Pagesia
Societat25/11/2022

La saba del camp: 725 nous pagesos joves en els darrers 5 anys

Universitari, emprenedor i decidit perquè la feina al camp sigui rendible i deixi de ser una agonia: aquest és el perfil de la nova generació que torna a la terra després que molts dels seus pares la deixassin pel turisme

PalmaBufen aires de canvi al camp. Enmig d’una imatge de pèrdua d’importància en el global de l’activitat econòmica illenca des del boom turístic, amb la inèrcia d’abandonament i de manca de rendibilitat que encara llastra el sector, ha sorgit una generació que hi torna, i amb força. 725 joves s’han incorporat de manera professional a l’agricultura i la ramaderia els darrers cinc anys, segons dades de la Conselleria d’Agricultura, una xifra que duplica literalment els que s’hi van incorporar en el període anterior, coincidint amb els terminis dels ajuts que fixa Europa mitjançant la Política Agrària Comunitària (PAC). No només són joves. Són titulats universitaris, emprenedors, i arriben disposats a fer del camp una feina digna i sense agonies.

“Havíem fet una previsió d’uns 325 joves, que era la xifra que havíem registrat a l’anterior etapa i, per a la nostra sorpresa, aquest període ha suposat un canvi espectacular, una entrada de gent jove amb ganes, il·lusió, i molt formada. Evidentment, el camp continua amb molts problemes, però no podem deixar de celebrar que hi ha un col·lectiu molt important que es compromet, que ho prova, i que ja obté resultats”, diu amb joia el director general d’Agricultura del Govern, Fernando Fernández, que insisteix a destacar els perfils nous que s’estan incorporant, i que ja són molt més diversos que no únicament el traspàs i relleu generacional. De fet, només un 25% dels joves que s’incorporen ho fan continuant el negoci familiar. Un 40%, i aquesta dada és molt significativa, provenen de famílies en les quals els padrins es dedicaren al camp, els pares l’abandonaren per anar al sector dels serveis, i ells ara hi tornen. El turisme ja no és tan atractiu ni enlluernador per als joves, que saben bé que l’hosteleria i la restauració també són feines dures.

Cargando
No hay anuncios
Tres anys després de començar encara no hi guanya doblers
  • Maria Teresa 39 anysFa tres anys que va decidir deixar l’ordinador i posar en marxa un projecte d’hortalissa ecològica, que encara no ha assolit el rendiment esperat. Ha tingut només una setmana de vacances des de llavors, i ha estat a punt de tirar la tovallola. Però quan els seus clients li expliquen les sensacions i li reconeixen la qualitat d’allò que mengen, Maria Teresa torna a carregar piles i ara mateix ja prepara una nova finqueta familiar per ampliar el negoci i assegurar-se un major nivell d’ingressos, imprescindible per ser viable.

Això sí, hi tornen més preparats, i disposats a treure’n rendiment, lluny d’aquella imatge de la pagesia empobrida, subvencionada i sense futur. Aproximadament la meitat dels 725 joves que han entrat al sector els darrers anys tenen estudis universitaris. I no només enginyers agrònoms o biòlegs. Missers, economistes, psicòlegs o sociòlegs han decidit implicar-se i posar en marxa un projecte. És el cas de Bernat Monserrat, un geògraf de 28 anys que va decidir quan estava acabant els estudis sembrar vinya a les terres familiars i començar a perfeccionar l’explotació d’animals que havia engegat son pare. Avui, ven raïm i carn ecològica a un preu raonable i té els clients fets. “Som uns afortunats. Ens hem pogut formar, analitzar bé el que és més convenient, aprendre tècniques de gestió, i també hem pogut enfocar el negoci, sabent que cal fugir dels intermediaris, i tot plegat et dona una rendibilitat amb la qual pots viure dignament del camp. Hi ha molts tòpics, però jo crec que si fas qualitat i bona feina, hi ha un públic que valora aquest producte, i ja era ben hora”, assegura aquest jove pagès felanitxer.

Que no abandonin

“La incorporació de joves, a temps parcial i com a professionals, és una realitat. És un fet positiu. El problema és fer possible que aquests joves es mantinguin en l’activitat i no l’abandonin en poc temps. Aconseguirem que els joves pagesos continuïn si tenen el suport necessari de l’administració i la complicitat de la societat”, diu l’expert i fins fa poc director gerent del Fons de Garantia Agrària de les Balears, Mateu Morro. De vegades, “sembla que mantenir-se a la pagesia és superar un cursa d’obstacles i no ha de ser així. Són molts els temes a considerar, però el més important és la relació entre els costos de producció i els preus cobrats pels agricultors”, adverteix . Segons aquest especialista, s’ha d’aprofitar la saba nova i “reforçar i modernitzar la nostra capacitat productiva, però després no ens hem de trobar que els nostres productes agraris i ramaders no tinguin sortida o que el preu que es percep no compensi els costos de producció”, continua Morro, qui considera que “s’haurà de fer molta feina perquè les cadenes de supermercats, l’hoteleria i la restauració obrin les portes als aliments de proximitat, perquè hi ha un gran retard en aquest àmbit”. “Defensar les produccions locals és defensar un model alimentari més saludable i de més qualitat”, sentencia.

