La salinització de l’aigua depurada en fa inviable l’ús agrícola

PalmaLa major part de l’aigua depurada de les Balears no serveix per regar. Tot i que dur l’aigua depurada al camp per convertir un residu en un recurs era el principal plantejament del sistema de sanejament, la realitat és que avui dia el volum de l’aigua que poden fer servir els pagesos és pràcticament insignificant. No hi ha dades exactes sobre la quantitat d’aigua que s’acaba usant per regar, però sí de les causes d’aquest mal estat. 

El principal agent que fa impossible l’aprofitament de l’aigua depurada és la sal. Segons les dades de l’Agència Balear de l’Aigua, un 54,5% dels 50 hectòmetres cúbics d’aigua que van arribar a les depuradores l’any 2022 tenia més quantitat de sal que la que permet la normativa. Aquesta no és l’única causa que provoca que l’aigua que finalitza el procés de depuració no sigui apta per al seu ús agrícola, però, a més de ser un dels principals, és el que té pitjor solució. “Les estacions depuradores no estan destinades al dessalatge de l’aigua residual i, per tant, la salinitat de l’aigua procedent del clavegueram no s’elimina i surt pràcticament amb la mateixa concentració a l’aigua depurada”, conclou l’informe elaborat per l’Agència Balear de l’Aigua (Abaqua) sobre l’estat del sistema de depuració.

D’on surt tanta d’aigua amb sal? Es tracta d’un fenomen que ha anat en augment, i que està provocat per una sèrie de motius. D’entrada, pel mal estat de la xarxa, que provoca que entri al clavegueram molta aigua salada subterrània, especialment a les xarxes properes a la costa. Però els darrers anys “s’han anat incorporant una sèrie d’usos que estan augmentant la salinitat, com per exemple el dessalatge privat, no sempre amb autorització, i els sistemes d’osmosi, cada vegada més presents a les llars i a empreses, que envien el seu residu a la xarxa. Evidentment, això influeix en la salinització”, afirma el director General de Recursos Hídrics, Juan Bartolomé Calafat. “Tot plegat està relacionat amb la mala qualitat de l’aigua:la gent no rep un bon subministrament i se l’ha procurat”, assegura.

Altres causants de la progressiva salinització són una nova realitat com les piscines salines, “l’abocament il·legal de salmorra de dessaladores privades a la xarxa de sanejament municipal i els abocaments de certes aigües residuals industrials”, afirmen els tècnics de l’Agència Balear de l’Aigua a l’informe sobre la depuració. La recollida d’aquestes aigües és competència municipal. “Som molt conscients que no podem deixar sols els ajuntaments en aquest tema. La qualitat de l’aigua que arriba a les depuradores és un problema vital, i hem de combinar inversions amb pedagogia, i una estratègia per millorar el que arriba a les estacions, o no podrem augmentar la qualitat del resultat final”, explica el director general. 

Récord de sal

Les depuradores que tenen el rècord de salinització són les d’Eivissa, Capdepera, Platja de Muro i Pollença, que reben ni més ni menys que el 100% de l’aigua amb més contingut de sal del que permet la legislació. En el cas de Formentera, la situació també és molt complicada i, a més, els tècnics d’Abaqua tenen clar que aquesta realitat “possiblement està relacionada amb els abocaments de salmorra de les dessaladores privades vinculades al sector del turisme”.

Altres elements que inclou l’aigua residual que arriba a les depuradores configuren un panorama complicat. Al conjunt de tot l’Arxipèlag, Abaqua ha fixat en un 21% la quantitat d’aigua que arriba a la xarxa de clavegueram i a les estacions depuradores (EDAR), que incompleix la normativa i, per tant, “dificulta l’adequada depuració de les aigües residuals”, segons expliquen els tècnics. En el cas de Mallorca, el 10,6% de l’aigua superava el llindar dels paràmetres tolerables per a una adequada depuració el 2022, un problema que afecta 16 depuradores. Quant a Menorca, la realitat és molt més positiva, amb només un 3,6% de l’aigua amb una qualitat pitjor de la que la normativa especifica, essent Sant Climent i Sant Lluís les dues estacions afectades. La situació de les depuradores és molt més greu a les Pitiüses. De fet, un 49,6% de l’aigua que arriba a la d’Eivissa està per davall del nivell de qualitat exigit, quantitat que a Formentera és d’un 43,6%. “L’EDAR que presenta un major percentatge d’incompliment és Sant Antoni a Eivissa. En aquest cas, el 100% de l’aigua residual d’entrada supera els llindars permesos”, confirmen en el seu informe els tècnics d’Abaqua.

