Salut i bons vins

AlgaidaEn un sopar d’estiu d’ara fa quatre anys em varen proposar escriure un article setmanal per donar a conèixer i fer alguna reflexió sobre tot allò que considerés interessant del món del vi en aquesta estimada publicació. Després de l’agradable sorpresa de l’oferiment, va aparèixer la inquietud i el dubte de si les quimeres vitivinícoles donarien prou suc per redactar un escrit cada setmana, però sobretot si les històries que surten de les mans dels vinyòvols i de les botelles de vi, generarien interès a la gent que li agrada beure i xerrar al voltant d’una taula parada.

En una societat líquida el vi ja no és un producte de primera necessitat que podem trobar a la taula, rebost, celler o al poal de la cisterna de casa, sinó més aviat un luxe que, a poc a poc, s’ha evaporat dels quotidians menjars de casa per només ser begut en dinars o sopars de celebració o quan anam a gaudir d’algun restaurant. Les dades són prou sòlides per afirmar que el consum ha minvat molt i que hi ha un canvi d’usos i costums. Dels 41,1 litres de vi per persona que es consumien a l’estat espanyol l’any 1988 hem passat als 26,9 litres l’any passat, és a dir, es beuen 14,1 litres per persona manco que ara fa tres dècades. Menys vi però de més qualitat és el que solen dir els experts, ja que les estadístiques també indiquen que les vendes de vins embotellats, de denominacions d’origen i d’indicacions geogràfiques de qualitat augmenten any rere any. Segurament és cert, però la sana tradició de què tant parlen els metges i científics de beure en moderació, la famosa paradoxa francesa d’un o dos tassons peus davall taula, va desapareixent de la nostra realitat i beure vi sembla quedar reservat en moments puntuals -de poca quantitat però constant a un petit excés en una sola nit.

La sensació és que cada vegada llegim, miram, parlam i discutim més de menjar; en canvi, va minvant la dedicació a fer-lo, a posar-se a cuinar a foc lent alguna recepta per llepar-se els dits, peresa de cuinar però no de triar plat assegut a un restaurant. Amb el vi tres quarts del mateix, se’n parla molt, se n’escriuen articles, se’n fan informacions, reportatges, però amb pas lent però ferm altres begudes, bàsicament la cervesa, avancen de manera magistral amb comunicacions senzilles, clares, entenedores i alegres. Desterrem la tan sentida i terrible frase de “m’agrada el vi però no n’entenc”, comencem a rompre el clixé de vi com a sinònim de posat seriós, predeterminat, clàssic, amb estrany i mig inventat vocabulari elitista, d’estufats i per a gent gran. El vi és la perfecta companyia en moments d’etiqueta amb bona cristalleria però també amb avarques i de manera informal perquè el vi és alegria, festa, diversió, una manera d’entendre la vida i fantàstica companyia per a gaudir i circular amb bon humor. En definitiva, parlam d’un aliment per al cos i la ment que neix al Mediterrani, s’estampa al tarannà de la gent que naixem en aquestes latituds i sobretot precisa de temps, relaxació i companyia.

He intentat apropar el món del vi i de les begudes espirituoses als lectors de l’ARA Balears explicant, de la manera més clara i planera que he sabut, les històries que més m’agraden i que creia que podrien ser del vostre interès per satisfer curiositats i donar a conèixer uns beuratges des de la visió d’un vinyòvol i enòleg que es guanya la vida fent una de les feines més gratificants: cultivar i elaborar vins a Mallorca. No som periodista ni prescriptor, però he passat un guster de col·laborar com a vinyòvol literari, un enòleg de teclat que s’adona que els raïms i el celler reclamen una mica més d’atenció i decideix fer un punt a part a una fantàstica etapa. Encara queden moltes històries per explicar, queden molts de vins per ser recomanats i sobretot beguts, queden moltes persones per conèixer, molts paisatges per descobrir, moltes cultures i maneres de fer que emocionen i estic ben segur que ho podreu trobar i tastar si tresqueu una mica, i com sempre solem dir amb les amistats que estimam els vins: salut i bons vins.