Sa Pobla: un exemple en la lluita contra la segregació
Escola Catòlica critica que no rep prou professorat de suport i creu que s’han de revisar els acords municipals per distribuir de manera equilibrada l’alumnat estranger
Palma“Els meus fills parlen àrab i mallorquí. I n’estic orgullosa. Si creixen des de petits junts no hi haurà tant de racisme. M’agrada que vagin amb gent de totes bandes. Així tindran amics diferents”. Això ho diu Rabiha Boullala, poblera des de fa 25 anys i mare d’un nin de quatre anys i una nina de set, tots dos alumnes del col·legi Son Basca. Sa Pobla és el primer municipi de les Illes que, per combatre la segregació escolar, va posar en marxa un repartiment equilibrat d’alumnat entre els centres sostinguts amb fons públics. Albert Palou, de l’Associació de Pares i Mares de la mateixa escola on van els fills de Rabiha, recorda que la situació havia arribat a ser molt crítica.
“Abans hi havia classes en què només dos alumnes parlaven mallorquí”, diu Palou. L’ajuntament pobler va impulsar un acord fa cinc anys amb la Conselleria d’Educació per al curs 2014-2015. Des de llavors els serveis socials entrevisten famílies amb fills de dos anys per veure, entre altres coses, si els nins saben català i castellà. El desconeixement dels dos idiomes és un dels criteris pels quals els infants són qualificats com a nins amb necessitat de suport específic (NESE). Els alumnes amb aquesta etiqueta es reparteixen entre les escoles del municipi procurant fer-ho d’una manera equilibrada. Actualment, a sa Pobla hi ha un 45,6% d’alumnes NESE repartits entre tots els centres.
Després de sa Pobla, Manacor va adoptar aquest sistema i el darrer gran municipi on s’han fet acords d’aquest tipus és Inca. Ha estat gràcies a una reivindicació d’Alice Weber, regidora d’Educació. “Calia posar fi al gueto que hi havia al CEIP Llevant, on sistemàticament s’anaven col·locant els magribins”, afirma, i recorda que varen a arribar a representar més del 90% de l’alumnat en determinats cursos. “El concepte era com el de Son Banya, i això és intolerable”, assegura. La regidora manifesta la seva preocupació perquè “la Conselleria ha enviat un escrit als centres per renovar el conveni, al qual cadascú pot proposar esmenes. I no sabem què passarà”. La Conselleria d’Educació assegura que no hi ha risc de marxa enrere. “Ningú no planteja rompre cap acord, això seria una irresponsabilitat”, afirma el director general d’Educació, Antoni Morante. El malestar ve de la concertada i és més evident a Inca, on hi ha quatre col·legis públics i sis de concertats, a diferència de sa Pobla, explica Weber.
Escoles concertades
La responsable d’escoles concertades d’Escola Catòlica, Llúcia Salleras, creu que és necessària una revisió dels acords de repartiment perquè assegura que tenen la sensació que hi ha un greuge comparatiu en relació amb els centres públics. “Com que la situació pressupostària està com està, a diferència de l’escola pública, a nosaltres el professorat que fa el suport als NESE ens ve amb comptagotes”. Salleras també assenyala que s’han d’establir uns criteris comuns i clars per a tots els municipis. Alhora, remarca que ells estan a favor de la iniciativa. “A tots els pobles on la Conselleria ha proposat el repartiment equitatiu no hi hem posat mai cap inconvenient perquè també consideram que s’han d’evitar els guetos”, diu.
El secretari del CEIP Llevant, Jordi Mulet, subratlla els avanços aconseguits. “Fa quatre anys, dels 22 alumnes que hi podia haver a una aula d’un curs de nins de tres anys, 16 eren marroquins i subsaharians. A partir del curs 2016-2017 varen passar a sis”. Mulet comenta que determinants centres concertats estan descontents perquè les famílies nouvingudes no fan les aportacions econòmiques que se solen fer en aquest tipus de centres. Salleras el desmenteix, afirma que a les famílies sense recursos que han duit els fills als centres amb el repartiment equilibrat mai se’ls ha reclamat cap aportació i que “se’ls ha ajudat sempre en tot”.
Fa quatre cursos a sa Pobla, tres a Manacor i dos a Inca que es fa aquesta iniciativa, que s’aplica a la matriculació dels nins de tres anys. Respecte de fa deu anys les diferències de matriculació d’alumnat estranger entre centres públics i concertats s’ha reduït tres punts. La pública ha passat de tenir-ne un 84% a un 81% i les aules de la concertada han passat d’un 14% a un 17%.
Dins aquest percentatge hi ha una escola concertada avesada a la multiculturalitat. Es tracta de la cooperativa educativa Gorg Blau Sant Felip Neri, que, actualment, té un 66% d’alumnat estranger. “Respectam les ideologies i els costums de tothom. Tenim alumnes de 35 nacionalitats”, explica la directora, Resu Sánchez. No nega les dificultats, sobretot quan arriben alumnes que no coneixen cap de les dues llengües oficials. Són 37 persones en plantilla i creu que amb cinc professors més tot funcionaria millor, però diu que sempre se’n surten.“Fa molts d’anys que funcionam així. Feim de la diversitat un element enriquidor. I les famílies ho saben”, diu Enric Pozo, que va ser docent del centre i és soci cooperativista des dels inicis. “Hi ha molts de centres que es perden aquesta possibilitat d’engrandir la seva visió del món. No s’entén com no es promou d’una manera més contundent el repartiment equilibrat”, afirma.