De ‘Sa Nostra’ a ‘sa seva’

PalmaEls inicis de Sa Nostra, caixa de Balears, foren romàntics, com succeeix amb moltes històries que acaben en tragèdia. La Caja de Ahorros y Monte Piedad de las Baleares -aquest va ser el primer nom que va tenir- va néixer l’any 1882 gairebé per a la beneficència. Ajudava la gent -especialment de la classe treballadora- amb préstecs senzills de tramitar i econòmics, en una època en què es volia combatre la usura. L’article 1 de l’estatut fundacional ja ho definia: “Té la consideració d’institució beneficiària amb finalitats socials”. I així va ser com Sa Nostra fou un referent per a l’economia de la classe mitjana dels illencs.

Aquesta setmana, però, l’Audiència Nacional ha fet la passa definitiva per jutjar els darrers directius de la caixa més emblemàtica de les Balears durant el segle XX.

Els qui en foren directors generals, Pau Dols i Pere Josep Batle, i el subdirector, Rafel Oliver, han vist com es feia una passa endavant per arribar a la interlocutòria que els farà seure a la banqueta dels acusats. Se’ls acusa de, sense tenir-ne en compte els riscos, permetre inversions milionàries que contribuïren a la fallida de l’empresa. Se’ls acusa d’un delicte continuat d’administració deslleial i d’apropiació indeguda, precisament com la que va convertir Sa Nostra, caixa de Balears, en ‘sa seva’.

Aquesta és la història de la caixa que volia ser un banc per jugar a les grans inversions urbanístiques. Quan l’Estat decidí rescatar amb doblers públics Sa Nostra l’any 2015, el FROB (Fons de Reestructuració i reorganització Bancària) començà a investigar algunes de les seves darreres operacions.

Aquelles sospites de mala praxi es varen materialitzar en dues denúncies que la Fiscalia Anticorrupció va traslladar a l’Audiència Nacional perquè considerava que hi va haver un control deficient en un context de mala situació financera.

Una de les operacions referides és la compra, per part de l’empresari Martín Gual i de qui actuà com a apoderat, Javier Collado, de les finques Son Morlà, Son Morlanet i Son Bordoi. Ara es coneix com el cas Son Bordoi i farà seure a la banqueta dels acusats els empresaris i l’excúpula de Sa Nostra, mentre que queden exonerats els 21 exmembres del consell d’administració.

Cas Son Bordoi

I què és Son Bordoi? Són uns terrenys ubicats al Molinar, a Palma, on es va projectar la construcció de més de 800 habitatges socials en l’època del Pacte de Progrés (2007-2011).

El promotor Martín Gual, que ja havia demanat préstecs a Sa Nostra anteriorment, adquirí els terrenys amb un finançament de la caixa per més doblers dels considerats necessaris, i la destinació final dels quals es desconeix.

En el judici s’haurà d’aclarir on varen anar a parar els milions d’euros que l’empresari no va invertir en la urbanització Son Bordoi. El seu advocat, el conegut exfiscal anticorrupció Pedro Horrach, al·legà en el seu moment que els problemes de la caixa sorgiren arran de la situació de crisi econòmica, que ningú havia previst. En tot cas, va arribar a dir que qualsevol tipus de conducta delictiva relacionada amb societats participades ja hauria prescrit (el temps màxim és de cinc anys).

Allò cert, però, és que el diari El Mundo va revelar alguns detalls de l’informe que la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil va entregar a l’Audiència Nacional en el qual ja es considerava que aquest procés es va dur a terme amb una “completa falta de control”, “desatenent les anàlisis internes de risc”, “vulnerant els límits que imposa la mateixa caixa d’estalvis i la Llei del mercat hipotecari”, i “sense comprovar la destinació dels fons”.

De fet, la primera interlocutòria de l’Audiència Nacional, que s’ha fet pública aquesta setmana, assegura que hi ha un seguit d’operacions entre els anys 2005 i 2011 en què Sa Nostra, a través de la seva filial immobiliària amb el Grup Martín Gual, va permetre que “es produís un desviament de part dels fons a finalitats alienes als compromisos assumits per les entitats”.

Les pèrdues per les causes investigades es calculen en més de 130 milions d’euros. Si bé no és una quantitat que pugui conduir una caixa a fer fallida, sí que hi va deixar un forat que en va dificultar la possible viabilitat.

Sa Nostra fou intervinguda i rescatada el 2010, després de més de 120 anys d’història. El sindicat majoritari, Unió Obrera Balear, va declarar que “vèiem venir la bancarització de les caixes. Els directius es reunien amb el govern i deien que no hi hauria repercussions i ha estat tot mentida”. Asseguren que molts treballadors han passat un dol per Sa Nostra.

La següent passa judicial, després de conèixer les persones que poden ser jutjades i per a les que queda el cas sobresegut, és que les diferents parts formulin les seves consideracions. Després, si escau, l’Audiència Nacional redactarà una nova interlocutòria per obrir judici oral als acusats.