A Catalunya hi ha més porcs que persones. Són 7,8 milions d’animals censats, però cada any se’n sacrifiquen 23 milions: ja és el doble que fa vint anys. Un creixement que, òbviament, no és per a consum intern: més de la meitat de la producció catalana és per exportar. El principal comprador és la Xina, amb un 23%, seguida de França (15%) i d’Itàlia (8%), segons dades del govern català.
Catalunya ja produeix el 27% de la carn de porc europea i el 44% de l'espa- nyola. I per això necessita també produ- ir pinso a gran escala. La soja, una llegu- minosa alta en proteïnes, és una de les primeres matèries clau per a aquest pinso. A les Illes Balears, la gran majo- ria del pinso que arriba prové del Prin- cipat. Per la gran quantitat que se'n re- quereix, resulta més rendible importar la soja transgènica del Brasil, els Estats Units o l'Argentina. El 95% de la soja que Europa consumeix per al seu pin- so és importada, perquè la Unió Euro- pea no permet cultivar soja transgènica (importar-la, sí). És transgènica, entre altres coses, per fer-la resistent a herbi- cides com el glifosat, que mata totes les males herbes i permet grans extensions de cultiu. Al Cerrado, la sabana tropi- cal brasilera, la soja té també altres mu- tacions, ja que es va haver d'adaptar la llavor al clima extrem de la zona.
Catalunya importa cada any 2,4 milions de tones de faves de soja i 1 milió de tones de farina de soja, segons un estudi fet per l’organització Grain. Més de la meitat ve del Brasil.
Espanya va ser el quart país de destinació per a la soja de Formosa do Rio Preto, la localitat brasilera que va visitar aquest diari i on es troba la Fazenda Estrondo, al nord-oest de Bahia. Enormes sitges de Cargill i Bunge, les grans multinacionals exportadores, emmagatzemen les faves de soja dins mateix dels terrenys de la Fazenda, que manté un conflicte obert amb les comunitats tradicionals que hi viuen. De fet, més del 60% de la soja que ve del Brasil cap a l’estat espanyol la porten Cargill i Bunge, segons dades de Trase.
Segons dades de Qualimac -associació vinculada a la dels productors de pinso catalans ASFAC-, el 70% de la soja que va entrar pel port de Barcelona el 2020 venia del Brasil. La gran concessió de Cargill en aquest port inclou una planta per moldre les faves i convertir-les en farina o oli. En canvi, la immensa majoria de la soja que entra pel port de Tarragona ja hi arriba en forma de farina, la majoria de l’Argentina (45%) i, en segon lloc, del Brasil (39%), també segons dades del 2020 de Qualimac.
L’associació catalana de productors de pinso ASFAC agrupa des dels petits fabricants fins als grans, com BonÀrea o Vall. La seva directora, Carme Soler, assegura que tota la soja que entra pels ports de Barcelona i Tarragona es destina a produir el seu pinso, tot i que una part de la de Tarragona també va a productors de València o l’Aragó. Una enquesta feta entre els productors de pinso catalans va detectar que la gran majoria no sap si la seva soja ve de zones desforestades o no, perquè els grans importadors als quals la compren, com Cargill i Bunge, no els faciliten aquesta informació, segons Soler. “Els fabricants més grans tenen una mica més d’informació, però la majoria responien com els petits” i “tampoc saben l’any de tall de quan es considera desforestat o no”, explica.
“Lliure de desforestació”?
Cargill, per exemple, assegura que la soja que porta del Brasil està en un 95,6% “lliure de desforestació”. Per què? Perquè compleix la normativa mediambiental brasilera. El mateix que diuen els agricultors brasilers: “Complim al 100% la legislació ambiental brasilera, que és de les més estrictes del món”, assegurava el president de l’Associació d’Agricultors de Bahia (AIBA), Odazil Ranzi. Una legislació, però, que té lletra petita.
Per començar, al Brasil tota la desforestació que es va fer abans del 2008 és legal. La reforma del Codi Forestal brasiler que va aprovar el 2012 el govern de Dilma Rousseff va “amnistiar” tota la desforestació prèvia al 2008. “Ara ja s’està intentant aprovar al Congrés una nova data per amnistiar la desforestació fins al 2011: al Brasil les lleis sempre es van canviant per anar legalitzant l’expansió de la frontera agrícola”, explica la investigadora de Grain Larissa Parker. La bancada ruralista -els terratinents- és cada cop més poderosa al Congrés, de manera que la desforestació il·legal s’acaba legalitzant.
Al Cerrado, si la propietat preserva un 20% de la seva superfície com a “reserva legal”, pot desforestar legalment el 80% restant. Però per saber si aquesta “reserva legal” està en ordre (i, per tant, la desforestació és legal), la referència és un registre de la propietat “que és autodeclaratiu, és a dir, són les mateixes propietats les que introdueixen les seves dades”, explica Parker.
Fa pocs dies la Comissió Europea va proposar una normativa que vol prohibir la importació d’alguns aliments, entre els quals la soja, si provenen de zones desforestades, i no distingirà entre desforestació legal i il·legal. Segons Brussel·les, la nova llei protegiria dos terços de la vegetació nativa que encara queda al Cerrado. Però segons Ecologistes en Acció, la normativa, que encara ha de passar per l’Eurocambra i el Consell abans de ser aprovada, “té llacunes importants”.
![El forat d’una bala a la tanca del punt de guàrdia de la Fazenda Estrondo, on l’agent ens grava amb un mòbil mentre s’oculta perquè no el gravem.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
