"Sabia que existia el català però no que es parlés tant"

BarcelonaUna colla de joves estrangers esperen a la porta de la basílica de Santa Maria del Mar. Podrien semblar turistes, però són estudiants d'intercanvi de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) en una de les visites culturals per conèixer el país on viuen aquest curs. Avui toquen unes pinzellades del "typical catalan gothic style" com a prèvia de Sant Jordi. De la setantena d'estudiants, n'hi ha com l'austríaca Marilena, que estudia un màster d'història del món i parla un bon català. "Sempre m'ha agradat el Barça i per això el 2015 vaig fer un voluntariat a Menorca. Vaig aprendre català xerrant-lo a la feina", diu. I també n'hi ha com la Sabrina, de Roma, que estudia polítiques i parla bé el castellà, que va practicar a Houston: "Sabia que existia el català, però no em pensava que es parlés tant, em pensava que era com l'irlandès". La Jin, una doctoranda xinesa que fa quatre anys que viu a Barcelona i el parla força, diu que "el català et permet viure millor aquí": "Coneixes com és la vida de la gent normal".

Catalunya acull uns 11.500 alumnes de mobilitat a l'any entre graus i postgraus, d'un total d'uns 208.600 estudiants universitaris (són el 5,5%). També hi ha 5.000 estudiants estrangers directament matriculats en un grau a Catalunya i 13.286 alumnes de la resta de l'Estat. Totes les universitats catalanes despleguen un programa d'acollida lingüística i uns 3.000 alumnes d'intercanvi fan cursos de català als serveis lingüístics universitaris. Alguns l'aprenen fins i tot abans de venir, a través dels lectorats que l'Institut Ramon Llull té en 21 universitats o amb cursos en línia.

La UPF, per exemple, ofereix l'opció de cursar els nivells A1 i A2 online i, un cop aquí, fa un intens programa de Voluntariat Lingüístic, que l'any que ve farà 25 anys. A la UPF fan prop de 400 parelles lingüístiques a l'any i aquest curs han proposat 41 visites com la d'aquest dilluns. "Som la universitat pública catalana amb més vocació internacionalitzadora, tenim molts professors i estudiants de fora, però això no va en detriment del català. El català és la llengua de la institució i dels passadissos, i en som corresponsables: la llengua del docent a l'aula és important, perquè els alumnes s'adapten a la llengua del professor", diu el comissionat de política lingüística de la UPF, Marcel Mauri.

Objectiu: 80% de les classes

El principal repte del català a les universitats públiques és arribar al 80% de docència en català als graus (sense comptar els de traducció i lingüística). Ara es fan el 67% de les classes en català, el 21% en castellà i l'11% en anglès. Per això, les universitats s'han compromès a aplicar un decret del 2010 –que fins ara no es complia– que obliga a acreditar el nivell C1 de català als professors fixos, per garantir que són aptes per impartir classes. Si, a més, els alumnes estrangers tenen nocions de català per seguir les classes, no hi ha el risc que demanin canvi de llengua. "Un alumne ha de saber la llengua de docència a l'avançada i no es pot canviar un cop ha començat l’assignatura. Cada vegada passa menys i, si l'estudiant es queixa pels canals oficials, podem restituir la llengua anunciada", afirma la sociolingüista Marina Massaguer, responsable del Pla d'Enfortiment del Català en el sistema universitari i de recerca. El primer semestre d'aquest curs s'han registrat 71 queixes lingüístiques, 30 més que en tot el curs passat, gràcies a la campanya que les incentiva, "Si et canvien la llengua, no et tallis".