Salut pagarà 50 milions a la sanitat privada per reduir les llistes d’espera
L’IB-Salut signa convenis bianuals amb clíniques de Mallorca i Eivissa per descongestionar la pública. L’espera per a una operació o una consulta s’ha multiplicat per dos des del 2019
PalmaNo ha estat cap sorpresa. Els gestors sanitaris ho sabien: després d’una pandèmia que va aturar l’activitat sanitària no urgent durant mesos i es va anar recuperant progressivament i al vaivé de les onades de covid, la previsió era que les llistes d’espera es disparassin. I així ha estat. Des del 2019 fins enguany, el temps que espera un pacient per a una consulta amb un especialista i per a una operació s’ha multiplicat gairebé per dos: en el primer cas ha passat de 34 dies d’espera mitjana a 65, i en el segon, de 72 dies a 135, segons les dades de l’IB-Salut. A més, ara mateix hi ha 25.163 persones esperant per a una consulta més de dos mesos, i 3.345 a la llista per operar-se des de fa més de sis mesos. El director general del Servei de Salut, Manuel Palomino, en la seva compareixença al Parlament aquest octubre, va dir que la sitiuació era de “crisi” i va assegurar que l’Administració “ha incorporat tots els recursos que té” per descongestionar les llistes. Una de les mesures estrella són els convenis amb la sanitat privada, que suposaran un traspàs de gairebé 50 milions d’euros públics per derivar-hi pacients durant dos anys .
A Mallorca, el contracte –que segons les previsions de Salut s’adjudicarà aquesta setmana– és de 12 milions d’euros, prorrogables a 27 en dos anys, i l’objectiu és derivar mensualment 895 pacients de Son Espases, Son Llàtzer i l’Hospital d’Inca. D’altra banda, al març es va adjudicar un contracte de 8,7 milions d’euros a l’Hospital de Llevant (grup Hospitales Parque) per donar “un servei d’assistència sanitària integral” als usuaris del Llevant. En aquest cas, el concert es fa per les obres a l’Hospital de Manacor, que multiplicarà la superfície del centre per dos. Entre abril i agost de 2022, s’hi varen derivar més de 1.800 pacients. A Eivissa, l’adjudicació del contracte, fet també al març amb un pressupost de 13,9 milions en dos anys, ha estat per a la Policlínica Nuestra Señora del Rosario. En aquest cas, entre abril i juliol s’hi derivaren 1.355 pacients i la previsió és arribar als 8.000.
41 milions en concerts singulars
A banda d’aquesta mesura, Palomino va anunciar durant la seva intervenció que ampliarà el concert amb l’hospital Sant Joan de Déu i la Creu Roja, encara que no en va concretar l’augment. Segons la memòria del Servei de Salut del 2020, que és la darrera publicada, l’IB-Salut té un conveni singular amb Sant Joan de Déu de 33,6 milions d’euros, i de 7,7 milions amb la Creu Roja. A aquests centres s’hi deriven sobretot pacients crònics complexos, que necessiten estades més llargues. Tots dos hospitals, dependents d’entitats sense ànim de lucre, formen part de la Xarxa Hospitalària Pública de les Illes Balears, formalitzada el 2013 mitjançant un decret llei i que “amplia les formes de col·laboració amb el sector privat”, segons diu el text normatiu. L’objectiu és “coordinar la utilització de recursos públics i privats tenint en compte les necessitats d’atenció primària en cada moment”.
El president del Col·legi de Metges de les Illes Balears (COMIB), Carles Recasens, veu els nous contractes amb la privada necessaris en la conjuntura actual, “ perquè en moments com aquests, la privada dona resposta i permet que les llistes d’espera no es disparin fins a l’infinit”. “Si no hi hagués l’estructura privada –continua el doctor– probablement estaríem en una situació de fallida del sistema públic, perquè el privat arriba on no arriba la pública”. Juan Andrés Bernabéu, que forma part de la Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de Comissions Obreres (CCOO) a les Balears, té una opinió diferent. “La vinculació amb la privada es planteja com una solució a mitjà termini, però és un regal enverinat, perquè després aquest vincle sol quedar”. Posa d’exemple l’explotació de la radioteràpia a Eivissa i Menorca, en mans de la clínica Juaneda, un contracte que acaba al novembre i es prorrogarà tres anys més. “Tenim els professionals i la maquinària pública, era el moment d’internalitzar”, opina Bernabéu. I afegeix: “En governs més neoliberals s’intenta privatitzar i l’esquerra després ho manté”.
