que "trasbalsen, els que trenquen l'statu quo".El món del cinema no és absent de la construcció patriarcal i per bé que Penélope diu no haver patit res greu, sí que admet que ha viscut "situacions de les quals tens ganes de sortir corrents i anar al lavabo a plorar".

Dones, joves i famoses. Conviure amb aquesta tríada no sempre és fàcil, sobretot al començament. L'actriu recorda un dia que caminava pel carrer amb el seu pare, tot just quan acabaven d'estrenar les primeres pel·lícules on apareixia. "Una persona va passar amb un cotxe i em va cridar «T'estimo!». Cinc minuts més tard, una altra va passar amb un altre cotxe i em va insultar. Em vaig adonar que allò era un resum de què seria la vida a partir de llavors i que feia falta molta distància per tenir el cap al seu lloc", va concloure Cruz.

Fa dotze anys Cruz també va decidir iniciar la carrera com a mare, juntament amb la seva parella, Javier Bardem. L'actriu assegura que portava un ritme molt boig i això li va passar factura. Ara ja no té "aquesta mena d'ambició", diu, i que a més pot escollir els projectes on vol treballar. Per a ella els fills ho canvien tot: "Recol·loca tot el puzle i ja mai més et veus a tu mateix com el primer de la fila. I això és una benedicció". Sense cap pregunta sobre la qüestió i pocs mesos després de trencar la relació amb el que va ser el seu promès, Rauw Alejandro, Rosalía afegeix una declaració que ningú s'esperava: "Cuidar els qui estimes, en lloc de centrar-se en un mateix, és molt bonic. Em faria molta il·lusió ser mare algun dia". Tot i la confessió mai feta ni insinuada anteriorment, la conversa continua amb tota naturalitat i la madrilenya acaba afirmant que ser mare és "una revolució des del primer minut".