Jesús M. González Pérez: "S'obliga els alumnes a memoritzar capitals i banderes i la geografia és molt més que això"

PalmaJesús M. González, catedràtic d'Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat de les Illes Balears, ha estat nomenat president de la Red ANEXXI, una xarxa d'organitzacions científiques i acadèmiques, integrades per 136 investigadors, amb l'objectiu d'elaborar i publicar l'Atles Nacional d'Espanya, una publicació no gaire coneguda pels ciutadans i que recull una àmplia informació de la geografía física, econòmica, cultural i política de tot l'Estat. Li correspon aquest càrrec pel fet de ser president de l'Associació Espanyola de Geografia.

Com es fa un atles de tot un estat?

Amb molta de feina i molts d'especialistes. La xarxa ANEXXI està integrada per 35 universitats, la Biblioteca Nacional, la Reial Acadèmia de la Història, el CSIC i el Col·legi de Geògrafs. Hi ha una coordinadora i 24 àrees temàtiques amb un equip d'experts a cada una d'elles. Des de l'Institut de Geogràfic Nacional s'estableix l'espai i el nombre de mapes i nosaltres feim una selecció del que s'ha de fer, en funció de les fonts disponibles. Per no col·lapsar l'Institut, que ha de fabricar els mapes, l'atles es fa per parts. És a dir, els 24 grups no fan feina al mateix temps. Així, el pròxim mes de desembre conclouen la seva feina els grups d'assentaments humans, demografia, societat, educació, ciència, esports i cultura. En acabar, es preparen les publicacions i també es pengen al web. A partir de gener, els grups següents comencen a fer feina en les seves àrees. Aproximadament, es tardarà quatre anys a finalitzar tot el procés.

Com és que quan pensam en un atles la majoria pensam en rius i capitals?

Sí. La major part de la població entén la geografia com una enumeració d'accidents geogràfics, capitals o banderes. L'Atles Nacional és de geografia, evidentment, però el que s'estudia a geografia i, per tant, el que s'expressa en mapes, és tot allò que es pot territorialitzar i, avui dia, tot es pot territorialitzar. La cartografia ho inunda tot. Els mitjans de comunicació, per exemple, no podrien viure sense cartografia. Quan s'informava de l'erupció a la Palma, quan s'ofereix informació sobre el nivell de renda o un dels exemples més clars, les eleccions, els resultats electorals sense mapes no s'entendrien. Els mitjans ja han substituït els gràfics per la cartografia perquè els mapes expressen realitats, ho territorialitzen tot i permeten observar diferències i desigualtats. Per això, quan consultes l'Atles Nacional hi trobes tota mena de dades.

Fins i tot hi ha un mapa estatal de la covid.

Sí. Fixa't que l'atles de covid ha estat el primer del món que s'ha fet. És un treball que no es limita a cartografiar la vida i la mort, que també, sinó que recull tots els processos socials i econòmics que es van veure afectats per la pandèmia. Per exemple, com estava l'hisenda pública, la contaminació, com canviaren els barris vulnerables amb la covid. No es limita a temes sanitaris perquè ho va afectar tot i a l'atles covid es cartografia tot.

Per què s'associa poc la geografia a tots aquests processos?

La geografia té molt poc pes a l'ESO i el Batxillerat i els plans d'estudis són enormement descriptius, quan actualment la geografia toca molts de temes. S'obliga a estudiar capitals o banderes, i mires llibres de Batxillerat i alguns encara comencen pel sistema solar. És una visió antiga i repetitiva. Fixa't en els dos grans temes que hi ha a les Balears a hores d'ara, l'habitatge i la gentrificació. La majoria dels que estudiem això som geògrafs.

Teniu molts d'alumnes de geografia a la universitat?

No. La causa principal, jo crec, és el desconeixement. I que a Batxillerat gairebé no hi ha hores de Geografia i com que n'hi ha tan poca, és molt descriptiva. Jo crec que s'hauria de reformular el temari perquè és molt àrid i s'intenta donar tota la geografia de cop, prioritzant determinats temes, mentre que si hi hagués més anys es podria redistribuir.

Com veis el futur de la geografia?

La societat ha de saber que la geografia no és aquest saber enciclopèdic d'una altra època. Avui dia no es poden entendre la globalització o la geopolítica sense geografia. Interpretam un ventall ampli de temes i tenim aquest aspecte que ens reforça que és la cartografia. Un geògraf és incapaç d'explicar res sense un mapa davant, a l'escala que sigui, del món o d'un barri, és la territorialització de tot, i el mapa diu moltes coses més que un gràfic.

Què en pensau, de l'èxit de Google Maps? La gent ja ha perdut el costum de consultar mapes.

Pens precisament el contrari. Mai tant com ara la gent veu tants mapes. Però en un altre format. El tema és que abans, quan anaves amb el mapa de paper a la mà, "estudiaves" la ciutat, els recorreguts, avaluaves tu mateix els carrers per on anar... I ara, directament, segueixes les direccions que "et manen". Però cal adaptar-se i aprofitar la tecnologia en aquest cas... És un tema complex que necessita llargues reflexions.

No vull acabar sense demanar-vos per la nova Càtedra d'Estudis Urbans de la UIB que dirigiu.

La càtedra neix amb la idea d'impulsar que estudiants de les Balears treballin allò urbà i generar debat científic i ciutadà. Fins ara, els estudis urbans a les Balears eren una cosa secundària en el debat polític i mediàtic. Ara sí, ara el centre del debat el capitalitza la ciutat i el que passa a la ciutat. El tema de l'habitatge n'és un exemple evident. Des de la càtedra hem posat en marxa beques per a estudiants, premis d'investigació en temes urbans des de tot tipus de punts de vista, no només del geogràfic, i estam organitzant conferències i seminaris amb especialistes. Aquest divendres vindrà a Palma a fer una conferència Sebastià Jornet, un expert molt reconegut que es va encarregar de la rehabilitació del barri de la Mina a Barcelona. La idea és fer actes com aquests a Palma, sortint del campus, per animar tothom a venir. M'encantaria que vinguessin els veïns dels barris perquè volem potenciar la participació dels ciutadans.