Una ruta descobreix llegendes ocultes a cada carrer de Palma

Palma“No hi ha una sola Palma, n’hi ha moltes”, assegura l’historiador Gaspar Valero. Per descobrir-les organitza unes rutes per la ciutat tot seguint les indicacions que ja avança en el llibre Palma, ciutat de llegenda, “una proposta de descoberta del centre històric de la ciutat”.

Valero guia visites per la Palma llegendària explicant el significat de cada casa, monument i cantonada. “Sembla que en aquesta terra ens movem en el camp de la imaginació i la fantasia”, afirma l’historiador. Recorda que això també ho va detectar George Sand durant la breu estada a Valldemossa, perquè “ja comentava la tirada que tenien els mallorquins cap als fets prodigiosos”.

Segons Valero, una obra monumental, plena de llegendes, són les Rondalles Mallorquines d’en Jordi des Racó. “És cert que el paisatge de la majoria de les rondalles no és urbà, però n’hi ha algunes que sí que podrien estar localitzades a Palma, com Mestre Nadal de sa placeta del Socors ”. Aquesta rondalla situa mestre Nadal passejant per un indret de la plaça de Cort i cau per un forat; dins el forat hi ha un túnel i, “camina caminaràs”, arriba a una ciutat subterrània. Hi ha altres rondalles amb menys imaginació que també passen algun escenari a Palma, com Mestre Jaume Figuereta.

Una llegenda extremadament popular és la del drac de na Coca. Gaspar Valero la inclou en el llibre Itineraris pel centre històric. El drac de na Coca dona vida a una de les faules més conegudes.

Es tractava d’un gran rèptil que espantà la ciutat des del Call fins a la Portella. Possiblement arribà a Mallorca en el llast d’arena d’alguna embarcació de comerç llunyà. S’instal·là en el laberint de les clavegueres de Ciutat i, segons asseguraven els testimonis, era veritat. Sortia al vespre a cercar víctimes per alimentar-se. Explica la llegenda que el drac va ser capturat pel capità Bartomeu Coch. La bèstia embalsamada passà als hereus del capità i avui dia es conserva en el Museu Diocesà de Palma. Una escultura en un racó de l’edifici del museu en recorda la llegenda.

La visita continua en el cap de moro del carrer de Jovellanos. No és ben bé una llegenda, sinó una manera de recordar el capità Antoni Barceló. Segons Gaspar Valero, “conten que aquesta petita escultura representa el cap d’un musulmà. Rememora els triomfs del capità Antoni, que tenia el costum de fer decapitar alguns dels seus presoners en actes públics. I certament, les execucions es realitzaven al Born.

La mà del moro

El carrer de la Mà del Moro té també llegenda pròpia. En aquest carreró, s’hi podia veurer un nínxol amb una reixa de ferro que fins al 1840 havia estat ocupat per una mà humana. L’any 1731 el capellà Martí Mascort va ser assassinat pel seu esclau musulmà Ahmed. El detetingueren i el condemnaren a mort. La sentència obligava que havia de morir després de ser arrossegat i d’haver-li tallat una mà. El reu es convertí al cristianisme i, en lloc de tallar-li primer la mà, se li concendí la gràcia de tallar-la-hi una vegada hagués mort.

Conta la llegenda que el capellà tenia una olla plena de monedes d’or. Vivia amb una neboda, va llogar una serventa i va comprar un esclau. L’esclau, Ahmed, seduí la neboda i la va convèncer per anar viure a “terra de moros”. Quan estaven a punt de partir, Ahmed va assassinar el capellà per robar-li els tresors. Fou descobert, executat i la neboda morí del disgust en un convent de monges tancades.

Al carrer de la Portella de Palma hi ha un edifici conegut com Can Formiguera. La casa era de Ramon Burgués de Zafortesa i Fuster (1627-1694), més conegut arreu com el comte Mal. La llegenda del comte Mal es fa present en aquest casal. El protagonista va tenir enfrontaments constants amb els habitants dels seus dominis, que se situaven a l’entorn del poble de Santa Margalida. Els seus súbdits volien evitar les grans càrregues fiscals a què els sometia. Per això imposava el terror amb una partida de criminals que tenia a sou, per terroritzar les víctimes de les seves extorsions econòmiques.

La llegenda del comte Mal és la versió mallorquina de la del comte Arnau, que va ser condemnat, després de mort, a cavalcar per tota l’eternitat damunt un cavall negre. Aquestes dues llegendes, que es fonen l’una amb l’altra, no tenen un origen català, sinó que són les llegendes artúriques en versió mallorquina i catalana.

Gaspar Valero destaca que “en certa manera tots som personatges històrics, però per ser un personatge llegendari cal recórrer un llarg i difícil camí: arrelar en la memòria col·lectiva; aquesta ja farà passes vers la mitificació”.

El cas del tinent Bustilloa i la monja Font de les Olors és una història entremesclada també amb llegenda. Al Born de Ciutat de Mallorca, el capvespre del 4 de maig de 1742, el tinent de Dragons del Regiment d’Orà, Manuel Bustillos, de vint anys, natural de Sedano (Burgos), casat, la seva dona resident a Màlaga, després d’haver estat trobat culpable dels càrrecs de desertor de l’Exèrcit, adulteri, robatori de joies eclesiàstiques per valor de 179 “lliures mallorquines” i rapte d’una monja de clausura, és decapitat mitjançant un artefacte per ell mateix dissenyat i precursor de la guillotina francesa. La monja seduïda i el tinent fugiren per via marítima i varen ser perseguits pel capità Antoni Barceló, corsari i general de l’Armada espanyola. Recull aquesta història el Cronico Mayoricensis d’Álvaro Campaner.

Una altra llegenda que té Palma per escenari és la protagonitzada per Ramon Llull. El savi es trobava en la primera etapa de la seva vida i estava perseguint a cavall una dona que volia posseir. Ella es va voler refugiar dins l’església i el jove no s’ho pensà dues vegades i entrà dins el temple a cavall. Quan la dona es trobava perduda, mostrà al sacríleg trobador el seu pit gangrenat. Ramon Llull caigué del cavall i partí, esmaperdut i reflexionant sobre la finitud de les belleses materials.

La llegenda explica que aquests fets tingueren lloc justament a l’església de Santa Eulàlia.

La Torre de l’Amor

El petit carrer Torre de l’Amor té igualment llegenda pròpia. Al segle XIV formava part del Call jueu de la ciutat i hi vivia Mossé Faquim, un jueu molt ric. S’enamorà de la dona de Magaluf Najor. Quan es va descobrir l’adulteri, Faquim, lluny de penedir-se’n, va fer construir a casa seva una torre des de dalt de la qual podia continuar veient la seva estimada, l’esposa de Magaluf Najor. Una vegada denunciat aquest fet al rei, el monarca va ordenar que es rebaixàs l’altura de la torre per tal què Faquim no pogués veure des d’allà la seva estimada.