Cargando
No hay anuncios

El director general d’Agricultura recorda que la taxa d’abandonament “ha descendit molt, perquè ja hem superat el punt d’inflexió en el qual el camp era poc rendible, i ple de complicacions”. “Evidentment que els costos de les matèries primeres i els subministraments han pujat, i continua essent una feina dura. Però els joves que avui dia hi arriben tenen més capacitat, coneixen molt bé la realitat, els canals de comercialització, es formen, i troben alternatives als problemes”, assegura Fernando Fernández.

Un de cada tres joves que s’ha donat d’alta com a treballador del camp i que ha optat als ajuts de la PAC són dones. Maria Teresa Ramis va estudiar Enginyeria Tècnica Agrícola i, després de treballar com a consultora, va decidir aprofitar unes terres familiars al terme d’Inca per tirar endavant un projecte d’hort ecològic. “M’agradava més el camp que l’ordinador, I em vaig dir a mi mateixa que si volia provar-ho ja no podia esperar més. Duc tres anys i no vull enganyar ningú, ha estat molt dur, fins i tot he pensat a tirar la tovallola. Però realment quan parles amb els clients i et diuen que els seus fills que no menjaven verdura ara ho fan, i saben que mengen salut, no té preu. Compensa, però jo encara estic lluny de tenir un negoci rendible”, explica a l’ARA Balears.

Cargando
No hay anuncios
“Ja era ben hora” que el públic valoràs el producte de qualitat
  • Bernat 28 anysTé formació universitària, com prop de la meitat dels joves que han accedit els darrers anys al camp. Va sembrar vinya fa vuit anys i també produeix carn ecològica. Assegura que si es comercialitza directament i es planifica la feina, del camp se’n pot viure dignament perquè, a més, ja hi ha un públic que valora i cerca la producció de qualitat, “i ja era ben hora”, afirma. A més, el client es mostra molt satisfet si els productes s’elaboren sense pesticides, ni aportacions sintètiques com fa l’agricultura convencional.

Maria Teresa sabia que la comercialització directa era l’única manera de defensar un preu just per als seus productes, i per això ha anat construïnt una cartera de clients, que és un tresor i a l’hora un mal de cap constant. “A vegades és estressant, perquè clar, tu ets l’empresari, planifiques, penses, t’anticipes als problemes, però després també executes, sembres, reculls, i, per si fos poc, gestiones la relació amb els clients. Que és molt satisfactòria a moments, però també molt estressant. He tingut una setmana de vacances en tres anys. Esper que poc a poc pugui incrementar una mica la producció, ara estic mirant de fer cosa a una altra finqueta familiar. Això a dies m’esgota, però quan pens que estic conreant vida, ecològica, saludable, i que la servesc als clients, m’emocion”, admet.

900 noves peticions d’explotacions

Aquest moment especialment entusiasta que viu el camp, sense que hagin desaparegut els mals endèmics com la dependència dels ajuts públics, ha disparat tots els registres, i no només els de joves pagesos. El 2022 la Conselleria d’Agricultura ha tramitat ni més ni menys que 900 peticions de noves explotacions agrícoles i ramaderes, una xifra que suposa un rècord. “És cert que encara hi ha molts aspectes a millorar, i que el nostre sector ha viscut uns anys que semblava que havia de desaparèixer. Jo hi duc 30 anys, i he vist de tot. Ara pens que gràcies a la major conscienciació dels ciutadans, i a una lluita constant dels qui estimen la pagesia, ens trobam davant una nova etapa molt esperançadora. Però no podem abaixar la guàrdia, som un segment fonamental de l’economia que és massa fràgil encara”, afirma Fernando Fernández.

Cargando
No hay anuncios

En aquesta línia, Mateu Morro afegeix que “l’increment dels costos del transport, el preu de les matèries primeres o el canvi climàtic poden obrir nous escenaris. Ara bé, no hem d’oblidar que tot el sistema gira sobre l’increment incessant de la globalització, i que per poder aprofitar les seves debilitats necessitam crear unes condicions favorables per als nostres agricultors i empresaris agroalimentaris que ara no existeixen en la mesura necessària: compensació de la insularitat, millora d’infraestructures i instal·lacions, accés a l’aigua depurada de qualitat, o disponibilitat de sòl agrari”, apunta.

L’especialització, la qualitat i la professionalització són tres puntals de l’èxit dels joves pagesos, i les armes per combatre les adversitats com la competència a baix preu de productes arribats de l’altre cap de món, o la manca de compromís històric del sector turístic amb el producte local. El cas més significatiu és la producció ecològica, que acumula ja 600 explotacions i on també s’està produïnt un important procés de rejoveniment. “Els titulars d’explotacions inscrites al Consell Balear de la Producció Elògica (CBPAE) a Mallorca tenen de mitjana 52 anys, i el cas d’Eivissa encara és més significatiu, amb 47 anys d’edat”, confirma el director tècnic de l’Associació de Productors Ecològics, Nofre Fullana.

El 24% dels nous pagesos joves es dediquen al cereal i ramaderia, un percentatge semblant a l’hortofructícola, i un 16% a herbacis i fruits secs. Però a poc a poc s’incorporen també noves varietats i innovacions. Al Llevant de Mallorca, Clementina Alarcón, amb només 21 anys d’edat, impulsa un projecte de regeneració del sòl i de producció ecològica de plantes aromàtiques per a diferents usos naturals i artesans. “Crec que la nostra generació s’ha de comprometre a tornar a la terra el que li vam prendre”. Clementina estudia agricultura regenerativa a la universitat Writtle University, al Regne Unit.