La Royal Academy de Londres premia l'exdirectora de l'Ibavi per les aportacions en l'arquitectura pública
Cristina Ballester va treballar de manera especialment estreta amb l'arquitecte Carles Oliver i nombrosos experts per promoure una edificació sostenible basada en tècniques i materials locals
PalmaL'exdirectora de l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi), Cristina Ballester Parets, ha rebut el Premi d'Arquitectura de la Royal Academy de Londres 2024 per la recerca i producció col·lectiva d'habitatge social bioregional que es va fer a les Illes Balears entre 2019 i 2023. El jurat ha destacat precisament que aquest enfocament regional és un exemple que es pot traduir a diferents contextos globals i ha destacat la importància del treball en xarxa i integrat en la producció d'arquitectura per generar un canvi ambiental i social profund. Amb un ampli ventall de col·laboradors, Ballester Parets va supervisar la producció d'habitatges "socials ambiciosos" a les Illes Balears, amb èmfasi en "la sostenibilitat social i ambiental", segons destaquen des de la prestigiosa acadèmia londinenca.
En declaracions a l'ARA Balears, Cristina Ballester ha explicat que ella només és una representant del premi: "No és per a mi exclusivament", diu. "El més important és el projecte en conjunt i el seu efecte multiplicador i que mira per la innovació arquitectònica més enllà de cobrir l'emergència de l'habitatge", emfatitza. Fa el premi extensiu a tot l'equip que hi va participar: "no només a l'Ibavi, sinó a tota la xarxa de persones i organitzacions que directament o indirectament van fer possible que es dugués a terme, des d'indústries locals, constructors, arquitectes, cos tècnic i col·legis professionals".
Segons explica, la clau de la iniciativa és que amb ella tots hi van guanyar. "És un projecte de win-win", diu, en què tothom hi va sumar els seus coneixements, i amb ells, "amb el seu saber fer", es va convertir en la realitat que és. Ballester també vol destacar la figura d'Ángela Pons, de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) que va apostar per la seva manera de construir. De fet, el projecte aposta per "reduir l'externalitat negativa de la pobresa energètica", diu. A grans trets, això es resumeix, explica, en què en aquestes cases a l'hivern s'hi està bé sense calefacció i a l'estiu s'hi està bé sense aire condicionat.
Ballester Parets remarca que va treballar de manera estreta amb l'arquitecte Carles Oliver, al capdavant de l'equip d'arquitectes de l'Ibavi, però també amb nombrosos consultors arquitectònics, economistes, polítics, artesans, fabricants i proveïdors locals. Segons ressalten des del jurat, entre tots ells van desenvolupar "un model extraordinari" per construir de manera equitativa i restablint les cadenes de subministrament de materials locals i la fabricació, amb "una compra més justa i una expressió arquitectònica d'habitatge social de classe mundial sensible al clima".
Ballester Parets va ser la directora general d'Habitatge i Arquitectura del Govern de les Illes Balears entre maig del 2022 i juliol del 2023. Abans, entre 2019 i 2022 va exercir de directora gerent de l'Ibavi. Entre el 2015 i el 2019 havia estat directora de finances, pressupostos i projectes del Consell de Mallorca, alhora que va liderar la creació de les oficines de Responsabilitat Social Corporativa i Contractació Responsable.
Des que, durant els dos governs de Francina Armengol, es va apostar per l'arquitectura pública feta amb criteris de proximitat, sostenibilitat i basada en les tradicions constructives i en els materials propis, l'Ibavi ha rebut nombrosos premis: en destaquen el FAD d'Arquitectura 2018 i el FAD d'Opinió en Arquitectura 2018, ambdós pels 14 habitatges de Formentera on es va començar a reutilitzar la posidònia com aïllant; el Premi Ciutat de Palma Guillem Sagrera 2022 pels habitatges del carrer Salvador Espriu de Palma, un projecte que també va rebre el FAD d'Opinió d'Arquitectura 2022; i, entre molts altres, el premi internacional AR Emerging per la forma sostenible de construcció. A més, les construccions de l'Ibavi han estat portada i objecte de nombrosos reportatges a revistes especialitzades. El 2023, El Croquis, una de les revistes d'arquitectura més prestigioses del món, va dedicar a la nova arquitectura de l'Ibavi tot un monogràfic.