Els pagesos, resignats

L’aigua de mala qualitat i, per tant, inservible per al reg, no és un tema nou. Però amb els anys, i a causa sobretot de la salinitat, el percentatge de la que no es pot usar ha anat en augment, i també s’ha incrementat la frustració del sector agrícola. “És una llàstima, perquè durant anys es va parlar d’aquestes inversions en depuració com un gran recurs per al nostre sector i, lamentablement, això no és així avui dia. L’aigua té sal i altres components que fan que no sigui apta per al reg en el camp, i això ens obliga a continuar fent servir els recursos del subsol. Nosaltres hi estam resignats, però el que no podem fer és posar en risc la qualitat del menjar que produïm”, explica el membre de la directiva d’Unió de Pagesos de Mallorca, Rafel Coll.

El sector agrícola ha estat criticat sovint per la gran quantitat d’aigua que consumeix, que a l’estat espanyol arriba al 25% del total de l’aigua potable disponible. “Però en el cas de Mallorca vull recordar que és només un 5%, perquè per desgràcia som menys que fa unes dècades. Evidentment, si l’aigua millora som els primers interessats a preservar els aqüífers, però sabem que el que arriba ara mateix a les depuradores té massa sal. I no som els pagesos precisament els que l’enviam així a la xarxa”, explica Coll.

La Direcció General de Recursos Hídrics és conscient de la importància que té ara mateix millorar la xarxa de sanejament. Segons les seves estimacions, “si ho haguéssim de posar realment tot a punt, per atendre amb la qualitat que requereix la depuració al segle XXI, es necessiten uns 2.000 milions d’euros, que és una inversió enorme”, assenyala Calafat. “No puc dir una xifra ara per als propers quatre anys, però us assegur que serà molt important. Ara mateix és un dels objectius més importants que té aquest govern, i així ho hem expressat públicament”, afegeix el director general, qui recorda que “no hem d’oblidar que depurar bé és una obligació legal, però, a més, és un compromís no només amb la terra, sinó també amb la mar, a la qual no podem abocar res que pugui fer mal”, sentencia.

El drama d’Eivissa

Si hi ha una illa a l’Arxipèlag que es troba en aquests moments en una situació especialment difícil en matèria de depuració d’aigües és Eivissa. De fet, aquests dies l’organització Ibiza Preservation Fund ha recordat que és molt preocupant que pràcticament la meitat de l’aigua que surt de les depuradores (un 49%) tingui una qualitat que no compleix els requeriments legals. El total d’aquest incompliment correspon a la depuradora de la ciutat d’Eivissa, que provoca tot tipus d’incidents i greus perjudicis al medi ambient. “Hem estat tot l’estiu amb abocaments al torrent de la Llavanera, amb aigües que fan mala olor, que perjudiquen molt el medi natural i que ens fan la vida impossible als veïns”, explica Javier Toribio, portaveu de l’Agrupació veïnal Camí de sa Llavanera.

“Crec que tenim un problema de prioritats a Eivissa i a la resta de les Illes Balears. Està molt bé que hi hagi turisme, però aquí s’ha crescut molt i no s’han fet les inversions corresponents en matèria de sanejament, i tot això ho pagam els residents”, lamenta Toribio. Per la seva banda, el director general de Recursos Hídrics admet que hi ha una situació “límit”, però també recorda que “la nova depuradora hi és, i senzillament el problema és que la canalització passa per unes restes arqueològiques”. “Ens hem assegut amb l’ajuntament i el Consell i ho resoldrem aviat”, assegura.