Laia de Nadal: "S'ha de deixar triar a cada universitat quin model vol ser"

BarcelonaLaia de Nadal és rectora de la Universitat Pompeu Fabra des del 6 de març. És catedràtica del departament de medicina i ciències de la vida i fins ara havia codirigit el Grup de Recerca en Senyalització Cel·lular, afiliat a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. A més, des del maig del 2021 ocupava el càrrec de vicerectora de Transferència del Coneixement a la UPF.

Fa tres setmanes que és rectora de la Universitat Pompeu Fabra. Com definiria l’estat actual de la UPF?

— S'ha fet una feina espectacular en els últims 30 anys. Amb un impacte molt alt en recerca, molta transformació educativa i una manera de fer diferent. Ara estem en un context que és molt canviant. Estan passant tres coses: els canvis legislatius, un inici de canvi de paradigma de l'educació superior i un inici, perquè encara no ha començat, d'un relleu generacional molt fort, tant de professors com de personal d'administració i serveis. És un repte i també una responsabilitat molt gran per al futur.

Vostè ha estat l'única candidata que s’ha presentat a aquestes eleccions. Per què creu que no hi ha hagut més candidats?

—  Crec que la raó principal és que la Pompeu és una universitat que és relativament petita i que tothom rema molt en la mateixa direcció. També té a veure amb el fet que presentar-se és un compromís molt fort i una decisió que t'has de pensar molt perquè has de deixar el 80% de tota la teva trajectòria docent, de recerca i de transferència. I això fa que la gent s'ho pensi.

Justament sobre canvis legislatius, s'acaba d'aprovar la llei estatal d'universitats que, entre altres coses, marca que el 51% de la plantilla haurà de ser funcionària. Això serà possible a la Pompeu?

— A la Pompeu la proporció de professors titulars és d'un 60% de laborals permanents, i un 40% de funcionaris. Les universitats catalanes ja hem deixat constància, a través també del govern català, que serà molt difícil, tret que la decisió política ens permeti canviar tots els contractes laborals que tenim ara cap als funcionaris. Una altra cosa serà els que vinguin en el futur, en què es pot decidir si realment l'objectiu és anar cap a la via funcionarial.

I l'estabilització i la limitació d'hores dels docents associats?

— Ens afectarà relativament poc perquè els associats a la UPF són associats reals. Estem molt tranquils, perquè ha sigut un tema que hem cuidat molt i en què no hem fet falsos associats. Dit això, sí que veig de manera molt positiva que passin a ser permanents i que no s'hagin d'anar fent convocatòries cada any.

Què és el primer que demanarà al conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal?

— Que respectin la diversificació de les universitats, és a dir, la singularitat de cada universitat, que potenciïn poder ser flexibles i que incentivin l'autonomia de les universitats. No hem de caure a intentar homogeneïtzar tot el sistema universitari. Que ens deixin ser diversos i que es mantinguin les coses que estan funcionant, encara que siguin diferents de la universitat del costat. S'ha de deixar triar a cada universitat quin model vol ser i, evidentment, després rendir comptes.

És massa cara, la universitat?

— En aquests moments, l'estudiant que entra està pagant el 20-25% del que costa un grau. Evidentment, tota reducció de la taxa universitària és positiva perquè ajuda a la igualtat socioeconòmica i a fer que tothom tingui l'oportunitat de tenir estudis superiors si ho vol, però crec que es podrien potenciar molt més les beques per als joves que són excel·lents, que volen estudiar i que no poden perquè, per exemple, han de treballar. Això permetria realment lluitar per l'equitat. Cal destacar que és positiu que baixin les taxes universitàries, però no a costa del finançament de les universitats.

Ara parlava d'excel·lència... Què hem de fer per retenir el talent?

— Aquest és un tema prioritari. Hem de cuidar i hem de potenciar tots els programes que tenim de captació de retenció com els Icrea, Serra Húnter, Ramón y Cajal... I després tenir una mica de flexibilitat per poder posar incentius que permetin competir amb el nivell de fora. Per exemple, oferir, de manera transparent, diners perquè puguis muntar el teu grup de recerca mentre també estàs fent docència.

Els joves que entren ara a la universitat són molt diferents dels que hi entraven fa cinc o deu anys. Com s'ha d'adaptar la docència a aquests alumnes?

