Salut preveu que els protocols per garantir el dret a l'eutanàsia a les Illes estiguin enllestits a mitjan juny
La Conselleria farà un registre dels professionals que poden acollir-se a l'objecció de consciència
PalmaLa Conselleria de Salut preveu tenir enllestits tots els protocols per fer efectiu el dret de l'eutanàsia a mitjan juny, segons ha informat Patricia Gómez aquest dimarts en roda de premsa. La nova normativa entra en vigor a tot l'Estat el 25 de juny i la consellera ha assegurat que "som la comunitat autònoma que anam avançant més, perquè creim en la prestació i en el dret de donar-la amb totes les garanties". Ha afegit que "el Govern fa una feina ingent perquè tothom pugui exercir aquest dret en condicions d'autonomia, llibertat, equitat, accessibilitat" i ha deixat clar que "és una situació de justícia que evitarà situacions de patiment", però que "no obliga a ningú".
El primer pas es va donar el 3 de maig, quan el Consell de Govern va aprovar el projecte de decret de creació de la Comissió de garanties i avaluació, que serà una figura clau en el procés, perquè se n'encarregarà de resoldre les sol·licituds que es facin, verificar que el procés hagi estat ajustat a llei, resoldre les reclamacions que hi pugui haver perquè un metge denegui una sol·licitud d'eutanàsia i altres problemes que hi pugui haver per aplicar la llei.
Aquesta comissió estarà formada per cinc sanitaris (quatre metges i una infermera) amb almenys cinc anys d'experiència al Servei de Salut i quatre juristes amb també cinc anys d'experiència en l'àmbit. Ara com ara s'estan acabant de decidir els membres i Gómez ha avançat que a finals de la setmana que ve ja es podria portar a Consell de Govern. Paral·lelament, estan acabant d'elaborar el reglament que ha de regir la comissió, els documents necessaris per sol·licitar el procediment, les píndoles informatives als sanitaris i els circuits informàtics integrats dins la història clínica, entre d'altres.
No se sap quanta població podria optar per demanar aquesta prestació, "i no ho sabrem fins que no passi un temps", ha precisat el coordinador autonòmic de Salut Mental, Oriol Lafau, que representa les Balears en el grup de treball que ha format el Ministeri de Sanitat amb les comunitats autònomes per elaborar acordar les bones pràctiques a l'hora d'aplicar la nova llei. Malgrat que no es tenen estimacions en aquest sentit, ha explicat que a altres països on ja s'aplica l'eutanàsia, representa el 0,006% del total de la població.
Objecció de consciència
Entre els aspectes clau que volen acordar les comunitats autònomes hi ha –segons ha detallat Lafau– l'objecció de consciència, així com enfocar una formació continuada a personal sanitari, definir les figures clau al llarg del procés i homogeneïtzar protocols "de tal manera que hi hagi un full de ruta comú a tot l'Estat, perquè el 25 de juny hi hagi les màximes garanties a l'hora d'aplicar la llei", ha afegit.
Ara com ara no hi ha un càlcul dels professionals illencs que poden acollir-se a l'objecció de consciència, però el coordinador autonòmic ja ha avançat que d'aquí a vuit mesos o un any es farà un registre, perquè a hores d'ara "com que no tenim un decret definitiu, no en podem fer". Fins que no es pugui tirar endavant aquest llistat, han demanat que els professionals que vulguin declarar-se objectors ho comuniquin al seu cap de servei. Cal dir que a Catalunya es va fer un sondeig per estimar la quantitat de sanitaris que podrien ser objectors i va sortir un 40% dels professionals.
Qui té dret?
Té dret a sol·licitar l'eutanàsia el ciutadà o la ciutadana major d'edat, amb capacitat plena de decidir, que es trobi en supòsits de patiment greu, crònic o impossibilitant, o amb una malaltia greu i incurable amb un patiment físic i/o psíquic insostenible. A més, també ha de tenir nacionalitat espanyola, residència legal o un certificat d'empadronament d'almenys 12 mesos a l'estat.
El procés comença quan el metge responsable rep la sol·licitud d'eutanàsia i té un temps per valorar tot allò que es pugui fer abans d'arribar a la fi de la vida. Després, s'ha de fer una segona sol·licitud que signarà el mateix metge responsable. Una vegada signat aquest segon document, un metge consultor que no conegui el pacient, però que tengui a veure amb la malaltia que pateix fa un tercer informe, en què considera si és adequat o no seguir amb el procediment. Finalment, la Comissió de Garantia i Avaluació dona el vistiplau final. Lafau ha precisat que el pacient té dret d'acudir a la comissió en el cas que el metge responsable denegui la petició. "És un procés molt garantista", ha tancat.