PalmaEl 2006 una cinquantena de socialistes de tot Espanya es reuniren a la seu del partit, Ferraz, per parlar del Sàhara. L’exbatle de Santa Margalida, en aquell moment regidor, Miquel Cifre, fou un dels representants de les Balears per petició dels que aleshores eren els secretaris generals del PSIB a Mallorca i a les Illes, Francina Armengol, i Francesc Antich, respectivament. “En aquell temps ja es parlava d’autonomia, i no vaig sentir ningú allà que defensàs el poble sahrauí, que es complissin les resolucions de les Nacions Unides”, recorda Cifre.
En la seva intervenció, davant figures com Eduardo Madina, Leire Pajín o el mateix ministre d’Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, pronuncià aquestes paraules: “Som regidor d’un poble del nord de Mallorca, i sempre he tingut com a nord lluitar contra les polítiques del PP i per la llibertat del poble sahrauí. Un govern d’esquerres no pot condecorar ministres marroquins que torturen sahrauís, i el PSOE no pot estar en una posició equidistant”. En acabar l’acte, Moratinos es dirigí a Cifre per acomiadar-se, i l’exbatle li remarcà que “saps que una autonomia mai ha funcionat en un país àrab”. Silenci.
El 18 de març d’enguany marca l’inici d’un terratrèmol polític a Espanya, amb unes rèpliques que no se sap quines conseqüències tindran. La Casa Reial del Marroc va fer pública una carta enviada pel president del govern, Pedro Sánchez, en què es reconeixia que la fórmula marroquina per al Sàhara Occidental és “la més seriosa, creïble i realista”. Una fórmula que trenca amb la posició històrica d’Espanya amb la regió i que avala l’autonomisme del Sàhara sota la tutela del regne de Mohamed VI, renunciant, així, de facto, al referèndum d’autodeterminació al qual s’encomanen les resolucions de l’ONU. Des de la publicació de la carta per part del Marroc, el Govern balear s’ha erigit en una de les grans veus discordants contra Sánchez, una situació que, amb Armengol al capdavant, no s’ha donat molts cops, o almenys no amb aquesta contundència.
El president del Parlament, Vicenç Thomàs, la segona autoritat balear, va assistir a la manifestació de dissabte 19 organitzada per Amics del Poble Sahrauí. La mateixa Armengol es va pronunciar a Twitter el dia de la publicació de la carta reclamant que “el poble sahrauí mereix viure en pau i en llibertat”, i en la sessió de control al Parlament parlà d’un “Sàhara lliure”. El portaveu del Govern, Iago Negueruela, trencava dilluns dia 21 amb la cortesia institucional amb l’Estat apel·lant a les mesures que “haurien de permetre el reconeixement del poble sahrauí”. I la portaveu parlamentària del PSIB, Pilar Costa, va apuntalar la posició socialista el mateix dilluns: “Som on hem estat sempre: al costat del poble sahrauí”.
Tot un seguit d’esdeveniments que, sumats als discursos de la resta de partits, han definit la relació afectiva històrica que han tingut aquestes illes amb el Sàhara. De fet, el Parlament balear és el primer d’Espanya a posicionar-se clarament en contra de l’autonomisme de la regió, a través d’un intergrup parlamentari dedicat exclusivament al Sàhara que agrupa totes les formacions llevat de l’extrema dreta de Vox. “Sempre hi ha hagut una gran unanimitat en el Parlament amb el poble sahrauí; no s’ha tractat de dretes o esquerres, tots hem estat a favor de les resolucions de l’ONU”, recorda l’expresident de la Cambra pel PP, Pere Rotger. “Armengol fa el que ha de fer davant aquesta decisió sorprenent. És una posició coherent, però s’hauria de ser encara més contundent”, afegeix.
La connexió entre les Balears i el Sàhara no s’entén sense l’associació Amics del Poble Sahrauí i la seva presidenta des de gairebé els inicis, ara fa 35 anys, Catalina Rosselló. “El seu paper, i el de l’associació, és clau. Ha estirat l’entitat amb una incidència política, no només humanitària, i ha estat bàsica per generar el vincle”, explica la directora general de Cooperació, Laura Celià. El 1987 es va organitzar el primer viatge al Sàhara des de Mallorca, amb prop de 50 persones illenques. “Em vaig trobar un poble digne, organitzat i a l’exili. Em vaig enamorar dels sahrauís”, recorda Rosselló. “Vam sortir amb una petició molt clara: fer difusió de la causa i treure els infants a l’estiu”, continua.