— La Pompeu sempre s'ha caracteritzat per tenir una educació una mica diferent. Funcionem per trimestres, hi ha moltes tutoritzacions i es fan moltes coses per projectes. Dit això, jo crec que hi ha molt marge de millora. Trobo que amb petites accions es pot tenir un impacte molt fort. No has de pensar en una gran transformació sinó en anar una mica a fer cirurgia i fer el canvi aquest de mentalitat. És un tema que s'ha de fer amb calma, i que, com sempre, requereix recursos.

Aquí hi entren eines com el ChatGPT?

— Sí, amb el ChatGPT ja estem actuant. Aquí hi ha dos vessants. Un és aprofitar-lo per la manera com aprenem o com ensenyem. Per exemple, hi ha professors que l'usen i després els alumnes han de millorar o corregir el resultat. L'altra és l'avaluació. Nosaltres sempre hem fet avaluacions que han estat presencials i escrites. Ara també cal una part de pedagogia per als treballs i insistir que és una eina que tu pots utilitzar, però que no pots dir que la feina és teva. Han de ser conscients que el coneixement és una cosa que va molt més enllà de memoritzar informació.

Fa poques setmanes el departament d'Universitats va presentar el nou protocol d'assetjament sexual a les universitats. Tenen prou eines per lluitar contra aquests casos?

— Hi ha eines, però no n'estem fent prou difusió. El protocol és un protocol guia, però falta finançament, i això sí que ho demano al Govern, que hi hagi recursos almenys per fer formació de manera transversal, perquè no estem fent prou prevenció, i parlo de tota mena d'assetjaments en l'àmbit de la universitat. El que sí que s'ha aprovat és que ja no cal posar una denúncia perquè estudiem una situació. Si tu veus o sents que hi ha un fet que és anòmal, ho pots notificar mitjançant una bústia i es pot investigar internament.

Recentment s'ha destapat un cas d'assetjament laboral a la UPF. Els preocupa que n'hi hagi més?

— Una cosa que hem de vigilar molt és de no posar-ho tot el mateix sac. Una cosa és assetjament laboral, una altra cosa és un assetjament sexual, i una altra cosa és una incidència per còpia d'un examen. Hem fet un grup de treball per recopilar quins incidents tenim ara i quins hem tingut en el passat. Ara hi ha dos casos d'assetjament laboral oberts, però no se'ls ha apartat, perquè les denúncies són de persones que ja no treballen a la UPF.

Vostè, fins ara, era vicerectora de Transferència del Coneixement. ¿Aquesta continua sent una assignatura pendent a Catalunya?

— Sí, perquè aquí hi ha hagut una desconfiança entre el que és públic i el que és privat, i no s'han posat els incentius o les eines per facilitar que es traspassin els murs de la universitat. Cal impulsar els doctorats industrials, les càtedres d'empresa i els convenis públics o privats. Ara hi ha un desplegament en l'àmbit europeu de moltes eines i només falta que la gent tant d'un cantó com de l'altre s'hi enganxi.

 ¿Entén el rebuig que genera en alguns sectors que el diner privat pugui entrar a la universitat pública?

— S'ha de deixar clar que són projectes en què hi ha una transferència real de coneixement. No és que el sector privat t'hagi de dir què has de fer i com ho has de fer. Tu tens un coneixement que transfereixes cap a un repte social real. I no ho fan només empreses, també ho fan ajuntaments, administracions, ONGs...

¿Un altre dels entrebancs és la lentitud de la burocràcia?

— Començo per dir que la Pompeu és una universitat que és àgil, comparada amb altres universitats, perquè hi ha un interès proactiu i una lluita perquè la burocràcia no se'ns mengi. En aquest sentit, volem fer una crida a les administracions per intentar no complicar les coses que no són complicades. D'altra banda, hi ha vegades que són les normatives internes de la mateixa universitat les que ho dificulten, perquè s'intenta posar massa normes i, al final, no tens espai de moviment. Crec que amb la LOSU tenim una oportunitat fantàstica per fer uns estatuts nous com més simples i minimalistes millor i amb totes les eines que puguem per transportar el nostre coneixement a la societat. 

Quina nota li posa a la Universitat Pompeu Fabra?

— A escala catalana, jo li posaria un 8. A escala estatal, li apujaria a un 9,5, i internacionalment un 7,5. Els indicadors ens diuen que estem molt ben posicionats i que és una universitat potent en recerques i en educació i que serà potent en transferència, però aquí hem d'apretar.