Salut prepara el primer pla autonòmic per a la prevenció dels suïcidis
Inclourà 72 accions clau i una de les més urgents és reforçar els equips específics als hospitals, atès l'increment de temptatives amb la pandèmia
PalmaLa pandèmia ha fet més urgent que mai reforçar l'atenció a la salut mental, i especialment, l'atenció als casos de conducta suïcida. Perquè, encara que no hi ha dades del nombre de morts per aquesta causa el 2020, "tenim el pols dels hospitals", diu la responsable de l'Observatori del Suïcidi de les Illes Balears, Nicole Haber. I el que indiquen els hospitals és que hi ha molta més ideació i temptativa suïcida. Aquesta situació ha fet que s'emprenguin estratègies de prevenció "amb més urgència" per part de l'Administració. Una d'elles és el primer pla autonòmic de prevenció de la conducta suïcida, que ha elaborat la Conselleria de Salut a través de l'Observatori, i que recollirà 72 accions clau.
El document, que ja està acabat i es preveu publicar aviat, inclourà les accions que s'han fet des que es va crear l'Observatori, el 2017, i les que falten per fer. El més urgent, segons Haber, és reforçar els recursos i la formació. Actualment, els hospitals illencs ja disposen d'un equip d'Atenció i Prevenció del Suïcidi (APS), que està format fonamentalment per psicòlegs i psiquiatres. L'objectiu ara és que l'atenció sigui més multidisciplinària, amb professionals d'infermeria i de l'àmbit social, com ara treballadors socials o terapeutes ocupacionals. "És una urgència, perquè els APS van justos", diu Haber. Per ara, hi ha contractats 8 professionals a temps complet i 11 a temps parcial dedicats a l'atenció de conductes suïcides.
Pel que fa a la formació, es vol anar més enllà del personal sanitari i abarcar també professionals que treballen en altres àmbits, com ara l'educatiu. La responsable de l'Observatori assegura que hi ha molta demanda, tant per part de les escoles com dels ajuntaments. Els centres educatius ja tenen una guia i un protocol en aquesta matèria, a més d'una infermera de referència que els assessora. El pas següent serà impartir una formació "més massiva" per als professionals de l'Educació, tant docents com orientadors o encarregats d'atenció a la diversitat.
D'altra banda, ja s'ha fet formació en municipis per part de consistoris que ho han demanat. Les peticions van a més i Haber creu que es deu, a part de l'increment dels casos, també al fet que cada vegada el suïcidi sigui un tema menys tabú. "Abans no es demanava tant per por i estigma, però quan ho treballen se senten més empoderats i segurs de tenir aquest suport", afirma. Una acció innovadora que es farà a final d'octubre és una sessió informativa conjunta a cossos de psicòlegs d'emergències, Policia Nacional, Guàrdia Civil, Policia Local, Bombers i 061 "no només perquè sàpiguen com manejar la crisi en el moment que passa sinó també com coordinar-se entre ells".
Aquest reforç per a la prevenció del suïcidi anirà acompanyat d'una inversió econòmica? "Tant de bo", respon Haber. Assegura que per a l'Executiu illenc és una prioritat i que "es troba la manera d'aconseguir recursos", però admet que aquests encara són insuficients. En aquest punt, creu que seria bo tenir una pla de prevenció estatal amb un pressupost específic, com per exemple ocorre amb la violència masclista. "Ha augmentat la demanda, però el pressupost és el mateix", remarca.
Temptatives en menors: cada vegada més prest
Les darreres dades de morts per suïcidi a les Balears són del 2019, quan hi va haver 97 casos, segons la Conselleria de Salut. Es calcula que, per cada un, queden afectades per a tota la vida entre 6 i 10 persones de l'entorn de la víctima, que sofreixen un greu procés de dol. A Espanya, segons dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), varen morir per aquesta causa 3.671 persones el mateix any, i la incidència és molt desigual per sexe: 2.771 varen ser homes i 900, dones.
Cal dir que la pandèmia ha encès l'alarma en els casos d'infants i joves: es calcula que les temptatives han incrementat un 30% durant el 2020. A més, l'encarregada de l'Observatori explica que també ha davallat l'edat, i que ara es troben amb més casos d'infants a partir de 7 anys. "Hi ha pares i mares que han perdut la feina, que s'han separat però han de viure junts, que tenen addiccions, depressió... moltes situacions horribles", recorda. I els nins i adolescents són els primers que mostren els símptomes: "No tenen tantes eines de gestió de l'angoixa com els adults i exploten abans", continua. No obstant això, afegeix que ara ja comencen a veure "un malestar important en els adults".
En el cas dels infants i joves, el primer símptoma de depressió no és la tristesa, sinó la irritabilitat. Haber alerta que, sobretot a l'adolescència, se solen minimitzar els símptomes perquè es té la idea que forma part d'aquesta etapa, "i ens perdem molta informació". En aquesta línia, subratlla la importància de no banalitzar les expressions d'aquesta irritabilitat o canvis de conducta com ara en la son o l'alimentació. "Hem d'aprendre a escoltar i no jutjar. "La gent no imagina que això pot passar, i encara que tingui senyals d'alerta o que el jove ho digui, no s'ho creu", tanca.