![Des del 1987 la societat i la política balear visiten el Sàhara Occidental, amb l’objectiu de donar visibilitat i suport a la seva causa.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1726 757"%3E%3C/svg%3E)
Dit i fet. Un mes després es formalitzà l’associació, i el mateix any s’inicià el projecte ‘Vacances en pau’, amb 15 nins i nines que passaren l’estiu a l’illa allotjats en albergs. El segon any ja en foren una trentena, i a partir d’aquí, veient el que es feia a altres comunitats, es van llançar a promocionar l’acolliment d’infants sahrauís per part de famílies illenques. “Els ciutadans es van bolcar amb aquests nins i nines”, subratlla la presidenta de l’entitat. Han arribat a venir 200 infants, però ara el nombre se situa sobre els 95. Enguany, després de dos estius sense fer el projecte per la pandèmia, es reinicia. “Necessitam famílies que vulguin acollir”, reclama Rosselló.
El paper actiu amb la causa sahrauí de la societat balear se suma a la intervenció política. Els viatges de diputats i batles al Sàhara han estat una constant des que Amics del Poble Sahrauí inicià la seva incursió en el territori. “Els viatges del món polític són molt importants. Quan un està marginat, si no li dones visibilitat la situació passa desapercebuda”, sosté Rotger. “Sortim a la premsa, feim declaracions, deim que aquest poble està viu i que necessita una solució. Per a ells és vital”, afegeix.
L’actitud del Marroc ha distat de ser col·laborativa amb els polítics illencs. El 2006, set diputats van haver de quedar a Las Palmas de Gran Canària, ja que el govern marroquí els va impedir viatjar a Al-Aaiun per vetllar pel compliment dels drets humans del poble sahrauí. Carmen Feliu, Mariana López, Joan Font, Eduard Riudavets, María José Camps, Margalida Rosselló i Miquel Rosselló lamentaren en el seu moment que “si amb els diputats actuen així, com deuen fer-ho amb els sahrauís”.
Les Balears cooperen amb el Sàhara per mitjà de tres vies. Per una banda, es finança l’entitat que presideix Rosselló i també ‘Escola en pau’ –gestionades de manera única–, amb la qual infants sahrauís passen el curs escolar a les Illes. La segona via és l’ajuda humanitària in situ en els campaments, i, finalment, campanyes en què alguns metges de l’IB-Salut es desplacen al Sàhara temporalment per fer-hi actuacions, tot i que aquesta ajuda està menys sistematitzada. “Les subvencions a les dues associacions entren dins la Llei de pressupostos per mandat del Parlament. Hi ha el compromís polític d’enviar una línia directa d’ajudes al Sàhara, i és una excepció”, destaca la directora general de Cooperació. La República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) és “una prioritat” per a les Balears, i ho demostra el fet que de les 68 regions a les quals s’ha enviat finançament en l’àmbit de la cooperació, la RASD és la cinquena amb més ajudes, amb un total de 6,5 milions d’euros des del 1996.
“Les Illes mai han escatimat esforços a ajudar el poble sahrauí per alleugerir-ne les dificultats”, exposa el delegat del Front Polisari a la Comunitat, Ehmudi Lebsir. “Estam profundament agraïts a la societat, al Govern, a les forces polítiques i al moviment solidari pel suport a la nostra causa justa”, afegeix. Lebsir subratlla que “sobren raons” perquè hi hagi una delegació balear del representant del Sàhara. “Els llaços històrics dels dos pobles, culturals i d’amistat, mereixen conservar-se”, argumenta.
Així i tot, els llaços s’enfronten a un perill, el relleu generacional. “La gent jove no coneix la causa sahrauí, no coneix la Marxa Verda amb què el Marroc va envair la regió. Hi ha joves a l’associació, però voldríem que n’hi hagués més; són els que ens han de rellevar”, explica Rosselló. “Hi haurà un punt en què la generació sensibilitzada, la que va viure el final de la dictadura, ja no podrà acollir, i s’ha de seguir el relleu, s’han de regenerar els vincles”, proposa Celià.
![Concentració a favor del Sàhara lliure a Palma.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)