Cal dir que les Balears són la tercera comunitat autònoma amb més pes de les assegurances privades de salut, només darrere de Catalunya i Madrid: en té el 30% de la població. La xifra es desprèn de l’últim informe d’Unespa, la patronal que aglutina pràcticament tot el negoci del sector, i fa referència a dades del 2020. Recasens i Bernabéu coincideixen que a l’Arxipèlag hi ha un component cultural, que prové de quan l’estructura sanitària pública tenia més mancances, amb un gran hospital a cada illa. Però la tendència s’ha mantingut. “No tant perquè la pública no doni resposta avui dia, però quan les llistes d’espera són més importants, les persones troben una via més ràpida d’accés al professional de la salut”, reflexiona el president del COMIB. D’altra banda, les Illes són –un altre cop, darrere de Catalunya i Madrid– la tercera comunitat que més despesa sanitària pública destina a provisió del negoci privat: un 32% del total. Així ho apunta l’informeSanidad Privada, Aportando Valor: Análisis de la Situación 2022, de Fundació IDIS, una entitat de la qual formen part els principals grups d’hospitals i clíniques privades, així com de les asseguradores d’Espanya. Cal dir que dins aquest percentatge no només hi ha els concerts d’atenció assistencial, sinó els serveis concertats amb el sector privat que s’inclouen dins la cartera pública. Concretament, pel que fa els concerts, el 2020 varen representar el 9,2% de la inversió sanitària, segons el mateix estudi. En aquest sentit, els Balears són la segona comunitat amb un pes més alt d’aquests concerts, molt lluny de Catalunya, que està en primera posició amb un 45%.
Pla de jornades extraordinàries
L’altra gran aposta del Servei de Salut per descongestionar les llistes d’espera és l’activitat extraordinària, és a dir, que els mateixos facultatius de la pública passin consulta i operin a l’horabaixa. Per això, s’hi han destinat 18 milions d’euros que permetran, segons els càlculs de Salut, fer 367.100 actes mèdics als hospitals. Des que es va anunciar el pla al març, ha augmentat l’activitat (Son Espases fa dos mesos que bat rècords històrics en operacions), però encara no s’ha vist reflectit en una millora en la demora mitjana a les llistes d’espera. Cal tenir en compte, però, que a l’estiu augmenta l’activitat ordinària i hi ha les vacances del personal. Per això, Salut espera que la davallada es comenci a notar els propers mesos.
A més de l’activitat endarrerida en la pandèmia, s’han reprès programes que quedaren en un segon pla i també s’engeguen nous projectes, cosa que suposa més demanda de professionals en una conjuntura d’escassetat de personal sanitari molt important. Una realitat que afecta tot l’Estat, però especialment les Balears pel component d’insularitat. La situació és especialment greu a Eivissa i Formentera, on el cost de vida és més prohibitiu i costa més fidelitzar professionals. De fet, l’IB-Salut ha creat un equip específic de captació de talent per atreure professionals i convèncer els que volen marxar que es quedin.
Recasens apunta que aquesta realitat no és sobtada, sinó el resultat de “com s’han tensat i estirat els recursos d’una manera excessiva ”, sobretot a partir de les retallades durant la crisi financera. El president del COMIB considera que les Illes són atractives, però les retribucions no són suficients. “Al Col·legi ens arriben contínuament ofertes de feina de països veïns que dupliquen i tripliquen el sou actual de les Balears”, conta. I els que es queden “acaben acceptant jornades laborals extraordinàries per completar el sou”. Així mateix, posa èmfasi en la importància de posar el focus en la Primària: “Està trontollant el primer gestor de la demanda de la població, i si falla, es tradueix en un augment de derivacions a l’especialitzada”.
Per la seva banda, Bernabéu assenyala la manca planificació amb una mirada a llarg termini, i una mostra és l’àmbit universitari: fins al 2016 no es va engegar la primera facultat pública de Medicina a les Illes. Un altre factor que tensiona el sistema és el creixement exponencial de la població illenca, mentre que l’avenç en infraestructures ha anat per darrere. “La previsió d’augment de la demanda no es va fer i ara ens trobam el coll d’ampolla”, assenyala. Cap al futur més proper, la sanitat balear haurà d’afrontar dos reptes clau més: l’augment de l’atenció a la cronicitat i la manca de relleu generacional, sobretot a la medicina familiar i comunitària.