Una ruta per resseguir a peu el català

El senderisme és una activitat que permet fer esport en el medi natural, amb la finalitat de descobrir aquest patrimoni mentre gaudim dels beneficis que genera en la nostra salut física i mental fer exercici físic. Però més enllà d’aquesta descripció més evident, caminar també pot ser una bona manera de conèixer la cultura del nostre territori i fer país. Això ho tenen clar des del projecte del Camí (www.elcami.cat), una ruta de senderisme cultural que, amb un traçat continu i senyalitzat, enllaça camins i rutes existents de totes les comarques i illes de parla catalana i permet als caminants conèixer vivencialment la cultura, la història, el paisatge i la gent de cada terra.

Emma Sala Llopart, secretària tècnica de l’Associació PAS - Amics del Camí, explica que la iniciativa del Camí "va néixer el 2003 quan Lluís Planas, pare del projecte, va anar a fer el Camí de St. Jaume i en va tornar amb la llavor del Camí. Veient que havia estat el millor viatge de la seva vida, va pensar que cada país o terra hauria de tenir el seu. Entre uns quants es van anar animant i van impulsar el primer tram del Camí, el del Montseny". Des d’aleshores s’ha anat fent feina, principalment a partir de l’aportació de persones voluntàries, fins a arribar a tenir el que coneixem ara, que consta d'uns 4.700 quilòmetres que inclouen el camí troncal o principal, més els brancals que aprofundeixen en la resta de municipis de cada comarca i que es van creant progressivament. Tot el Camí està georeferenciat, alguns dels trams estan senyalitzats amb la marca del Camí i tots es poden seguir a través de l'aplicació per a mòbils Wikiloc.

Com explica Emma Sala, "l’objectiu inicial va ser crear un camí per gaudir de l’experiència de viure, en primera persona, la terra, el paisatge i la cultura, amb la seva gent, en l’àmbit de les terres de parla catalana. Caminar per conèixer i conèixer per estimar. El fet que sigui la gent del mateix territori i les entitats locals les que expliquin la seva història, les seves festes o tradicions fa que l’experiència sigui molt diferent. Tot agafa un altre caire: els continguts són més rics, més propers, més autèntics". En aquest sentit, Sala assegura que "el Camí té la voluntat de vertebrar les terres de parla catalana integrant les diferents identitats locals i revitalitzant la seva dimensió nacional".

Per compte propi o en grup

Està pensat perquè cadascú el pugui fer pel seu compte, fent-se les etapes a la seva mida, o bé per gaudir-ne compartint l’experiència amb algun dels Grups de Caminants que hi ha arreu del territori. Josep M. Torras, vetllador i membre del Grup de Caminants de l'Empordà, reconeix que aquesta idea de vertebrar tot el camí en l'àmbit dels Països Catalans porta "una feinada de por, i d’aquí que necessiti gent voluntària, com és el meu cas, que d’alguna manera es faci responsable i organitzi caminades pel territori. La nostra feina implica marcar el camí a la nostra zona, si es pot, així com organitzar caminades culturals que tinguin un valor afegit". Així, per exemple, les rutes inclouen aturades a diferents pobles on persones de la localitat expliquen als caminants fets històrics o culturals de l’indret. "La idea és vetllar perquè el camí es mantingui viu", apunta Torras, que precisa que "no és un camí de caminants que busquen només muntanyes, sinó de persones que busquen trepitjar territori i contactar amb la gent d’allà. Si no valorem el territori, la cultura, el patrimoni, és com si no el tinguéssim".

Per la seva banda, Maria Vidal, tècnica del Camí que gestiona les caminades organitzades des de l'entitat, explica que la gràcia de fer ruta amb un grup de caminants és que et pots trobar amb "gent amb interessos comuns, i el fet que tens un guiatge i un treball previ que hi aporta un contingut cultural, de manera que a banda de caminar, podràs visitar algun espai gastronòmic o cultural que estigui a la ruta". Normalment, són grups d’una quinzena de persones, de totes les edats, i majoritàriament es fan sortides d’un dia, o dos com a màxim. A més, a l’estiu, organitzen la Ruta de la Bona Vida, que són 5 dies. Es fan caminades cada un o dos mesos, però la voluntat de l’associació és anar incrementant l’oferta.

Emma Sala afegeix que apuntar-se a les caminades "és una manera fantàstica de conèixer la gent, el paisatge, la llengua i la nostra cultura". A partir d’aquesta idea inicial, el Camí ha anat consolidant l’objectiu de promoure iniciatives de vertebració social i territorial amb la finalitat de promoure l’arrelament sociocultural, un desenvolupament econòmic i turístic local i sostenible i la promoció del patrimoni cultural com a valor comú.

Una de les darreres propostes que ofereix el Camí són unes caminades temàtiques que tenen un nou format experimental que està tenint força èxit. Es tracta de caminades-retir on a més de caminar es proposen dinàmiques–a través de persones facilitadores– que ajuden a connectar amb el camí interior de cadascú. Com conclou Sala, "la dimensió interior o espiritual, sense dogmes, és també una de les seves vocacions en tant que forma part d’aquesta salut integral que vol nodrir el projecte. Una d’aquestes formes és el Camí mateix, que pot ser caminat i viscut com un pelegrinatge, com un camí iniciàtic, tant a escala individual com a escala comunitària (família, grup, poble, nació…). En aquest sentit, es poden caminar els 4.750 quilòmetres del Camí troncal sencer amb un temps aproximat de 8-9 mesos".