S'utilitzen per primer cop les "tisores d'edició genètica" en la immunoteràpia contra el càncer

Que la immunoteràpia pot ser eficaç en la lluita contra el càncer està més que demostrat. No ho està tant, però, quin camí cal seguir per millorar-ne l’eficàcia. L’estratègia es basa en fer “visibles” les cèl·lules canceroses a l’acció del sistema immunitari. Una fórmula innovadora per aconseguir-ho, per bé que encara amb resultats modestos, és reforçar les cèl·lules T, grans protagonistes de la immunitat, per tal que reconeguin i eliminin les causants d’un tumor. Això és el que ha fet un equip d’investigadors liderat per Antoni Ribas, de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, aplicant per primera vegada la tècnica d’edició genètica CRISPR a les cèl·lules T. Els resultats, que s’han d’interpretar com a prova de concepte, s’han publicat aquesta setmana a la revista Nature.

L’estratègia ha consistit en modificar els receptors de membrana de les cèl·lules T, els que identifiquen eventuals cossos estranys, incloses les cèl·lules tumorals, per inserir receptors específics del càncer de cada pacient. D’aquesta manera s’obtenen cèl·lules T terapèutiques o, el que és el mateix, un sistema immunitari personalitzat i específic.

El concepte s’ha aplicat a 16 pacients amb metàstasi resistent a tractaments estàndard. Cinc d’ells van donar resposta positiva, fet que ha demostrat que el canvi de receptors corrents per altres d’específics pot aportar millores a pacients amb resistència al tractament convencional. Les limitacions de l’estudi, sobretot el temps necessari per identificar els receptors, ara massa llarg, obren un ampli camp de millora, així com l’opció de nous dissenys.