La ruta balear cap al somni europeu

RabatLa ruta balear és la més perillosa de tots els trajectes entre Algèria i Espanya. Són 300 quilòmetres de Mediterrània oberta, una distància equivalent a fer cinc vegades el viatge entre Alcúdia i Ciutadella. Un dels factors clau per a la sortida de pasteres és el bon temps i, sobretot, el vent favorable de les platges algerianes cap a les Balears. “Les màfies ho saben i ho aprofiten per llançar les pasteres cap a la Península i les Balears”, explica María Ángeles Colsa, presidenta del Centre Internacional de la Identificació de Migrants Desapareguts (CIPIMD).

Així, les Balears s’han convertit en la porta d’entrada de centenars de migrants que surten d’Algèria empesos pel ‘somni europeu’. Els darrers anys, s’ha intensificat l’arribada de pasteres provocada per la difícil situació que travessa el país i la impossibilitat de migrar amb un visat de manera segura i legal. També han augmentat les persones que han perdut la vida. Enguany han mort o desaparegut 233 persones que van sortir de la costa algeriana cap a les Balears o la Península. Una ruta que s’ha anat transformant amb els anys. Abans eren sobretot joves algerians, ara continuen sent majoria, però també hi ha famílies senceres i persones arribades d’altres països del continent africà que es juguen la vida per travessar la Mediterrània.

María Ángeles Colsa també preveu que aquest setembre i octubre continuaran sortint més embarcacions si la mar ho permet. “Són mesos en què la sortida de pasteres des d’Algèria és molt habitual”, detalla. Fins al setembre d’enguany han desaparegut o naufragat un total de 27 pasteres amb 316 persones que van sortir de les costes algerianes cap a la Península o les Balears, segons dades del CIPIMD. 83 van poder ser rescatats amb vida, i per ara s’han recuperat 61 cadàvers; la resta, 172 persones, continuen desaparegudes.

Una d’aquestes embarcacions va sortir de Tipasa, a prop de la capital algeriana, el 13 d’agost en direcció a les Balears amb 15 persones a bord. Catorze dies més tard, un veler va rescatar l’únic supervivent, un jove de 20 anys. Va contar que a poc a poc els seus companys van anar morint perquè s’havien quedat sense aigua ni menjar i els va haver d’anar llançant a la mar. Es van desviar del rumb i estaven a prop de la Península.

Una altra embarcació va desaparèixer completament després de sortir el 21 d’agost de les platges de la regió de Chlef cap a Formentera amb 15 persones a bord. Entre elles dues famílies: eren dos matrimonis, un amb tres fills i l’altre amb quatre, tots menors. Per ara només s’han pogut recuperar cinc cadàvers que la mar ha expulsat a les costes d’Alacant i Múrcia.

Un canvi de tendència

Aquesta ruta migratòria s’ha transformat considerablement el darrer any. Ja no són només joves algerians els que es juguen la vida a la recerca a Europa d’un futur que somien. També són famílies senceres, a més de ciutadans d’altres països com ara marroquins o ciutadans de l’Àfrica subsahariana -les autoritats espanyoles no han donat més detalls de la seva nacionalitat.

El passat cap de setmana van arribar a les Illes 371 persones, 16 eren dones, i entre els migrants hi havia també 47 persones d’altres països del continent africà. Fins ara no havia estat força habitual que intentassin creuar per les Balears. Una de les explicacions que apunten els experts és que les rutes que habitualment utilitzaven, com l’estret de Gibraltar, les Illes Canàries o Ceuta i Melilla, s’han tornat cada cop més difícils per la forta vigilància de les autoritats marroquines.

El bloqueig migratori s’ha intensificat aquests darrers mesos després que Espanya i el Marroc reprenguessin relacions diplomàtiques. A principi d’abril d’enguany els dos països van arribar a diferents acords que posaren la cooperació en matèria migratòria com un dels pilars d’aquesta nova etapa.

