“Aquests infants són esponges, aprenen l’idioma a la segona setmana de ser aquí”

PalmaViuen en una casa a la Vileta on regna el silenci i hi ha espai per jugar. Però avui el dia ha sortit encapotat i Ndata prefereix allargar-se damunt el sofà, amb el mòbil a les mans, i enviar-se àudios de WhatsApp amb les seves amigues que, com ella, han vingut de vacances a Mallorca.

És el segon any que passa l’estiu lluny del seu desert, de la calor i de les dunes. També és el segon estiu que viu a la casa d’Eva María García, la seva mare d’acollida.

Eva explica que va ser una amiga qui va donar-li la idea d’acollir un infant sahrauí. Els seus fills tenen més de vint anys i ja fan la seva, i Eva trobava a faltar tenir moviment per casa. “No recordava el que era tenir cura d’un infant d’aquesta edat. Els primers dies estava molt cansada, però ja m’hi he acostumat. A més, és una excusa per mantenir-me activa i fer coses divertides”.

Enguany es coneixen més. Ndata es comunica amb més facilitat i ha superat algunes pors. “Tenc dos cans i l’any passat ens trobàrem amb un problema perquè els tenia molt respecte. A poc a poc els anà coneixent i s’hi ha acostumat”.

També s’han superat alguns tabús, que formen part del previsible xoc cultural que es produeix entre aquests infants, la vida dels quals no té res a veure amb la d’aquí.

Eva explica que, quan sopaven amb el seu fill de vint anys, Ndata se sentia intimidada i preferia menjar aviat per no haver de compartir taula amb ell. També la va sorprendre que mentre el marit d’Eva es rentava les dents, ella entràs al lavabo sense donar-li importància.

Haver nascut en un campament d’haimes enmig del desert deu ajudar a desenvolupar un capacitat d’adaptació única i la d’aquests infants ha quedat ben manifesta durant els més de trenta anys que fa que l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí impulsa el programa de ‘Vacances en Pau’.

Revisions i cures

El primer compromís que adquireixen les famílies que volen acollir un infant sahrauí és cuidar-lo com si fos el seu propi fill. Això sí, tenint en compte sempre les diferències culturals i les dificultats que en un primer moment poden sorgir.

D’altra banda, també es responsabilitzen de portar-los a fer les revisions mèdiques establertes. El primer any, amb la resta de sahrauís, acudeixen a un centre de salut on el metge els fa una revisió general i comproven que no tenen cap problema de salut remarcable.

Així mateix, visiten el dentista i l’oculista. Per a tots ells sempre és la primera vegada. El segon any, en canvi, ja disposen de número de la seguretat social i ja poden anar a veure el pediatre que se’ls ha assignat.

En el cas de Ndata, l’any passat va haver d’anar al dentista diverses vegades perquè tenia moltes càries i van haver de posar-li diversos empastaments. “Després va agafar tanta tírria als metges que, tot i patir mal a les orelles a causa d’una otitis, no ens va dir res”, explica Eva.

Quan demanam a Ndata si Mallorca és com se la imaginava, ens diu que sí, que més bonic. Quan li demanam què és el que més li agrada, no ho dubta: la platja, la mar, la piscina, tot el que tingui a veure amb l’aigua. Però si li demanam si quedaria un mes més, ho té clar: de cap manera. Casa seva és casa seva, allà on viu la seva família i, tot i les evidents comoditats que pot tenir aquí, no ho canviaria per res del món.

Pel que fa a l’alimentació, Ndata té els gustos de la majoria d’infants. Li agrada la pizza, el pollastre arrebossat, la pasta i no vol saber res de la fruita i les verdures. La seva mare d’acollida li dona el que li agrada perquè diu que, pel poc temps que ve, que almanco en gaudeixi.

“Ha de ser molt difícil per a ells perquè ho deixen tot, la família, la casa, per anar a viure amb uns desconeguts. Jo crec que els nostres fills no s’hi atrevirien”, declara Eva. Segurament Ndata voldrà tornar a Mallorca per veure la seva nova família i per tornar a veure la mar.