Rotlo del Ram: més que un pastís, una jugueta

PalmaMés que de menjar-se'l, els infants petits passen més gust de jugar-hi. Se'l pengen pel coll o pel braç, mentre els familiars adults els fan fotos. Es tracta del rotlo del Ram, un pastís de forma circular que fins als anys vuitanta i principis del noranta era habitual que els padrins joves regalassin als fillols de just uns mesos o pocs anys. Es tractava d'una tradició arrelada a alguns pobles de la Part Forana de Mallorca (Alcúdia, sa Pobla, Búger, Selva, Caimari, Lloseta...) que, desplaçada per altres tradicions externes, ara torna a reviscolar.

"Només som a dilluns –explica Pau Bonnín, forner del forn de Can Simó de sa Pobla– i ja tenc més de vint rotlos comanats per a diumenge que ve, que és el dia del Ram. Antigament no els fèiem per encàrrec, sinó que en fèiem un raig i els solíem vendre tots. Aquests darrers anys, però, la cosa anava molt a la baixa, i per això darrerament just en faig per encàrrec. Així i tot sempre en faig una dotzena de més, per si qualcú no havia pensat a comanar-lo i té ganes de comprar-lo per al seu fillol o net. Enguany, però, trob que la cosa ha tornat a partir bé. I pens que així com avanci la setmana hi haurà més persones que me'n comanaran".

El rotlo del Ram és una pasta senzilla, feta de pasta d'ensaïmada, i amb confits de diferents colors que s'hi fiquen un cop la pasta és cuita. "Mon pare va aprendre de fer rotlos del Ram, essent molt jove, quan va començar a fer feina de mosset al forn de Can Panxa, que és un forn de sa Pobla que avui ja no existeix", explica Aina Simó, filla de l'antic forner avui jubilat, qui va ensenyar l'ofici al gendre. "L'única complicació de fer els rotlos, si és que n'hi ha qualcuna, és que han de tovar un parell d'hores. I la pasta és molt semblant a la pasta d'ensaïmada. L'única diferència és que no hi posam saïm. És per això que, en ser cuit, el rotlo no fa fulls, sinó que queda com un brioix", explica Aina.

Segons el forner, "de tant de jugar-hi, els al·lots acaba que l'espenyen en un parell de trossos". "Un cop se n'han menjat els confits, saps què en solen fer, del rotlo? Idò les padrines i les mares, solen aprofitar el rotlo, quan ja ha tornat fort, per fer-ne púding d'ous. Ara és el temps que les gallines en fan molts, i per això els aprofiten d'aquesta manera", comenta Pau.

Hi ha teories que asseguren que aquesta és un tradició jueva, que relaciona una pasta en forma de cèrcol o espiral amb l'inici i l'acabament de la vida. Per aquest motiu, els majors els regalaven als infants més petits.

"Jo som nascuda l'any 1981, i quan tenia pocs mesos, pel Ram, els meus padrins joves em regalaren rotlo", explica Antònia Mairata, de Caimari, qui conserva la fotografia que li feren, essent un infant, amb el cèlebre pastís. "El meu germà Joan ha tengut un infant fa pocs mesos, que també nom Joan. Com que jo som la padrina jove, diumenge que ve seré jo que l'hi regalaré el rotlo i li faré un parell de fotos. Segurament el comanaré al forn de Can Rafel de Búger o a la pastisseria MG de Selva. Bé, per les botigues de Caimari cada any també en duen, de rotlos... Així és que ja miraré que em convé més", comenta la novella padrina jove.