“Els traficants cercaran altres rutes. Estan pujant cap a Algèria i estan sortint des d’allà”, explica Colsa. “Hem notat un canvi: abans a les embarcacions tots eren algerians. En el darrer any hem vist com també hi havia alguns sirians. Ara tenim subsaharians mesclats amb algerians i marroquins”, relata. Fins i tot conta que han sortit algunes pasteres des d’Algèria amb només subsaharians. Els experts creuen que és una tendència que anirà a l’alça els pròxims mesos.

Les pasteres que surten d’Algèria habitualment són embarcacions de fibra d’entre cinc i sis metres d’eslora amb un motor de 40 o 60 cavalls. Necessiten tot un dia per arribar a les Balears. Aquests darrers mesos molts migrants també han començat a creuar amb embarcacions pneumàtiques, en les quals caben més persones, però el risc de naufragi és més elevat.

Les màfies

Cada persona que puja a una d’aquestes embarcacions paga entre 3.000 i 5.000 euros per fer el trajecte, una suma de doblers que pot variar, però que obliga moltes famílies a vendre tot el que tenen al seu abast. És una quantitat que supera el que guanyen molts algerians en un any. El salari mínim actual del país són 20.000 dinars algerians al mes (170 euros aproximadament).

Segons han explicat diferents migrants que han creuat aquest darrer any, molts cops el primer contacte entre la persona migrant i la xarxa que trafica amb aquestes persones és a través de les xarxes socials o el boca-orella als pobles i ciutats. Un cop els migrants parlen amb un dels membres d’aquesta organització, s’acorda un preu, i es tanca el dia i el punt des d’on creuaran. A vegades també poden pagar per avançat i esperar a pisos pròxims a la platja per embarcar.

Hi ha màfies organitzades per tota la costa. “Abans no n’hi solia haver a la zona de Chlef fins a Bejaia, la zona d’on normalment surten cap a les Balears, però ja s’estan assentant allà”, declara Francisco José Clemente, delegat del CIPIMD a Almeria. També conta que hi ha gent que estafa els qui volen emigrar i es queden els seus doblers. En alguns casos també són grups d’amics que compren una embarcació entre tots per fer la travessia.

“Està tot bastant organitzat. Per exemple, en direcció a les Illes Balears hi ha moltes arribades en poques hores. Solen sortir de nit totes juntes, unes al costat de les altres, i quan els queda poc per arribar, es van separant”, relata Clemente. A més, creu que es mouen molts doblers, per exemple -relata-, el passat cap de setmana es van interceptar uns 1.000 migrants a la Península i Balears, en dos dies poden haver guanyat aquestes màfies més de dos milions i mig d’euros com a mínim, defensa.

Un altre dels riscos de sortir és el control dels militars algerians, que són els responsables de patrullar i controlar les seves costes. Segons xifres del Ministeri de Defensa algerià, enguany han interceptat o rescatat 2.105 persones que havien intentat sortir amb pastera. Els detinguts quan intentaven partir poden ser processats i obligats a pagar multes o penes de presó. “Aquests migrants no han comès cap delicte, tot el que pretenen és viure millor en un altre país perquè en el seu no troben el que haurien de trobar”, relata Colsa.

Sense visat

A més de les dificultats econòmiques i socials que travessa el país, un dels altres motius que empeny molts algerians a pujar a una pastera és la impossibilitat d’aconseguir un visat o un permís de treball per poder migrar de manera legal i segura. Els consolats de la Unió Europea ofereixen molt pocs visats i moltes persones, les que no tenen molts recursos, ja ni ho intenten.

Fa un any França va anunciar que reduiria a la meitat els visats que ofereix als ciutadans algerians i marroquins, i fins a un 30% als tunisians. Una mesura que es va prendre en precampanya electoral francesa i que el Govern va justificar com a represàlia a les dificultats que aquests països posaven per acceptar la devolució dels seus ciutadans que estan en una situació irregular a França. Aquesta mesura va provocar la indignació dels tres països magrebins.

Precisament la majoria dels algerians que aconsegueixen arribar a les Balears ho fan amb la intenció de, tard o d’hora, viatjar fins a França. A més de la part lingüística, ja que molts d’ells parlen francès, la comunitat d’algerians és molt important. Especialment a ciutats com Marsella, on els mateixos algerians fan la broma i la consideren la capital d’Algèria per la gran quantitat d’algerians que hi viuen.