Sense psicòlegs ni psiquiatres a les zones rurals: "Al meu fill el visiten per videotrucada des d'Andalusia"

BarcelonaCatalunya viu una de les pitjors crisis de salut mental de la història. Gairebé una de cada quatre persones de més de 15 anys té malestar emocional i un 11% té depressió moderada o greu. També s'han incrementat els suïcidis i no s'havien vist mai unes dades tan elevades de catalans que han tingut conductes suïcides no letals, és a dir, d'ideació o intents de suïcidi. I a aquest context se li suma la falta d'especialistes com psicòlegs i psiquiatres, que és encara més greu a les zones rurals. La situació és especialment greu a l'Alt Pirineu i Aran, on el 2022 només hi havia tres professionals a jornada completa per atendre els menors en centres de salut mental infantil juvenil (CSMIJ) –que el 2023 passaven dels 600– i vuit per als centres d'adults (CSMA), amb reforços puntuals. Ara part de l'atenció als més petits ha passat a ser telemàtica per la falta d'especialistes. "Fa cinc mesos que al meu fill el visita per videotrucada un psiquiatre d'Andalusia. És una situació bastant surrealista", explica la Flors, que porta el seu fill al CSMIJ de Tremp.

El menut té el català com a llengua materna i li costa parlar de sentiments i emocions amb el psiquiatre. A més de les barreres idiomàtiques, cal sumar-hi les dificultats tecnològiques, ja que a vegades la connexió no és bona i és més difícil contactar amb el professional per resoldre dubtes sobre la medicació. "S'estan vulnerant els drets dels infants i els adolescents del territori. Tots paguem els mateixos impostos a Catalunya per accedir a recursos sanitaris, i hi ha molta desigualtat", lamenta la Flors. La conselleria de Salut assegura que aquest problema és "puntual" i recorda que a partir de l'octubre posarà en marxa l’Hospital de Dia Infantil i Juvenil de Salut Mental de Tremp, que donarà servei a la població de fins a 17 anys del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça.

El contacte amb el psiquiatre és important per a la revisió i els dubtes referents a la medicació. El fill de la Flors, per exemple, té trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) i explica que a vegades han tardat fins a quatre dies per localitzar el professional que el porta. "Si està més dispers no passa res, però imagina amb medicaments més delicats com els que es recepta per tractar una depressió", afegeix. Salut assegura que treballa per incorporar professionals i tornar a donar el servei amb presencialitat, però remarca que mantindrà una part de la telemedicina per "millorar l’accessibilitat, reduint les barreres geogràfiques i millorant la utilització dels recursos disponibles". L'any 2023 es van registrar fins a 4.975 primeres visites telemàtiques, un 5% del total de primeres visites.

Dificultats per fer seguiment

Els menors catalans esperen, de mitjana, més de dos mesos per a una visita ordinària a un CSMIJ, i més de vint dies per a una visita preferent. En el cas dels adults, el temps d'espera mitjà no arriba als dos mesos per a una visita ordinària i per a una visita preferent és superior al mes. Segons el departament, l’accessibilitat als centres de l'Alt Pirineu i l'Aran es troba dins de la mitjana de Catalunya. Ara bé, les característiques de la zona, amb poblacions més aïllades les unes de les altres, comporten altres dificultats en l'accés, com la necessitat de fer llargs trajectes per rebre atenció. A més, quan han de ser els professionals els que es desplacen no ho fa sempre el mateix, i els pacients reben atenció de diferents persones cada mes.

"En salut mental és molt important que el pacient tingui un seguiment del mateix professional. Els canvis constants de psiquiatre no ajuden a la vinculació", explica Jordi Blanch, de la junta de la Societat Catalana de Psiquiatria, que forma part de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya. Amb tot, el facultatiu reconeix que és difícil trobar especialistes que vulguin treballar en aquesta regió, sobretot en zones tan aïllades com la Vall d'Aran, on cada setmana puja un professional per atendre la salut mental tant d'adults com d'infants. Hi ha hagut èpoques en què no hi ha hagut cap referent en psiquiatria, remarca Teresa Lorente, presidenta de l'associació Amentaran. Aquesta entitat va néixer el 2023 impulsada per familiars i persones amb problemes de salut mental arran d'una "manca de recursos públics" a la Vall d'Aran i de la necessitat d'aquestes persones de rebre informació, orientació i suport.

Al CSMA de Sort la psiquiatra és la mateixa sempre, però només treballa a Catalunya la meitat del mes, i la resta del mes és a Irlanda. Els usuaris reconeixen que és molt bona professional i que estan satisfets amb l'atenció que reben, però expliquen que ningú sap quins horaris fa ni les setmanes que treballa al centre. "És un descontrol", critiquen fonts consultades per l'ARA.

Marxar per rebre millor atenció

La falta de recursos empeny algunes famílies a marxar del territori per rebre atenció. Lorente viu separada del seu fill, que ha tingut un problema d'addiccions. Va iniciar la desintoxicació a Lleida, però la "falta de seguiment i d'atenció terapèutica" per a ell i per a la resta de la família l'ha portat fins a una clínica privada de Tarragona, on ara segueix la seva recuperació. Segons entitats del territori, aquesta interrupció del procés fa que moltes persones recaiguin, i és per això que reclamen més continuïtat en els tractaments. Lorente remarca l'impacte d'haver-se de separar del seu fill en un moment així. "La decisió d'enviar el meu fill a Tarragona és traumàtica des del punt de vista emocional, familiar i econòmic. Però l'he de salvar", afirma.

La Mireia fa vuit mesos que viu a Mataró. Van marxar del Pallars Sobirà quan la seva filla va fer la segona temptativa de suïcidi, cansats de la "falta d'ajuda". Denuncia que l'acompanyament que va rebre al territori va ser molt dolent i que en cas d'haver-se quedat a l'Alt Pirineu i Aran, la seva filla no hauria tirat endavant. "Si hagués rebut un altre tipus d'atenció no hauria passat tot això. Mai va tenir un psicòleg de referència, ens el canviaven constantment. Ningú ens explicava res", lamenta. Ara la seva filla torna a anar a l'escola i està molt millor. La família ho celebra, però demana més recursos perquè cap infant hagi de mudar-se per rebre una bona atenció, com han hagut de fer ells.