Salut mental i treball: "Només vull anar tenint feina"
El sector reclama més facilitats per entrar als centres prelaborals que treballen en la reinserció laboral per trencar els estigmes al voltant dels trastorns
BarcelonaMarta Casanova, just després d’acabar la carrera d’infermeria, va trobar feina del que havia estudiat. També es va matricular per fer un màster i el seu interès associatiu la va portar a inscriure’s a molts altres cursos. Portava una vida activa, feia "el que se suposa que està bé". Fins que el 2017 va patir una crisi de salut mental que la va obligar a fer una pausa: va deixar la feina i el màster, i va haver de replantejar-se el ritme de vida.
La desmotivació per la feina i el sentiment d'estar perduda havien portat Casanova a un atzucac psicològic de difícil sortida en un món laboral exigent. Va ser la seva psiquiatra qui, veient la situació d'estrès —lluny d’estar relacionada amb una falta de capacitat o voluntat—, va recomanar-li l’associació d’Ammfeina, que agrupa el 70% de les entitats dedicades als serveis prelaborals a Catalunya. Concretament, va anar al centre de Salut Mental (SM) Gràcia, on va poder "parar per construir" i poder trobar un nou camí laboral. Cada any passen per aquest centre unes 55 persones.
La directora de l'SM Gràcia, la psicòloga Mercè Aisa, explica que no és fàcil la inserció laboral, o com en el cas de Casanova, la reinserció, perquè les persones amb trastorns mentals ho tenen molt més difícil. La feina per a aquest col·lectiu és un factor especialment vital per refer-se perquè serveix per sentir-se valorat i autònom. Per aconseguir-ho, tenen el gran mur de vèncer l'estigma i la invisibilització dels trastorns mentals, fins al punt que la majoria d'afectats ho amaguen a l'hora de buscar feina. Malgrat aquest assenyalament, l'OMS estima que una de cada vuit persones conviu amb un trastorn o malaltia mental.
Però el problema sovint no està en la falta d'adaptació d'aquestes persones a l'entorn laboral, sinó més aviat en la falta de coneixement de les empreses a l'hora de tractar les necessitats de cada un dels seus treballadors. Per aquest motiu, des dels prelaborals s'ofereix una sensibilització a aquestes empreses, amb la intenció de posar la salut mental al centre de les relacions professionals.
El circuit de la rehabilitació
El servei de prelaboral no és un centre de dia ni una borsa de treball, sinó un centre de capacitació des de l'àmbit social, psicològic i laboral. El programa està plantejat perquè pugui durar de tres mesos a tres anys i s'estructura en cinc etapes diferenciades: l'admissió, l'acolliment, la capacitació, la inserció i la sortida. L'itinerari, que es desenvolupa de forma totalment flexible per a cada usuari, comença amb una valoració inicial que serveix per marcar els objectius i els aspectes a tractar. Serà en els tallers que s'imparteixen al centre on es reproduirà l'ambient laboral amb la intenció de treballar tant l'àmbit personal com el col·lectiu.
Al final, el procés de rehabilitació va molt més enllà dels propòsits laborals. Casanova explica que aquí ha pogut construir una xarxa de suport per a persones amb divergències i trastorns, un fet que la fa sentir acompanyada en "un món gegant que genera desesperació i frustració". Gràcies a això ha pogut posar nom i comprendre què és el que sempre li havia agradat: treballar de tallerista en centres com l'SM Gràcia. Va adonar-se que la manera que ella volia ajudar la gent no era en l'àmbit científic, a través de les cures d'infermeria, sinó des de l'àrea social, a partir de tallers i el teixit associatiu amb el qual sempre havia estat vinculada. Ara Casanova diu que no té cap pressa per aconseguir feina en aquest àmbit, vol fer les coses bé i sense córrer. Té clar quin és el seu objectiu: "Anar tenint feina, que és el que no he tingut mai".
La reivindicació dels prelaborals
Amb motiu dels 20 anys dels serveis prelaborals, el dia 23 de març es va celebrar una jornada commemorativa on es va voler reivindicar la necessitat de modificar la llei que sustenta aquest servei públic. El membre de la junta directiva d'Ammfeina Xavier Vallès explica que es vol ampliar la limitació de tres anys que té cada usuari per aconseguir entrar al món laboral —a la Comunitat de Madrid és de 4 anys i mig—. I, també, tenir la possibilitat de tornar-se a donar d'alta en aquest suport en un altre moment de la vida. Una altra de les demandes que es fan des del col·lectiu és eliminar el requisit d'un diagnòstic de trastorn de salut mental greu i substituir-lo per un informe que simplement justifiqui la necessitat d'aquest servei. Una sol·licitud que pretén adaptar-se als problemes de salut mental actuals, que s'han diversificat fins al punt que la majoria de trastorns d'avui en dia es relacionen amb temes emocionals com l'ansietat o l'estrès.